La població que marxa del Baix Llobregat ho fa principalment cap a municipis de la resta de la província. El saldo migratori amb l’estranger de 2011 al BaixLlobregat va ser positiu al 2011 però de només en 40 persones
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]S[/dropcap]egons l’estudi de variacions residencials de l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, es redueix respecte a l’any anterior el saldo migratori de la comarca, tot i que aquest encara és positiu degut sobretot a les immigracions provinents de la resta de la província de Barcelona.
El Baix Llobregat presenta al 2011 un saldo migratori positiu de 633 persones tot i que aquest es redueix respecte a anys anteriors (l’any 2010 va ser de 1.234, el 2009 de 1.846 i el 2008 de 7.731 persones). Aquesta disminució progressiva del saldo migratori de la comarca es dóna sobretot a causa de la disminució del saldo migratori amb l’estranger, que ha estat el component principal en els últims anys que per tal que el saldo total de la comarca fos positiu.
Els moviments interns (canvis de residència dins de municipis de la mateixa comarca) han estat 10.925 i també han disminuït respecte l’any anterior. Pel que fa al moviment migratori amb l’estranger, la baixada en la intensitat de la immigració que es dóna des de l’any 2008 i l’augment de l’emigració cap a altres països ha fet que la reducció del saldo exterior continuï respecte a anys anteriors. Mentre que de 2004 a 2008 el saldo migratori extern era cada any d’entre 7.000 i 10.000 persones, al 2010 es va reduir fins a 703 i el 2011 ha estat només de 40 persones.
Tot i així, encara no ha resultat negatiu com sí que ho ha estat al conjunt de Catalunya per 2011 i, com d’altra banda, confirmen les dades provisionals de l’ePOBa del primer trimestre de 2012 publicades per l’INE.
El saldo migratori del Baix Llobregat de 2011 amb la resta de Catalunya tot i disminuir respecte 2010, segueix sent positiu, però només pel que fa a les variacions residencials amb la província de Barcelona (+1.000), ja que amb la resta de províncies la comarca presenta un saldo negatiu (-249), com també ho fa amb la resta d’Espanya (-158).
L’estructura demogràfica de les persones migrants es caracteritza per una concentració en els grups d’edat de 20 a 44 anys (que representen el 61% del total de moviments) i una alta mobilitat de la població amb nacionalitat estrangera (el 46% del total de les variacions residencials de la comarca l’any 2011 han estat protagonitzades per estrangers, quan el seu pes sobre el total de la població és de l’11,7%). Per sexe es veu com els homes protagonitzen més casos de migracions, tant d’entrada com de sortida, tot i que des del punt de vista del saldo migratori (és a dir, la diferència entre les entrades menys les sortides) les dones són les que tenen el pes principal. Arriben més dones de les que se’n van (saldo de +1.115) mentre que en el cas dels homes succeeix el contrari (saldo de -482).
Per grups d’edat, com ja s’ha avançat, els processos migratoris es concentren en les edats actives (aproximadament 8 de cada 10 moviments migratoris els protagonitzen persones entre 15 i 64 anys i 6 de cada 10 es concentren en edats en les quals la taxa d’activitat és més elevada -entre 20 i 44 anys-). Tot i això, des del punt de vista del saldo migratori, el grup d’edats actives presenta un saldo negatiu (-200 persones de 15 a 64 anys) mentre que els únics grups d’edat amb saldo positiu són el de menys de 14 anys i els de més de 64 anys.
En termes de procedència i destí dels moviments migratoris del Baix Llobregat, la majoria es produeixen amb la província de Barcelona, i aquests són els que presenten també un saldo migratori més elevat (+1.000 persones el 2011). El saldo migratori amb l’estranger és el segon més elevat (+40 persones). Per contra, els saldos amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya són negatius (- 407 persones en total).
Per nacionalitat, es veu com en termes absoluts les persones de nacionalitat espanyola presenten més moviments que les estrangeres tant d’entrada com de sortida de la comarca. Si s’observa la diferència entre les immigracions i les emigracions, es veu com la població de nacionalitat estrangera presenta un saldo positiu més elevat que la població espanyola, que presenta un saldo negatiu. Aquest saldo però, respon al punt de vista de l’anàlisi comarcal i no s’ha d’interpretar exclusivament com a sortides a l’estranger de persones espanyoles ja que, de fet, el destí principal dels moviments de persones espanyoles són municipis de Catalunya i de la resta d’Espanya.