URALITA és segons el Tribunal Suprem, responsable de les morts i les malalties provocades per la manca de mesures de seguretat i prevenció en la manipulació de l’amiant a la fàbrica Rocalla de Castelldefels, empresa que va absorbir l’any 1982. L’empresa haurà de pagar una indemnització de 187.000 euros a la família d’un extreballador que malauradament va morir a causa de l’exposició a l’amiant
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per URALITA S.A. en el cas de d’un extreballador de la ROCALLA, actualment finat com a conseqüència de malaltia pleural provocada per l’exposició a l’amiant en el període comprés entre 1952 i 1954 en què va treballar a la fàbrica de Castelldefels.
Actualment l’ús d’amiant està prohibit a la majoria dels països industrialitzats. Una de les característiques de l’amiant és que els feixos que el composen poden separar-se amb facilitat en fibres cada vegada més fines, fins arribar a ser2 microscòpiques. Els productes que contenen amiant no presenten risc per a la salut si les fibres resten fortament unides, però poden ser perjudicials si els materials es trenquen o es desgasten i s’inhalen les fibres quan aquestes són alliberades a l’entorn. El risc que es presenti una malaltia associada a l’amiant està relacionat amb: la concentració de les fibres presents a l’aire, la duració de l’exposició, la freqüència d’exposició, la mida de les fibres inhalades i el temps transcorregut des de l’exposició inicial. Les principals malalties associades amb l’exposició a l’amiant són: mesoteliomes, càncer de pulmó i asbestosi.
L’antiga fàbrica de la Rocalla S.A. va ser definitivament ensorrada l’any 1994, 66 anys després que obrís les seves portes l’any 1928. El tancament, però, no va fer desaparèixer el mortífer llegat de la seva presència a la ciutat i l’activitat desenvolupada amb la fabricació de materials com ara el fibrociment, produïts a partir d’amiant. Milers de persones van treballar a la Rocalla, un dels històrics motors econòmics de la ciutat. Molts d’ells, així com veïns i veïnes de la localitat i familiars d’extreballadors/es, han emmalaltit a causa de l’amiant i la manca de mesures de seguretat a l’hora de manipular-lo. Molts han mort, alguns fins i tot després d’haver treballat durant un breu període de temps, ara fa més 50 anys.
URALITA S.A. és responsable d’aquestes malalties i morts en la seva condició de successora de Rocalla S.A., empresa que va absorbir l’any 1982 després que es declarés en situació de suspensió de pagaments. És doncs, responsable de l’incompliment sistemàtic i reiterat de les mesures de prevenció i seguretat en el treball en relació a la manipulació de l’amiant que, segons ha considerat provat en més d’una ocasió el Tribunal Suprem, existien a l’Estat espanyol des de l’any 1940.
Recurs de cassació desestimat
En la seva nova sentència, el Tribunal Suprem rebutja el recurs de cassació interposat per URALITA S.A. contra la resolució del TSJC que ratificava una primera sentència, aconseguida a instàncies del Col·lectiu Ronda, on es reconeixia a l’extreballador la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional. Una vegada més, l’Alt Tribunal considera plenament acreditat l’incompliment de la normativa laboral que havia de protegir els treballadors, veïns de la zona i familiars de la possibilitat d’inhalar l’amiant i en fa responsable URALITA S.A., que haurà de fer front al pagament d’una indemnització de més de 187.000 euros. Malauradament, ell ja no podrà rebre aquesta quantitat i haurà de fer-ho la seva filla.
Castelldefels segueix el camí de Cerdanyola
El cas que avui us presentem és el primer d’un extreballador de la Rocalla que arriba al Suprem i, com ja ha succeït en el cas dels antics empleats d’Uralita a Cerdanyola, l’Alt Tribunal ha tornat a ratificar les pèssimes condicions d’higiene ambiental i el total menyspreu per la seguretat de les persones que hi treballaven que han estat habituals durant dècades a les fàbriques on es manipulava l’amiant. Unes fàbriques on, cal recordar-ho, es va generar una descomunal fortuna pels propietaris d’Uralita gràcies al molt rendible negoci del fibrociment.
Aquesta sentència suposa la culminació de la tasca pionera desenvolupada pel Col·lectiu Ronda a Castelldefels en relació a l’amiant, on l’enorme problema de salut pública que suposa la presència de fàbriques com Uralita o la mateixa Rocalla no era tan conegut com ho és a la localitat vallesana.
Arran de la celebració per part de la cooperativa d’assemblees informatives del Col·lectiu Ronda adreçades als extreballadors i al conjunt de la població de Castelldefels per informar sobre els perills de l’amiant i la possibilitat d’exigir judicialment compensacions pels mals soferts va anar sorgint a la llum la veritable magnitud de la tragèdia que ha suposat l’activitat de la Rocalla. Una magnitud que justifica incloure Castelldefels a la trista geografia negra de l’amiant juntament amb ciutats com ara Getafe, Sevilla o la pròpia Cerdanyola.