Entrevista a Perfecto Alonso, president de la Federació de Cooperatives de Catalunya

[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]H[/dropcap]em conversat amb ell sobre el paper de les cooperatives en l’economia catalana, el paper que aquestes poden jugar en la creació d’ocupació i com s’enfronten a la crisi. També ens ha explicat el seu parer sobre la importància de la presa de consciència dels consumidors i com aquesta transformarà les empreses cap a organitzacions amb valors.

Què és per a tu el Baix Llobregat?

Per a mi el Baix Llobregat és tota una experiència de lluita. Quan em vaig interessar per la problemàtica social el Baix Llobregat era un dels llocs més actius en els temes de lluita; a més hi havia una força molt constructiva en la època de finals dels 70 i principis dels 80, era una època molt creativa i molt dinamitzadora, això és per mi el Baix Llobregat. Després, amb el temps, he conegut una realitat més directa i crec que és el lloc on s’han desenvolupat amb més força experiències empresarials de gent que ha vingut del món social.

[level-premium]

[jwplayer file=”http://www.elbaix.cat/wp-content/videos/Perfecto-Alonso-05-12-12.m4v” width=”609″ height=”360″]

Quina és la tasca de la Federació de Cooperatives de Catalunya?

La Federació de Cooperatives de Catalunya té tres tasques fonamentals. D’una banda estem molt preocupats per la situació general, sobretot per l’atur, i una de les nostres intencions és participar en la creació d’ocupació, utilitzant el mitjà del cooperativisme, ja que creiem que és una eina molt bona i molt forta per poder crear ocupació estable i projectes de futur solidaris i col·lectius.

Una altra de les qüestions que creiem molt necessària és intentar posar la idea de cooperativisme en el concepte d’empresa. La gent no pensa en cooperatives, així com al País Vasc sí que pensen en una cooperativa per fer una empresa, aquí a Catalunya, no.

Tot i ser el lloc on es van portar a terme les primeres experiències de cooperativisme, tot i ser el lloc on es va desenvolupar tot el cooperativisme, i tot i ser la Comunitat que més cooperatives en número té, a Catalunya no és on el cooperativisme està més fort.

I una altra de les funcions que té la Federació és el tema del finançament. Estem molt preocupats perquè el finançament és clau per poder aconseguir un projecte d’èxit empresarial i en això estem fent una tasca important d’agrupar entitats que tenen sensibilitat social a nivell de finances, com la Caixa d’Enginyers, la Caixa Laboral, Crédit Coopératif, Fiare, Coop57, Seira i altres. I amb elles hem creat una xarxa per poder mirar amb el cor projectes d’inversió social que amb el que seria un finançament clàssic de la banca tradicional no trobarien suport.

Què persegueix l’Any Internacional del Cooperativisme?

L’Any Internacional del Cooperativisme és un reconeixement que ens fa el món a una manera de ser, a una manera culturalment i empresarialment diferent de la tradicional i això és un èxit. Ha de servir per fer d’altaveu de tot un moviment que no és molt conegut per part de la societat en general.

Nacions Unides ha definit el 2012 com l’Any Internacional del Cooperativisme perquè considera que som organitzacions que ajuden a millorar el món i jo crec que és veritat.

Les cooperatives participem directament en el desenvolupament d’un concepte empresarial i cultural, que es manifesta en les relacions entre els socis, en les relacions amb els clients, en les relacions amb els proveïdors, i en les relacions amb l’entorn en el qual desenvolupem la nostra activitat. Per nosaltres l’Any Internacional del Cooperativisme és una manera de fer més públic aquest model d’empresa.

Quin paper tenen les cooperatives en la sortida de la crisi?

La crisi no depèn de nosaltres, està molt lluny de nosaltres, són temes tant macro-econòmics que només podem sortir de la crisi si ho fem entre tots. Sí que podem incidir en alguns aspectes organitzatius i externs, i estem fent coses en aquest sentit. Nosaltres som empreses que patim la crisi, igual que les demés, segurament en la mateixa crueltat, el que ens diferencia és com ens posicionem davant d’aquesta situació.

Una empresa tradicional arriba un moment en què no té viabilitat i el que fa és fer un ERE; les cooperatives no podem fer això, perquè si fem un ERE, anem nosaltres mateixos a l’atur, per tant, tenim necessitat d’inventar situacions diferents.

I davant d’una situació de dir “tots el carrer” o “una part al carrer”, nosaltres decidim repartir-nos la jornada i els salaris. Aquest element que ens ha diferenciat té un objectiu: mantenir els llocs de treball i mantenir el projecte empresarial col·lectiu. I la veritat és que ha estat un èxit, perquè hi ha hagut pocs EREs i en termes globals el cooperativisme ha creat ocupació en aquesta època.

Què representen les cooperatives per a l’economia?

Nosaltres agrupem, en termes globals, unes 4.700 cooperatives; la facturació és, aproximadament, de 7.000 milions d’euros, donem treball a unes 65.000 persones directes i som el 6% del PIB català; el món cooperatiu està molt extès i la participació és molt àmplia.

Com valoreu les retallades del Govern català i espanyol?

Nosaltres les valorem molt negativament des de dos àmbits, des de la concepció política o econòmica de què és una retallada, no estem d’acord en creure que per crear hem d’estalviar, creiem en un altre model econòmic. I per una altra part estem molt preocupats perquè els sectors en què estan incidint les retallades són els sectors més dèbils. Però nosaltres estem oberts, i hem participat en xerrades amb el Govern, de cara a plantejar models alternatius a les retallades per matenir la qualitat de vida de les persones que reben els serveis públics.

Com veus el futur?

Nosaltres estem molt preocupat pel present, i des del present treballem cap al futur. No podem pensar en el futur esperant, perquè no és la nostra manera de ser ni el que volem fer. Nosaltres creiem que el futur s’ha de construir avui. I com veiem el futur? Esperançador. El que veiem és que hi ha un comportament molt responsable per part del consumidor que obligarà a què les entitats i les empreses hagin de ser entitats amb valors.

I això ens dóna força per pensar que el cooperativisme està implantant una nova consciència empresarial, una nova manera de fer empresa, que vol dir fer empresa amb valors, no pensant en la rendibilitat, sinó pensant en la solució dels problemes dels qui participen i dels qui reben el servei.

La banca ètica en aquests moments està desbordada de diners i aquests diners vénen de la banca clàssica. La gent treu els diners de la banca clàssica perquè se sent estafada i decideix posar-los en la banca ètica, que fa el mateix que feia fa 3 anys. Què ha passat? Hi ha una presa de consciència per part del consumidor de no voler potenciar un model econòmic en el qual no es participa. Això per nosaltres significa una manera de pensar, una manera de ser que està dins de l’esquema de la cultura del cooperativisme, de la nostra consciència empresarial.

Això són els valors que nosaltres estem potenciant, en la nostra actuació, en els nostres productes i en la nostra relació amb el mercat. Aquest és el futur, que no sé si serà, però és el que nosaltres volem i per això treballem.

[/level-premium]

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here