El PP va presentar una proposta al Parlament, per instar al Govern a sol·licitar a l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló la retirada de la placa, al considerar-la com a “enaltidora del terrorisme”. La proposta no va prosperar gràcies als vots de CIU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l Partit Popular va denunciar després que el Parlament “es negui a fer complir” la llei de protecció de víctimes del terrorisme que estableix la “prohibició d’exhibir públicament monument, escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius o d’exaltació o enaltecimiento individual o col·lectiu del terrorisme, els terroristes o de les organitzacions terroristes “.
María José García Cuevas, diputada del grup popular, va explicar que el Tribunal Suprem va condemnar a Martínez Vendrell, en sentència ferma de 10 d’abril de 1981, com a còmplice per omissió de l’assassinat de José M. Bultó Marquès, “és a dir, com cooperador necessari en un assassinat terrorista, delicte que permet qualificar en termes jurídics i objectius a Martínez Vendrell de terrorista”.
Aquesta qualificació, va continuar García Cuevas, significa que “la dedicatòria a Santa Coloma de Cervelló quedaria absoluta i expressament prohibida per llei, quedant a més els poders públics obligats a actuar”.
“Queda per tant, expressament prohibit per l’article 61 de la Llei de Víctimes l’exhibició pública d’una placa amb el nom de Jaume Martínez Vendrell, en qualsevol territori on aquesta llei regeix, que és tota Espanya”, va afegir. García Cuevas va destacar també que van rebutjar el primer punt de la proposta que demanava “manifestar el rebuig a l’existència a Catalunya de qualsevol monument, escut, insígnia, placa o altres objectes o esments commemoratius o d’exaltació o enaltiment individual o col·lectiu del terrorisme, els terroristes o de les organitzacions terroristes “.
“És lamentable que fins i tot el Partit Socialista voti en contra, ja que ells també han sofert en primera persona la xacra del terrorisme”, va sentenciar García Cuevas.
Qui va ser Jaume Martínez Vendrell?
Nascut a Santa Coloma de Cervelló, Jaume Martínez Vendrell fou un militar i activista independentista català. Milità a Nosaltres Sols i durant la Guerra civil espanyola assolí el grau de capità de l’exèrcit de la república. En començar la Segona Guerra Mundial, immediatament es posà en contacte amb la resistència francesa i ajudà a passar la frontera als qui fugien de l’agressió nazi.
Foren molt nombrosos els serveis d’informació que va prestar a la resistència, tant és a així que fou proposat per la Legió d’Honor, una de les més altes condecoracions que concedeix l’Estat francès, però ell no volgué acceptar dient que humanitàriament també els hauria ajudat i que de fet havia lluitat per Catalunya.
La diada de Sant Jordi del 1943 va posar la primera bandera de Catalunya que aparegué des de la fi de la guerra, concretament a la Barceloneta, a la torre de Sant Sebastià del telefèric que travessa del port de Barcelona. A partir de 1944, Martínez Vendrell esdevingué Secretari General del Front Nacional Català (FNC).
Martínez Vendrell va ser detingut junt amb d’altres companys el juny de 1946, a causa d’una delació. Trigaren a fer-li el judici militar més de 3 anys i va ser condemnat a 20 anys de presó, fins que amb motiu del Congrés Eucarístic va rebre l’amnistia d’una quarta part de la condemna, i amb la redempció per treball pogué sortir al novembre del 1952. El 1963 fou requerit novament per ésser secretari del FNC. Va deixar el càrrec el 1965.
Però a finals dels 60 es va engegar de nou una organització armada per lluitar per l’alliberament de Catalunya. L’agost de 1974 amb el lema “Per un partit de masses i de combat”, el Front Nacional de Catalunya celebrà el seu 1r Congrés a Montserrat on s’aprovà tornar a emprendre la lluita armada. Martínez Vendrell s’encarregà de preparar als elements que havien de dur-la a terme. Es començà a gestionar l’Exèrcit Popular Català (EPOCA).
El 1977 se’n va anar a viure a Andorra per la malaltia que patia, essent vigilat en tot moment per la policia. El novembre de 1978 va tornar a Barcelona per a fer unes gestions i a Sant Just Desvern va tenir un accident, trencant-se el fèmur. El van detenir a l’hospital sota l’acusació de pertànyer a EPOCA i de participar en les morts de l’industrial Josep Maria Bultó i de l’ex-alcalde franquista Joaquim Viola i Sauret (assassinat per un escamot d’EPOCA el gener de 1978).
Martínez Vendrell va admetre la seva pertinença a l’organització armada i haver donat classes de formació militar, però negà la participació en els atemptats. L’Audiència Nacional el va condemnar, però la pena ja l’havia complert amb presó preventiva. Però l’any 1981, la família Bultó va recórrer la sentència i el Suprem el va condemnar a dotze anys de presó, que no va complir per haver-se exiliat a Andorra.
El gener de 1982, tornà ser condemnat a 36 anys de presó pels mateixos delictes, però tampoc ingressà a presó per ser a l’exili. Greument malalt es va presentar voluntàriament a l’Audiència Nacional de Madrid el 1988. Empresonat a Madrid i Lleida II, només en va sortir per morir a l’Hospital Clínic de Barcelona el 26 de novembre de 1989.
El 2002 se li va dedicar un carrer a la seva memòria a Santa Coloma de Cervelló. Per aquest motiu, l’alcalde Jaume Comellas, fou denunciat per enaltiment del terrorisme per l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) en nom del fill de Josep Maria Bultó el 2008.