Després del primer acte celebrat a Molins el dissabte 11 de Maig, a dia d’avui diverses assemblees com les de Vallirana/Cervelló, LaPalma/Corbera, Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, a més de Molins i Cornellà, s’organitzen i engeguen debats sobre els punts del Manifest
Per Jesús Marín
A Olesa de Montserrat, Martorell o Viladecans s’espera celebrar la primera assemblea després d’haver presentat el projecte polític de la mà de Xavier Domènech, Arcadi Oliveres, Esther Vivas o Josep Bel, entre d’altres, i per una altre banda, a poblacions com Sant Vicenç dels Horts o Collbató s’espera presentar en breu.
A més a més, ja s’estan organitzant trobades entre activistes interessats en impulsar el Procés Constituent a Castelldefels, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just o Esplugues per analitzar de quina manera es pot promoure el projecte d’acord amb la realitat de cada població.
Si bé és cert que encara està tot per fer, i que la construcció d’aquest instrument polític depèn de la consolidació de les assemblees, el seu arrelament al territori, del seu encert organitzatiu des de baix, de la seva capacitat de presentar-se amb el temps com una alternativa política-social-electoral creïble que sigui capaç de canalitzar el malestar generalitzat cap a un Procés Constituent, el que sí ha quedat demostrat davant l’afluència de les presentacions i les corresponents assemblees després, és que l’espai polític per a construir aquest projecte hi és.
Precisament qui conforma en la seva majoria aquestes assemblees, a més de militants d’organitzacions d’esquerres i activistes, són ciutadans que per primer cop, i com Teresa Forcades remarca en les seves intervencions, irrompen com a “subjectes polítics” transformadors que som, davant l’urgència social de ruptura amb l’ordre establert que ens aboca aquesta crisi sistèmica.
Important és que el Baix Llobregat, sense presa però sense pausa, sumi al Procés Constituent en general les experiències de les lluites actuals, molt diversificades sectorialment i en el mateix territori; recolzi els moviments socials per tal d’enfortir des de baix i des del carrer aquesta aposta clara, participativa i rupturista que aspira a ser majoria (i a construir entre totes) que ens ha de dur cap a una República Catalana pilotada pel poble on el dret a decidir en sentit ampli sigui sempre permanent.
Avui més que mai, davant la catàstrofe ecològica i social a la qual ens aboca el capitalisme, toca Revolució.