[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]V[/dropcap]ivim moments difícils. I la crisi econòmica afecta de forma especialment virulenta a comarques com el Baix Llobregat. L’agost torna a ser un breu parèntesi en l’activitat institucional però no en el patiment de la gent.
El juliol ens va portar algunes mostres de la insensibilitat del Govern de la Generalitat en relació a la nostra comarca. En un els darrers Plens del Parlament abans de l’agost, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va explicitar una idea que fa temps que els nostres governants anuncien amb més o menys claredat en funció de l’auditori: segons els Conseller de les retallades en matèria de sanitat, el Baix Llobregat disposa d’un nombre excessiu de centres sanitaris. Sí: per als dirigents de CIU els governs d’esquerres varen potenciar massa la sanitat pública al Baix Llobregat amb projectes que ells s’haurien estalviat com l’Hospital Moisès Broggi a Sant Joan Despí. Aquest excés de serveis sanitaris justificaria l’aprimament que ara es proposa com el que impulsa la Generalitat a l’Hospital de Viladecans. És igual que afecti la qualitat del servei que reben els habitants de Viladecans, Gavà, Castelldefels, Begues i Sant Climent. Segons Boi Ruiz la ciutadania del Baix Llobregat gaudiria d’uns privilegis que ara cal rebaixar. És un argument curiós que dubto que els mateixos militants de CIU a la comarca puguin compartir. Una zona amb greus problemes de tot tipus com el Baix Llobregat ,que fa anys i anys que lluita per aconseguir nivells mínims de qualitat en serveis com la sanitat o l’educació, no pot ser tractada de territori afortunat sense caure en el desprestigi més absolut.
Però això és tan sols un exemple: l’altre és la voluntat del Govern de anul·lar el reconeixement institucional del Baix Llobregat. A Catalunya hi ha comarques amb uns pocs milers d’habitants, menys que un municipi dels que considerem petit a la nostra comarca, però ,per al Govern de la Generalitat, el Consell Comarcal que sobra és el del Baix Llobregat. I amb ell el Consell Econòmic i Social, on es construeixin consensos fonamentals entre sindicats i agents econòmics, el Consell d’alcaldes i alcaldesses, un instrument de defensa de la comarca, o els Consorcis del Parc Agrari o el del Delta del Llobregat, peces fonamentals de la protecció del nostre malmès territori. El Baix Llobregat és el Delta, i l’aeroport, i el campus de la UPC a Castelldefels, i el Parc Agrari, i la SEAT, i la Colònia Güell, i els ajuntaments, i els sindicats. I s’ho volen carregar diluint aquest potencial dins un conglomerat que té el seu paper, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, però que mai hauria de substituir les funcions representatives d’aquests organismes comarcals.
I alhora, el Govern impulsa projectes ,dissenyats des de les Conselleries de la Generalitat, com l’Outlet de Viladecans, sense avaluar abans els impactes sobre el comerç de proximitat, sobre els aqüífers del Delta o sobre la mobilitat en una zona ja prou congestionada. És un bon exemple d’una planificació, o d’una manca de planificació, realitzada d’esquenes al territori afectat directament, és a dir el Baix Llobregat.
Mentre, el Consell Comarcal elabora un document sobre la mobilitat al Baix Llobregat que intenta definir el futur des d’aquí, en funció dels interessos de la ciutadania de la comarca. Un exemple significatiu, més enllà dels serveis que es reivindiquen: la necessitat de solucionar les tarifes de transport que es disparen entre municipis veïns, com Sant Feliu i Molins de Rei, en funció d’unes zones pensades a partir de la distància des de Barcelona sense tenir present els escassos kilòmetres que separen un municipi de l’altre.
El setembre hi haurà molta feina: com sempre, el Baix Llobregat haurà de lluitar pel seu present i el seu futur, contra la indiferència d’un Govern de la Generalitat que no ens entén i d’un Govern de l’Estat que veu en el Baix Llobregat un territori ideal per estalviar inversions públiques: des de la variant de Vallirana al soterrament de Renfe a Sant Feliu de Llobregat. L’acte celebrat a finals de juliol a Sant Feliu, en defensa de la comarca, sota el lema “Som Baix Llobregat” amb participació d’ICV-EUIA i representants de CCOO, Unió de Pagesos i el Centre d’Estudis Comarcals ens marca el camí: el de la suma d’esforços. I quan el Baix Llobregat es mobilitza (penseu en Eurovegas) acaba aconseguint el que vol.
Jaume Bosch, Diputat d’ICV al Parlament