L’alumnat amb necessitats educatives especials són aquells alumnes que presenten discapacitats intel·lectuals, visuals, auditives o motòriques; alumnes amb síndrome de Down, trastorn generalitzat del desenvolupament o amb alteracions greus de la personalitat; o que presenten una incorporació tardana al sistema educatiu o situacions socials o econòmiques especialment desfavorides
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]E[/dropcap]l reconeixement i tractament singular de l’alumnat amb necessitats educatives especials i específiques, en endavant NEE, s’inicia al 1990 amb l’aprovació de la LOGSE i la conceptualització de l’alumnat amb necessitats educatives especials i amb la LOCE del 2002 i la conceptualització de les necessitats educatives específiques.
En el 2009 amb l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya s’inclouen l’alumnat NEE als criteris d’organització pedagògica als centres. Finalment en el 2010 amb l’aprovació del Decret d’Autonomia dels Centres es recomana que els centres es regeixin per principis d’educació inclusiva i coeducació.
Resumint, el desplegament normatiu de les lleis d’educació estatal i autonómica ha anat reconeixent l’especificitat dels alumnes amb necessitats educatives especials i específiques ja sigui destacant el tractament integral d’aquest alumnat, reservant llocs
per grups o defensant l’educació inclusiva.
El 4% de l’alumnat matriculat en els ensenyaments obligatoris al Baix Llobregat en el curs 2011-2012 eren alumnes amb necessitats educatives i específiques.
Segons titularitat de centre, són els de titularitat pública els que concentren un major percentatge d’alumnes amb NEE. El pes d’aquests alumnes al Baix Llobregat és menor a l’observat a la Província de Barcelona i al conjunt de Catalunya.
Més del 40% de l’alumnat amb NEE ho són per situació social desfavorida. La metodologia per avaluar que l’alumnat amb NEE és per situació social desfavorida es fonamenta en l’elaboració d’informes tècnics socials. Aquests informes realitzats per
treballadors socials són resultat d’entrevistes (a l’alumne, la família i la comunitat educativa), avaluació de l’entorn i anàlisi de documentació que recullen els indicadors familiars, sanitaris, culturals i socials necessaris per a l’elaboració de l’informe.
Es considera que l’alumnat té una situació social desfavorida quan aquest: a) prové d’un mitjà familiar i social poc favorable o amb un sistema de valors diferents a la de la institució escolar; b) presenta la manca de xarxa relacional sòlida que aporti seguretat i perspectives de futur; c) prové de famílies que viuen en situacions de vulnerabilitat o d) situacions d’exclusió social.
Si es compara per nivells acadèmics i àmbits territorials, en els ensenyaments secundaris obligatoris i al conjunt de Catalunya la presència d’alumnat de situació social desfavorida respecte al conjunt d’alumnat NEE és superior que a primària o al
Baix Llobregat.
Des del curs 2005-2006 ha augmentat el nombre d’alumnat amb situació social desfavorida en l’ensenyament obligatori.