El Museu de la Aigües ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, la planta que es va inaugurar el 1909 per extreure aigua de l’aqüífer del Baix Llobregat i abastir així Barcelona, i ofereix una exposició permanent i diverses exposicions temporals amb l’aigua com a tema principal. El Museu Palau Mercader, ubicat a la planta principal d’un Palau, mostra la forma de vida d’una familia arístocràtica del segle XIX
Museu AGBAR de les Aigües
Avui, el Museu continúa fent la mateixa funció, i la instal·lació hidràulica de vapor original conviu amb les modernes bombes d’impulsió. Així, el Museu és al mateix temps, una indústria en funcionament, un lloc on passat i present s’entrellacen sobre un substrat comú: l’aigua subterrània.
Però per sobre de tot, el Museu de les Aigües de Cornellà, és un espai viu, concebut perquè hi aflorin les diverses manifestacions i aproximacions a l’aigua, a través d’una oferta d’exposicions i activitats per a tots els públics.
El Museu Agbar de les Aigües està situat sobre l’aqüífer del riu Llobregat, una gran reserva d’aigua potable a 30 metres sota terra, invisible però fonamental per entendre aquest recinte industrial.
A principis de segle XX, Barcelona era una ciutat en plena expansió i necessitava cada cop més aigua. En aquell moment, l’aqüífer del Llobregat era una reserva suficient per acompanyar la ciutat en el seu desenvolupament, i Aigües de Barcelona -aleshores anomenada Société Générale des Eaux de Barcelone- va decidir, després d’obtenir la concessió per a l’extracció de les aigües subterrànies a Cornellà de Llobregat el 1905, excavar pous en aquest indret per atendre les necessitats de la ciutat.
La missió del museu és conservar, posar en valor i interpretar el patrimoni industrial i arquitectònic de primer ordre que li ha estat llegat; copsar i divulgar als diferents públics el coneixement de l’aigua com a substància i els valors ambientals i culturals associats, en pro d’una sensibilització per a un desenvolupament sostenible, i oferir plataformes de cooperació i diàleg amb els diversos agents de la societat, d’obertura a la ciutadania i amb un compromís estret amb el territori.
El Recinte
Edificis
Els edificis d’Amargós i Samaranch El rigor constructiu i la cura pel detall són probablement les característiques fonamentals de les tres naus projectades per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch el 1905.
La raó de ser d’aquest edifici respon a la voluntat d’Aigües de Barcelona de crear la central elevatòria d’aigua potable més eficient. Cadascuna de les naus conserva actualment una mostra representativa i en perfecte estat de l’originària instal·lació hidràulica de vapor.
El pas de fums i xemeneia A redós de l’edifici d’Amargós i Samaranch trobem un espai acollidor que temps ençà va funcionar com a sortida dels fums resultants de la combustió del carbó.
La rehabilitació d’aquest espai ha preservat un petit fragment del passadís que unia la caldera amb la xemeneia. La xemeneia, de 50 metres, símbol del passat industrial, és un autèntic referent al territori.
Els pous Els pous de la Central Cornellà, fora del recinte del Museu, són la porta cap a les aigües subterrànies, l’accés a la reserva d’aigua dolça de l’aqüífer. El pou més antic i emblemàtic és l’anomenat Fives Lille, que data del 1905 i encara actualment s’hi extreu aigua des de 34,35 metres de profunditat.
Des dels jardins es poden observar dos pous de la dècada de 1930 que es caracteritzen per la forma cilíndrica i per l’absència d’elements decoratius.
Els dipòsits d’equilibri En aquests espais, enormes magatzems hídrics, l’aigua potabilitzada reposa breument fins que inicia el seu viatge per les canonades. L’increment constant de la demanda d’aigua ha obligat a la construcció de dipòsits cada vegada més voluminosos.
Història
L’aqüífer com a fonament Els aqüífers, veritables mines d’aigua, són formacions rocoses permeables que permeten el pas de l’aigua i la seva acumulació, ja que estan delimitades a la base per un nivell impermeable que impedeix que l’aigua continuï infiltrant-se cap a nivells inferiors.
L’aigua subterrània és potser el recurs mineral més important, i al llarg de la història s’han realitzat i perfeccionat obres d’enginyeria per captar-la, emmagatzemar-la i distribuir-la.
Jardins
Entès com a part integrant del Museu, el Jardí consta d’un seguit d’espais amb caràcter propi. Així, mentre a la plaça dels Cedres podem passejar sota l’ombra d’aquests majestuosos arbres, l’Espai d’Interpretació de la Central Cornellà ens dóna la benvinguda i fa d’amfitrió del recinte, alhora que ens situa en l’espai i el context històric de la Central Cornellà. Més enllà, el Bosc de les Aigües, concebut per fer-hi activitats a l’aire lliure, ofereix una mirada a l’aigua des del vessant més científic.
Patrimoni Industrial
L’edifici d’Amargós i Samaranch Els edificis modernistes originaris van ser concebuts per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch, autor de projectes tan destacats com l’Hivernacle del parc de la Ciutadella, la Torre de les Aigües del Tibidabo o el primer pla d’enjardinament de la muntanya de Montjuïc.
El gran edifici modernista està integrat per tres naus entrellaçades, de maó massís i amb bigues de ferro. A l’interior de l’edifici hi ha una part important de la maquinària de vapor, que el 1909 havia de moure les bombes d’un sol pou, el Fives Lille.
L’arquitectura modernista també es pot apreciar en les antigues cases dels treballadors i en la xemeneia, de 50 metres d’alçada.
Instal·lació hidràulica de vapor A la nau principal de l’edifici d’Amargós hi havia originàriament sis calderes dobles que convertien l’aigua en vapor.
El vapor accionava quatre màquines d’última generació. Fabricades a París per la Société Lyonnaise de Mécanique et d’Électricité, transformaven el moviment en electricitat. L’energia era transportada per cable aeri fins al pou Fives Lille, les bombes del qual elevaven l’aigua des de 30 metres de profunditat i l’enviaven al dipòsit d’equilibri, on era emmagatzemada temporalment.
La tercera nau de l’edifici d’Amargós era la Sala de Màquines, amb dues bombes de fabricació holandesa que també es movien amb la força del vapor generat a les calderes. Cadascuna tenia una potència de 750 CV, suficient per injectar l’aigua a les canonades i als dipòsits de la xarxa d’abastament urbà.
Bona part d’aquesta instal·lació es conserva intacta in situ. Per facilitar-ne la interpretació, el Museu ha recuperat el moviment d’una de les màquines de vapor i ha creat estacions interactives de consulta.
Dipòsit Circular Aquest espai polivalent, originàriament concebut com a dipòsit d’equilibri, està destinat a acollir exposicions, concerts, espectacles i una llarga llista d’activitats.
Aquí s’emmagatzemava l’aigua abans de ser impulsada cap a la ciutat. Aquest dipòsit, construït l’any 1954, amb 2.000 m3 de capacitat, va deixar de ser actiu el 2003, en ser substituït per un nou receptacle de molta més capacitat.
Exposició Permanent
L’Exposició Permanent del Museu Agbar de les Aigües s’ubica a l’interior d’un gran edifici modernista, projectat per l’arquitecte Josep Amargós i Samaranch.
L’interior de les tres naus d’aquest edifici, que reben el nom de Sala de Calderes, Sala de l’Electricitat i Sala de Màquines, ens descobreix un patrimoni industrial de primer ordre: la instal·lació hidràulica de vapor destinada a produir l’energia necessària per moure les bombes del pou Fives Lille i les grans bombes d’impulsió encarregades de fer arribar l’aigua a totes les aixetes.
D’altra banda, també hi trobem un recorregut per la història de l’abastament a la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com una aproximació a aspectes relacionats amb la higiene i la salut, les propietats físiques i químiques de l’aigua, i fins i tot el seu sabor i olor, a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius i audiovisuals.
L’Exposició Permanent traça un recorregut per la història de l’abastament de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, a través d’objectes i documents que dialoguen amb mòduls interactius que exemplifiquen invents ideats al llarg del temps per obtenir aigua. A més, acosta a les qualitats organolèptiques, a aspectes relacionats amb la higiene i la salut o a la física i la química de l’aigua.
L’aigua com a molècula
L’estret lligam que uneix l’aigua amb la vida i el planeta la converteix en necessitat vital, dret universal i ànima de cultures. Omnipresent i quotidiana, l’aigua és susceptible d’aproximacions ben diverses: científica, tècnica, ambiental, històrica, cultural, mística, educativa, lúdica…
La coexistència d’una indústria en funcionament amb un patrimoni de gran valor i la vocació de ser afluència de mirades a l’aigua, fan que el Museu Agbar de les Aigües esdevingui un lloc privilegiat per descobrir, explorar i viure la rellevància d’aquesta substància tan familiar com extraordinària.
A través de mòduls interactius i recursos audiovisuals, l’exposició permet observar les propietats de l’aigua com a substància i copsar-ne la interrelació amb el territori.
Exposicions Temporals
Des de la seva inauguració el 2004, el Museu Agbar de les Aigües ha acollit diverses exposicions que han abordat tot allò relacionat amb l’aigua des de diferents disciplines: l’urbanisme, la fotografia, passant per la història, la ciència i la tecnologia.
veure les exposicions temporals
__________________________________________________________________________________________________________________________
Museu Palau Mercader
El Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat es troba situat al parc de Can Mercader, a la carretera de l’Hospitalet de Llobregat, davant del barri de l’Almeda. El museu està ubicat a la planta principal del Palau i té més de 3.000 objectes que formaven el museu del Comte de Bell-lloc.
El Museu és avui l’exponent de la forma de vida i de les afinitats culturals i artístiques d’una família aristocràtica del segle XIX. Es va inaugurar el 23 d’abril de 1995 i pertany a la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Can Mercader
L’edifici fou construït el segle XIX per Josep Domínguez Valls, seguint un estil eclèctic. És un edifici residencial de planta amb el pati central cobert amb una vidriada i torres poligonals als angles. La façana principal, central per la porta, i el balcó s’estructuren de forma simètrica, amb un seguit de cornises contínues que s’adapten al perfil de les finestres, conferint un ritme ondulat que serveix per regular l’horitzontalitat de tot el conjunt.
L’interior, està dividit en tres plantes, conté diferents solans i estances que estan decorats en estils diversos. Per habilitar-lo com a museu, l’edifici va necessitar una profunda restauració, finançada conjuntament per l’Ajuntament de Cornellà i la Diputació de Barcelona.
Serveis i activitats
– Visites i tallers didàctics per a les escoles
– Publicacions
– Itineraris de coneixement de la ciutat i del seu patrimoni
– Exposicions temporals
– Exposicions de producció pròpia
– Monitoratge i tallers
Fonts:
http://www.diba.es/museuslocals
[…] Els museus del Baix Llobregat (I): Cornellà […]