Amb un aplaudiment de més de 2 minuts i crits d’independència va finalitzar la projecció del documental “Preparats per decidir” la setmana pasada a La Passió d’Olesa. L’acte, que va comptar amb la presència del Conseller de la presidència, Francesc Homs, i de Marta Rovira, Secretaria General d’Esquerra Republicana de Catalunya, va tenir un denominador comú, carregar de raons el poble de Catalunya, per poder decidir lliurement
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]D[/dropcap]e fet, les intervencions d’Homs i Rovira, a banda de destacar la feina dels tres joves que han elaborat el documental, va ser la força que està agafant la societat civil per poder celebrar una consulta d’autodeterminació.
El Conseller Francesc Homs va voler transmetre als assistents que el procés per realitzar la consulta no serà gens fàcil i que apareixeran dificultats imprevisibles. Però també va afegir que això no pot fer defallir aquells que desitgen poder exercir el dret a decidir. Per això va encoratjar a que aquest tipus d’iniciatives es mantinguin de cara a seguir per assolir l’objectiu.
Marta Rovira, en el seu discurs davant del miler d’assistents a l’estrena del documental, va posar èmfasi en que actes d’aquestes característiques serveixen per fer perdre la por. Rovira creu que tot i els missatges negatius que arriben d’arreu de l’estat espanyol, documentals d’aquestes característiques ens han de servir per seguir creient que d’il·legal i impossible, el procés català, no té res.
L’ideòleg principal de fer un viatge als Estats Units per transmetre les ganes del poble de Catalunya de poder realitzar una consulta o referèndum per la independència va ser de l’olesà Jordi Cases. Ell va ser l’encarregat d’explicar als assistents com va sorgir la idea, que va qualificar de “bogeria” i com, finalment, va acabar convertint-se en una realitat.
Mentre Neus Munté, periodista baixllobregatina i encarregada de realitzar les entrevistes a tots els participants del documental, va donar una idea de com s’havien realitzat els contactes per fer les entrevistes. Tot i que algunes ja les duien lligades des de casa, com era el cas de Jordi Graupera o els corresponsals de RAC1 o Catalunya Ràdio, d’altres es van contactar des dels Estats Units i gràcies a les Xarxes Socials.
El documental és probable que es projecti a d’altres ciutats d’arreu de Catalunya així com en algun cinema de Barcelona.
Font: Departament de Comunicació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat