Coincidiendo con la presentación de la novela ‘El primer heroi’ (Ediciones B, 2014), hemos hablado con su autor, Martí Gironell, para conocer algunos de los aspectos clave del nuevo libro del periodista i escritor de Besalú. En esta ocasión, Gironell retrocede más de cinco mil años en el tiempo para hacer un viaje apasionante a la prehistoria, -que llevará al lector, entre otros enclaves, a las Minas de Gavà-; per contemplarla a través de los ojos de un poblado del neolítico
Per Ramon Texidó / ACPG
Per què has decidit retrocedir literàriament més cinc mil anys?
És un territori literari pràcticament verge que ningú havia trepitjat i que feia molts anys que ho portava de cap. De fet, fa gairebé set anys que l’he estat treballant, documentant i escrivint. El neolític és un període històric fascinant, apassionant que serveix per entendre com som; els nostres orígens estan en aquests personatges que vivien, per exemple, al poblat de miners de Gavà o als que ho feien al costat de l’estany de Banyoles
Creus que moltes de les nostres arrels ancestrals són encara vigents?
I tant! Moltes de les maneres de fer, de viure o veure el món tenen els orígens en aquesta època. La manera de relacionar-nos amb els animals, amb l’entorn, amb la Natura, amb el més enllà, amb les divinitats, amb les altres comunitats… El que descobrirà el lector és que no som tants diferents.
Com t’has documentat per escriure sobre la prehistòria?
Abusant de la confiança de l’Eudald Carbonell, de l’Antonio Palomo, de la Maria Saña, i de professors i catedràtics de prehistòria que saben com es vivia en el neolític; perquè ho han estudiat i et donen les claus per entendre com era un dia de cada dia en la vida d’un home o una dona d’ara fa cinc mil anys.
Què t’ha ajudat més per visualitzar un poblat del neolític?
La documentació que m’han servit tots els experts que he consultat, però sobretot visitar sovint el poblat neolític que es va reconstruir a la vora de l’estany de Banyoles: val molt la pena per imaginar-te la vida fa cinc mil anys!
Quin paper hi jugaven els clans?
Els clans encara ara funcionen i són la llavor de les famílies, de les nissagues, del nostre entorn més pròxim. Allò que ens dóna sentit com a individu, allò que ens ajuda a cohesionar com a societat.
A qui simbolitza Ynatsé, el primer heroi?
A totes aquelles persones que sense saber-ho tenen la capacitat per fer tot allò que es proposen i que potser mai es pensarien que sóc capaces de fer-ho. Crec que tots portem o tenim un heroi a dins; aquesta novel•la és una crida a deixar-lo sortir quan les circumstàncies ho requereixin.
Després de set anys de treball, què has après del neolític?
Que no hem evolucionat tant i que només ens separa la tecnologia. Cada dia que passa, i gràcies a les descobertes que es fan als jaciments d’arreu del món, la distancia entre ells i nosaltres es fa més i més curta. L’Eudald Carbonell m’ho va dir i ho he confirmat. Pensa que tenien els mateixos maldecaps, desitjos, somnis i problemes que puguem tenir nosaltres; només canvia la tecnologia.
Com valores les primeres reaccions dels teus lectors?
Molt bones. Hi havia ganes de capbussar-se en un període que sembla tan remot i llunyà i, un cop han fet el viatge, s’han sotmès a l’experiència de viatjar per aquesta època i la valoració ha estat molt positiva. Han quedat sorpresos gratament i amb una profunda gratitud a les comunitats que ens han precedit. Aquestes són algunes de les opinions que he recollit a través de les xarxes socials o personalment. Fa molta il•lusió veure que has aconseguit el que buscava i fer-los sentir un més de la tribu!
Quin dels teus nous projectes literaris t’il•lusiona més?
En tinc un parell que fa anys també que els vaig al darrere i veurem quin s’acaba imposant. Ja en parlarem!
Text: Ramon Texidó | Fotos: Albert Bertran