En un comunicat l’entitat ecologista denuncia que aquest espai natural, l’aiguamoll més important de la província de Barcelona, no aconsegueix sortir de la UCI
Comunicat Íntegre de DEPANA (font http://sosdeltallobregat.org/)
Durant anys van ser les grans infraestructures emmarcades en el Pla Delta del 94 les que ho van impedir. Ara és la caça intensiva i constant la que està posant en greu perill espècies protegides i abocant a l’extinció a unes altres tan comunes com l’ànec collverd.
Un informe remès a la Comissió Europea per DEPANA, recopila i analitza un conjunt de dades sobre la disminució d’aus en el Delta.
Les diferents administracions catalanes sempre han considerat el Delta del Llobregat com un lloc prioritari de no conservació. Va ser un “error administratiu” el que va permetre que en el 2004 es designés una part dels espais naturals d’aquest Delta a incloure dins de la llista europea de Zones d’Especial Protecció per a les Aus, ZEPAs, en aplicació de la Directiva d’Aus de la UE.
En els últims 20 anys, les grans infraestructures metropolitanes han afectat de forma directa o indirecta a més de 1500 hectàrees de zones humides, espais naturals i agraris, que en gran manera han desaparegut sota la pressió especulativa urbanitzadora. El principal causant ha estat, especialment, l’anomenat Pla Delta. En ell es contemplaven l’ampliació del port, desviament del riu, i sobretot, l’ampliació de l’aeroport.
L’evidència científica d’aquests impactes sobre l’avifauna del Delta ve recollida en un estudi sobre els censos hivernals d’aus aquàtiques. Els censos mostren que l’any 2002 la població de anàtides del Delta es trobava en el seu màxim històric, amb més de 5.000 exemplars d’ànecs, dels quals més de 3.123 eren collverds.
Aquestes xifres són comparables als 10.000 exemplars d’anàtides que s’han vingut comptabilitzant a una altra zona humida catalana equivalent al Delta: els Aiguamolls de l’Empordà. A la fi d’aquell mateix any 2002, van començar a manifestar-se d’una forma evident els impactes de les grans infraestructures sobre el territori que en aquell moment començaven a desenvolupar-se.
Durant els següents anys la pressió de les obres va produir la lògica reducció de les xifres d’exemplars, fins que en el 2007 es va estabilitzar entorn de la meitat de les censades en el 2002.
En mateix 2007, com a compensació dels impactes produïts, es va aprovar un increment parcial dels espais naturals protegits. No obstant això, va ser clarament insuficient per compensar les pèrdues causades per l’ampliació de port i aeroport, i malgrat la reducció d’aus aquàtiques que ja s’havia produït, aquestes noves zones, van seguir mostrant-se insuficients per albergar el volum d’aus que encara es mantenia. Els pagesos van començar a denunciar afectacions en alguns camps de cultiu.
L’Administració, en lloc d’incrementar més les zones protegides o atorgar ajudes econòmiques, es va centrar a donar tot tipus de facilitats per concedir autoritzacions excepcionals per a la captura de les anàtides que surten de les escasses zones protegides.
Des del 2009, la situació s’ha anat radicalitzant, fins al punt que aquest any 2015, d’1.554 anàtides censades, tan sol 191 eren ànecs collverds. En 13 anys han desaparegut el 69% del total d’ànecs i el 94% de la població de collverds.
L’ànec collverd és una espècie comuna i en expansió a Catalunya, per la qual cosa el seu acusat descens és fruit d’una política de caça especialment intensa i localment molt significativa. Cap gestió cinegètica pot causar la desaparició de més del 90% d’una espècie. Si això ocorre, s’han de revisar de forma dràstica i urgent les actuacions dutes a terme.
Segons l’informe elaborat per l’equip tècnic de DEPANA, la disminució d’ànecs al Delta del Llobregat guarda una correlació directa amb les actuacions que s’han desenvolupat durant aquests els últims anys. La pèrdua d’espais naturals, així com la falta general de protecció i gestió conjunta de totes les zones naturals i agrícoles del Delta han facilitat l’aplicació de mesures draconianes de control de les espècies que teòricament afecten a l’agricultura.
L’aplicació d’aquestes mesures ha delmat la població de collverds i d’altres espècies d’interès. La seva caça es realitza al llarg de tot l’any i sense cap control directe de l’administració, malgrat ser una espècie de l’Annex II de la Directiva d’Aus. Aquesta informació ha sigut enviada a la Comissió Europea en el marc d’una Queixa oberta per la conservació del Delta.
Volem remarcar que s’està caçant dins d’espais protegits en plena època reproductora, espais que són reduïts i on es reprodueixen altres espècies d’alt valor ecològic com les cames llargues, els martinets menuts o els ànecs blancs (Can Dimoni, Reguerons, la Murtra, etc…). Totes aquestes espècies són greument afectades per la caça durant el seu període de reproducció.
Durant aquesta mateixa època, en els camps de cultiu abandonats es troben aus com la terrerola comuna o el trobat, espècies protegides i en clar declivi.
Les llicències de caça permeten la captura de gavines com la riallera i el gavià argentat, molt difícils de diferenciar de les corses i les capnegres, que també utilitzen els camps de cultiu durant la seva època reproductora, encara que solament s’alimenten de crancs americans i d’insectes.
La gavina corsa està considerada en perill d’extinció a Catalunya. Les llicències que es concedeixen no asseguren a cap moment la preservació d’aquestes espècies estrictament protegides, ja que la gestió de la caça és portada de manera absolutament autònoma per grups concrets de caçadors juntament amb sindicats agraris que poc saben d’espècies marines.
Per tot l’abans exposat, des de DEPANA demana que:
Que en cap cas es caci en època reproductora, ni la resta de l’any en zones humides o espais d’alt valor ornitològic.
Que sempre s’asseguri la no afectació a espècies protegides, en declivi o en perill d’extinció.
L’establiment de criteris científics sobre els nivells adequats de les poblacions de cadascuna de les espècies que es capturen.
Comprovació pública, quantificada i documentada dels suposats danys produïts amb les espècies a les quals s’atribueixen amb la seva presència real al territori.
Comprovació dels exemplars caçats i la seva espècie per part dels agents forestals.
Establiment d’un segur per dany
Establiment de noves zones d’alimentació al costat de les zones humides.
La reposició subvencionada de les antigues tècniques dels “Estanyats” que contribueixen a millorar la qualitat del sòl, disminueixen la necessitat d’abonaments i pesticides, alhora que suposen un lloc alternatiu per a l’alimentació de les espècies aquàtiques.