L’exconseller de Territori adverteix que recuperar el caràcter públic de la gestió no només tindria un preu econòmic sinó un ”alt” cost d’imatge en termes de seguretat jurídica
L’externalització de la gestió pública del servei de l’aigua en alta que feia Aigües Ter Llobregat (ATLL) va ser una decisió que no va respondre a un canvi ideològic del Govern de la Generalitat sinó que va ser una decisió ”exclusivament” de caràcter econòmic, segons Lluís Recoder, exconseller de Territori i Sostenibilitat.
Recoder ha afegit que es necessitaven recursos econòmics per ”complir amb els objectius de dèficit”. L’exconseller, que ha participat en la comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament, ha advertit, però, que ”revertir” aquesta decisió no només tindria un cost econòmic sinó que hi hauria un ”alt” cost d’imatge i confiança en termes de seguretat jurídica per al país.
L’exconseller i actual directiu en la consultora KPMG ha explicat que el mateix govern que el 1990 va crear Aigües Ter Llobregat és el que va decidir l’exernalització d’aquest servei. Això no es va fer per un canvi d’idees polítiques del partit del Govern sinó per necessitats econòmiques i financeres del moment.
“Es pren aquesta decisió únicament i exclusivament per una necessitat econòmica i financera” i perquè el Govern necessita recursos “perquè ha de complir amb uns objectius de deficit”. “El motiu és estrictament econòmic: es necessitaven recursos i es podien obtenir a través d’aquesta externalització”, ha reblat l’exconseller.
Recoder ha participat conjuntament amb l’exsecretari general del Departament, Pau Villòria en la comissió de Medi Ambient i Sostenibilitat del Parlament per aportar arguments als diputats que s’han d’encarregar de redactar la proposició de llei sobre el retorn a la gestió pública d’Aigües Ter Llobregat.
L’exconseller ha advertit als diputats dels diferents grups parlamentaris que amb aquesta decisió que es vol prendre es posa en joc la imatge del país en l’àmbit de la seguretat jurídica de cara als inversors i agents internacionals. Seria una decisió que minaria la ”confiança” del país i tindria ”un cost d’imatge” de cara als inversors.
L’extitular de la cartera de Sostenibilitat ha afegit que la decisió no es pot limitar a calcular el cost econòmic de la decisió sinó “l’alt” cost d’imatge per a l’activitat econòmica de futur del país.
El diputat de Junts pel Sí que ha actuat com president de la Comissió de Territori i Sostenibilitat, Germà Bel, ha criticat als diputats que han intervingut en la comissió davant la compareixença de l’exconseller Lluís Recoder i de l’exsecretari general del Departament de Territori i Sostenibilitat, Pau Villòria, perquè el to de les intervencions havia tingut un contingut de comissió d’investigació i no per recuperar arguments per redactar la proposició de llei sobre el retorn a la gestió pública d’Aigües Ter Llobregat que vol aprovar el Parlament. L’exconxeller ha fet una primera intervenció davant la comissió del Parlament per justificar la decisió del Govern d’externalització de l’empresa Aigües Ter Llobregat (ATLL).
Recoder ha recordat que la companyia arrossegava unes pèrdues anuals de l’entorn de 34 milions d’euros, amb un endeutament agregat finals del 2011 de 700 milions d’euros i un deute a proveïdors de difícil cobrament de 95 milions d’euros. Uns xifres que deixaven a la companyia en una situació econòmica ”insuportable”.
La decisió d’externalitzar la gestió del servei de l’aigua en alta es va decidir per part de Territori i Sostenibilitat durant el 2011 i es va adjudicar després de la convocatòria d’un concurs el 6 de novembre del 2012 cosa que suposa que va haver un any de temps per preparar adequadament el plec de condicions.
L’origen d’aquest dèficit s’originava per un desequilibri estructural entre el cost de producció d’un metre cúbic de l’aigua, que es comercialitzava a 0,37 euros el metre cúbic amb un cost d’elaboració de 0,67 euros el metre cúbic. Recoder ha defensat la privatització de la gestió de l’aigua recordant que l’endeutament d’ATLL estava situat en 700 milions d’euros però l’endeutament agregat dels servies de gestió de l’aigua municipals del conjunt de Catalunya sumava 1.300 milions d’euros.
L’actual directiu de la consultora KPMG ha explicat que l’externalització no només va ser una decisió adoptada per la situació econòmica interna de la companyia, sinó que paral·lelament a les pèrdues acumulades d’ATLL hi havia una situació de dèficit estructural en els comptes de la Generalitat que feien que fos necessari generar ingressos a les arques públiques per eixugar el dèficit públic.
L’exconseller ha justificat la decisió explicant que amb els recursos econòmics captats en la privatització de l’ATLL l’ajust pressupostari del Govern va permetre que les retallades en polítiques socials tinguessin un menor impacte. Recoder ha afirmat que prèviament l’aprovació de la privatització, des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va aprovar un ”pla de xoc dolorós” que entre d’altres mesures es preveia un increment de la tarifa de l’aigua en alta, que no s’incrementava des de feia molts anys.
La diputada de la CUP, Mireia Boya, ha denunciat el despropòsit que suposa que el conseller de Territori abandonés la seva responsabilitat política per incorporar-se a treballar en la consultora KPMG, que “casualment” tenia el contracte d’auditoria de l’empresa ATLL. “Això no és porta giratòria?”, ha preguntat la diputada de la CUP.
Font: ACN