El Parlament va lliurar ahir en el marc de la celebració de la Diada, la medalla d’honor en la categoria d’or al Santboià Manel Esteller, “per la seva trajectòria com a metge i investigador català de referència internacional”. En el decurs de l’acte, la presidenta Carme Forcadell, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, van destacar la importància de la recerca a Catalunya i la seva contribució en la lluita contra el càncer. Esteller va fer una crida a garantir el talent de les generacions futures
La mesa de la cambra va acordar al juliol per unanimitat l’atorgament de la distinció, amb què reconeix “la tasca d’investigació i els èxits assolits” per Esteller “en la seva lluita contra el càncer humà” i “la seva contribució a la projecció d’una Catalunya capdavantera en la recerca científica”, a més de fer palesa “l’aportació al progrés col·lectiu que ha significat l’aplicació de les seves investigacions en àmbits tan diversos com les ciències humanes i socials, les ciències de la vida i de la salut, l’enginyeria, la tecnologia i les ciències experimentals”.
A l’inici de l’acte, Jesús Ureña, professor agregat de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, va fer la glossa del guardonat. A continuació, la presidenta va lliurar la medalla a Esteller, qui tot seguit va pronunciar unes paraules amb què va agraïr la distinció i va destacar la importància de la recerca, i de la formació de les futures generacions, perquè encara “hi ha problemes molt greus de salut” i “hem de seguir investigant”.
“Jo continuaré investigant, és el que sé fer i és el que m’agrada”, ha dit, però “el somni” d’una “salut millor per a tots” a vegades “dependrà d’altra gent que vindrà després”. “Si us plau, posem avui les bases d’una societat basada en l’educació i el coneixement”, va concloure.
La presidenta del Parlament va agraïr a Esteller el seu compromís per “intentar fer, des de Catalunya, que el món sigui una mica millor”. Forcadell va destacar que “la lluita contra el càncer” és “de tota la humanitat” i ha afegit que “és un orgull que des del nostre país es contribueixi a aquesta tasca universal”. Va afirmar que “des de les institucions cal posar tots els recursos” possibles per a potenciar encara més la investigació i la recerca, àmbits propis “d’una societat que no es resigna”. “I aquest país, ho demostra la història, no es resigna, mai no defalleix”, va concloure.
Puigdemont va destacar que la medalla “honora el destinatari”, però també “ens honora a tot el país”. “Quan ens preguntem quina mena de gent som els catalans, com volem que se’ns conegui al món”, “ens agrada que se’ns reconegui com un poble que és capaç de fer aportacions rellevants en el canvi i el progrés de la humanitat”, va afirmar el president. “No és casual que a Catalunya s’estigui treballant de manera pionera en la investigació en àmbits com la sida o el càncer”, sinó que té a veure, ha dit, “amb un compromís de país de la gent que defuig de tota resignació, que no es conforma”.
L’acte va acabar amb les interpretacions de ‘La sardana de l’abril’, composta per Lluís M. Millet a partir d’un poema de Joan Llongueras; ‘L’amor mariner’, composta per Manuel Oltra a partir d’un poema de Pere Quart, i, a l’últim, ‘Els Segadors’, l’himne nacional de Catalunya, amb l’auditori dempeus.
Enguany, l’encarregada de les interpretacions musicals ha estat la Coral Sant Jordi, sota la direcció d’Oriol Castanyer, coincidint amb el vintè aniversari de la mort del seu fundador, Oriol Martorell, que va ser diputat a la IV legislatura, i amb el quarantè aniversari de la Diada a Sant Boi del 1976, on els assistents van cantar ‘Els Segadors’ dirigits i encoratjats per Martorell i la coral.
Assistents
A l’acte hi van assistir, entre d’altres, els vicepresidents primer i segon de la cambra, Lluís M. Corominas i José Maria Espejo-Saavedra i els quatre secretaris, Anna Simó, David Pérez, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet; els expresidents del Parlament Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol; de la Generalitat, Artur Mas i José Montilla; els presidents dels grups parlamentaris de JxSí, Jordi Turull i CSQP, Lluís Rabell, i els portaveus de C’s, Carlos Carrizosa; del PSC, Eva Granados; del PPC, Santi Rodríguez, i de JxSí, Marta Rovira, a més de diputats d’aquests cinc grups parlamentaris; el vicepresident i la majoria de consellers del govern de la Generalitat; la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l’alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret; el tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; l’inspector general de l’exèrcit espanyol de terra, Ricardo Álvarez-Espejo, el director general dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle; el president del CAC, Roger Loppacher; el vicepresident d’Òmnium, Joan Vallvé; membres d’altres institucions i del cos consular, i familiars del guardonat, a més d’una nodrida representació de l’ajuntament de Sant Boi, d’on és fill Esteller.
Manel Esteller
Manel Esteller Badosa (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1968), és un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1992), s’hi va doctorar amb un treball sobre la genètica molecular del carcinoma d’endometri (1996). Del 1997 al 2001, va fer els estudis de postdoctorat a la Universitat Johns Hopkins de Baltimore (EUA), on es va centrar en la relació entre la metilació de l’ADN i el càncer. Entre el 2001 i el 2008, va dirigir el Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).
Actualment és director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL). És també professor de genètica de la Universitat de Barcelona, professor d’investigació de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i ocupa el càrrec de president de la Societat d’Epigenètica, d’àmbit internacional.
És autor de més de tres-cents articles científics i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals. La seva tasca investigadora ha estat fonamental per als descobriments recents d’alguns fàrmacs antitumorals i obre el camí per conèixer l’epigenoma humà, un projecte internacional en què Esteller té un paper cabdal.
Medalla d’honor
La medalla d’honor del Parlament és una distinció creada per la mesa l’any 2000, i s’atorga a personalitats o institucions que mereixen un reconeixement excepcional.
A les edicions anteriors hi han estat distingits Desmond Tutu, reverend i premi Nobel de la pau (2000); Miquel Batllori, historiador i pare jesuïta, i, a títol pòstum, Ernest Lluch, economista i polític (2001); Francesc Vendrell, representant de l’ONU a l’Afganistan (2002); Jordi Savall, músic (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004); Adolfo Pérez Esquivel, premi Nobel de la pau i escultor (2005); el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007); Roser Capdevila, il·lustradora (2010); Josep Guardiola, exfutbolista i entrenador (2011); Òmnium Cultural i Càritas Catalunya (2012); Núria Gispert, activista social, Carme Ruscalleda, cuinera i Anna Veiga, biòloga (2013); Josep Carreras, tenor (2014); i les primeres vuit diputades del parlamentarisme català i la Fundació Institut Guttmann (2015).
La medalla manté el disseny que Antoni Comella va fer per al logotip del Parlament per encàrrec de la institució la I legislatura, que reprodueix les quatre barres sobre fons daurat. L’any 2000 l’orfebre Joaquim Capdevila el va adaptar per a la medalla.
Font: Parlament de Catalunya