Mai s’havia aprovat una suspensió de llicències urbanístiques sobre edificis de Molins de Rei amb valor patrimonial. Mai fins aquest dimarts 29 de novembre. Després de 40 anys i de grans debats públic estèrils, la Junta de Govern Local va aprovar per primera vegada una suspensió de llicències urbanístiques de finques susceptibles de formar part del futur Catàleg de Patrimoni de Molins de Rei. Una decisió que no és ni casual ni improvisada.
L’any 2011 entren al Govern municipal les dues forces polítiques que encapçalem i, pocs mesos després de prendre possessió, encarreguem un primer estudi detallat del patrimoni històric i arquitectònic local. Aquest estudi, realitzat per l’arquitecta Carme Bosch i l’arqueòloga Gemma Caballé, és lliurat a finals de l’any 2013 i fa una primera avaluació d’edificis i elements susceptibles de rebre algun grau de protecció per part de l’Ajuntament. A partir de llavors fem modificacions urbanístiques, creem la Comissió del Patrimoni Històric i Arquitectònic de Molins de Rei i revisem amb deteniment la proposta de les expertes fent-hi aportacions rellevants. Així, per exemple, decidim incorporar el recorregut del canal de la Infanta a la llista per assegurar que aquest patrimoni és avaluat amb profunditat. En definitiva, comencem a preparar el terreny per poder aprovar, aquesta setmana, la suspensió de llicències de les 163 finques que al nostre entendre han de ser analitzades en profunditat.
A partir d’ara, i durant un termini màxim de 2 dos anys, els propietaris d’aquestes finques no podran enderrocar-les, construir-hi o alterar cap element patrimonial que continguin. Durant aquest temps, la Comissió del Patrimoni n’analitzarà cada pas. I, finalment, el Catàleg de Patrimoni que s’aprovi determinarà el nivell de protecció i de restriccions que afectarà cadascuna de les propietats.
Queda clar que la mesura no és menor. Podem afirmar que mai abans a Molins de Rei s’havia aprovat una suspensió de llicències com aquesta ni mai s’havia anat tan lluny en la protecció del patrimoni històric i arquitectònic com ara. I mai tampoc cap Govern municipal havia invertit tants diners com els que invertirà el Govern actual per recuperar espais públics d’indiscutible valor històric, com el Molí o el Palau dels Requesens. Malgrat que hi hagi qui s’entesti a intentar traslladar la idea contrària.
És cert que en els darrers anys hi ha hagut diferents alcaldes i regidors que han intentat afrontar el problema del catàleg, però sempre han acabat desistint en l’intent. No és casualitat. Trobar el punt d’equilibri just entre els drets dels propietaris privats i les restriccions per preservar el patrimoni històric local no és senzill. Els que exigeixen que no s’enderroquin cases antigues per fer-ne de noves no proposen mai fórmules que garanteixin que els propietaris d’aquelles finques no en surtin perjudicats. És massa fàcil dir què s’ha de fer a casa dels altres.
En tot cas, avui estem molt més a prop de tenir un Catàleg de Patrimoni. Abans d’un any ens comprometem a fer l’aprovació inicial del Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Molins de Rei, el que es coneix popularment com a precatàleg. Després, ens donarem un termini màxim d’un altre any per aprovar definitivament el pla, el Catàleg, i saldar d’aquesta manera un dèficit històric de la vila i un compromís polític recollit al Pla d’Actuació Municipal.
En aquest punt és important subratllar dos aspectes. En primer lloc, que el Catàleg resultant potser no agrada a tothom i hi haurà qui pensi que s’ha sobreprotegit alguna finca o que alguna altra n’ha quedat fora, quan hi hauria d’haver estat inclosa. En tot cas, la gent ha de saber que el resultat final serà el fruit d’un treball fet per especialistes i entesos en aquesta matèria que ja han fet catàlegs en altres municipis. I en segon lloc, és important remarcar que en cap cas estarem davant d’una foto fixa. El Catàleg no deixa de ser una eina revisable i flexible en el temps per garantir que conservem el que realment té un valor històric o artístic objectiu.
Com hem apuntat abans, aquest és un projecte especialment complex. I per aquest motiu hi hem estat treballant els darrers mesos i anys amb constància i discreció. Hem discutit i informat en els òrgans previstos per fer-ho, perquè teníem molt clar que agitar el debat públic del patrimoni només podia provocar una precipitació de sol·licituds de llicències d’enderrocaments que s’haurien de tramitar, tal com malauradament ha passat, i això afectaria el resultat final del treball de tots aquests anys. Entenem que políticament hi hagi qui vulgui treure rèdits d’aquest tema, però el Govern continuarà treballant per a la protecció i la recuperació del patrimoni local, exactament tal com ho ha fet fins ara: amb rigor, prudència i tenacitat.
Per Joan Ramon Casals, Alcalde i regidor d’Urbanisme de Molins de Rei i Xavi Paz, 1r tinent d’alcalde i regidor de Cultura de Molins de Rei