ENTREVISTA A Ramon Ferrando, president de la FEFIC

ENTREVISTA A Ramon Ferrando, president de la FEFIC

Com ha evolucionat FEFIC al llarg d’aquests anys?

La Federació de Fires de Catalunya ha anat evolucionant com ho ha fet la nostra societat, les fires catalanes i els nostres associats. Crec que al llarg d’aquests darrers anys hem estat capaços d’adaptar-nos als nous entorns comunicatius, i a l’igual que els nostres socis, molts d’ells entitats petites i mitjanes, ajuntaments i organismes autònoms, de fer-ho en un entorn d’una dura crisi que tot sembla indicar que poc a poc anem deixant enrere. Sense oblidar el nostre paper d’associació que vetlla per la qualitat de les fires que organitzem i com a interlocutor amb les institucions que tenen competències en aquest àmbit. 

Cap on es vol dirigir la FEFIC?

En aquests moments estem treballant per a incrementar la nostra representativitat amb la incorporació de nous socis. Des de mitjans d’any disposem d’unes noves modalitats de quotes pensades per a fires que es celebrin en municipis petits, en trams fins als 5.000 habitants i fins els 10.000. Això ens ha permès en pocs mesos tenir una bona resposta. Crec que si seguim així podríem tornar a superar els 50 socis per a finals d’any.

I quins objectius us heu marcat per aquest nou any? 

Juntament amb l’increment de socis, una iniciativa que es donarà a conèixer en el transcurs d’aquest Congrés serà el liderar una taula de treball per posar en comú els diversos punts de vista que hi ha sobre les fires des de l’àmbit de les administracions locals, la mateixa Generalitat i el propi sector des de la part més tècnica. Una proposta que liderarem amb el suport ja explicitat de les Diputacions catalanes i del Departament de Comerç per tal d’unificar criteris i actuacions que repercuteixin a les fires del nostre país, i siguin percebudes pels expositors i els visitants.

Quines funcions i serveis es realitzen des de FEFIC per als seus socis?

Des de l’any 1995, any de la nostra creació, no hem deixat de treballar por donar impuls al sector firal català. Som una organització sense ànim de lucre que reuneix als promotors i organitzadors firals públics i privats de Catalunya. Així des d’aquest punt de partida intentem fomentar l’intercanvi d’experiència entre els organitzadors firals, sent el màxim exponent el nostre Congrés anual. També facilitem la formació dels associats mitjançant cursos i conferències que són gratuïtes per als membres. I com deia abans, col·laborem i impulsem juntament amb les administracions públiques en totes aquelles iniciatives que considerem adequades per a la millora de les fires.

Aquest any feu el 23è Congrés de Fires de Catalunya, quines novetats presenteu? 

El 23è Congrés, que celebrem a Olot, serà novament el punt de trobada de les fires catalanes. Una cita única que es produeix un cop a l’any i que ha de servir a la formació dels organitzadors de les fires catalanes. Tanmateix el compartir experiències, iniciatives i preocupacions amb altres companys sempre aporta un plus de coneixement de la realitat.

Enguany mirant cap al conjunt de les fires alimentàries que tant de protagonisme estan agafant, hem dedicat al programa una de les taules temàtiques a la normativa alimentària i un debat sobre “Els models de moda de les fires gastronòmiques” amb Pep Palau, creador de la marca Fòrum Gastronòmic com a moderador i amb la participació de Fira de l’Oli de les Borges Blanques; Fira Orígens d’Olot; Fira del Gall de Vilafranca del Penedès i Fira del Torró i la Xocolata d’Agramunt.

Un programa que compta també, a més d’empresaris com en Xavier Berneda, conseller delegar de Munich, que ens farà la conferència inaugural, amb ponències enfocades a les noves tècniques de venda, perquè no hem d’oblidar que també des de les fires hem de realitzar una important tasca comercial per “convèncer” a les empreses perquè participin a les fires que organitzem.

Certàmens generalistes o certàmens especialitzats?

Hi ha grans certàmens generalistes o multisectorials, organitzats molt professionalment, amb molta tradició i a la vegada amb una oferta ordenada i fàcil per al visitant el que fa que tinguin un gran èxit de públic, i que tenen uns resultats per a expositors i organitzadors realment molt bons. El mateix per als especialitzats amb un gran suport dels sectors implicats. Així que endavant amb els dos models si s’organitzen amb professionalitat i qualitat.

Com es pot avaluar l’impacte econòmic per una població quan s’hi celebra una fira?

Aquest és un aspecte del qual en vàrem parlar en el passat Congrés, precisament perquè creiem que és la manera d’agafar consciència de la realitat del retorn que té la fira en l’entorn més proper i més directament en el municipi que l’acull i que fins i tot hi pot estar destinant uns recursos. Hi ha diverses metodologies per calcular aquest impacte, i totes es basen amb la recollida exhaustiva de dades de visitants i expositors, a més de les que ja disposa l’organitzador. Alguns organismes com la Diputació de Barcelona tenen publicat un model de qüestionari, altres entitats com Fira de Barcelona es van posar en mans d’un equip de professionals que van concloure amb la presentació del seu estudi d’impacte econòmic l’any passat.

Des de la FEFIC aprofundirem al llarg del 2017 en aquest apartat, potser en el marc de la taula sectorial. Crec que val la pena acompanyar en dades de retorn la possible inversió pública que estigui fent una administració local en el manteniment de la seva fira, i més si aquesta no aconsegueix anivellar per ella mateixa el seu pressupost.

Per AMIC / AMIC – AMIC – Redacció (6406 caracters) / 2 Fotos

 




Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt