Núria Marquès (Castellví de Rosanes, 1999) ha aconseguit dues medalles als seus primers Jocs. Or als 400 lliures, plata als 100 esquena i 5 grans finals. Amb 17 anys té un palmarès impressionant i fa realitat el somni de qualsevol esportista. D’aquesta nova experiència s’emporta el suport que ha rebut durant els Jocs i una rebuda multitudinària al seu poble que demostra l’estimació de la gent. Un bon exemple a seguir, de superació, sacrifici i il·lusió. Néixer amb una discapacitat a la cama esquerra la va fer entrar en el món de la natació per consell mèdic i ara és una esportista d’elit i jove promesa amb un llarg camí per recórrer
Per Lluís Gutiérrez / La Bústia / AMIC – AMIC – Redacció (7748 caracters) / 2 Fotos

 

Primer de tot, enhorabona campiona! Un gran debut olímpic.
Moltes gràcies. Sí, ha estat un campionat 10 per a mi. No canviaria ni una de les proves que vaig fer. Ni tan sols els 100 metres papallona, la prova més fluixa. Crec que de tot s’ha d’aprendre i alguna havia de sortir més o menys malament. Tothom que ha estat al meu voltant està molt content. La rebuda que em van fer a Castellví va ser increïble. Estic molt feliç per aquests resultats i de la quantitat de gent que em dóna suport. Els dono les gràcies.Et van dir que et feien una rebuda. 
Quan estava arribant em van dir que hi hauria una petita sorpresa. Però de petita res. Tot el poble es va reunir per rebre’m. Em van fer un vídeo i em vaig emocionar. Va ser increïble. També l’arribada a l’aeroport, amb els amics, la família, companys del club. Molt contenta per tota la gent.

Has pogut descansar i assimilar tot el que has aconseguit?
M’estic posant al dia perquè també he perdut molt d’institut. Ara molt millor, més concentrada i descansada.

Parlem dels Jocs. Quin era l’objectiu i com valores els resultats?
L’objectiu aquest any era classificar-nos pels Jocs. Però en veure’ns en bones posicions, especialment en els 400 i 100 esquena, ens va animar per a prepara-nos més de cara a medalla i a bones posicions. Vam treballar intensament durant tota la temporada i un estiu sense parar. Al final, va aparèixer aquesta medalla d’or. Estic molt contenta perquè és la millor recompensa al sacrifici de tot l’any. Molt feliç tant de les marques com les posicions. Millor impossible.

Debutes amb l’or i acabes amb la plata. Inici i final fantàstics.
Sí, va coincidir així. Eren les dues proves més fortes per a mi i les que tenia més possibilitats de medalla. Van sortir molt bé.

Amb un total de 5 de 6 finals.
Com deia el meu entrenador, la resta de proves eren per “molestar” a les rivals (riu). Quedar en la millor posició possible i superar la marca personal. Hem anat a totes i hem estat al mateix nivell que la resta. En aquest sentit, anàvem sense pressió i ha sortit un gran campionat.

Què se sent quan guanyes la primera final i et penges l’or?
Et vénen molts sentiments junts, de molta emoció, de ganes de plorar, de riure… Unes sensacions que no es poden explicar ben bé, s’ha de viure. Un cúmul d’emocions juntes que les tornaria a viure mil i una vegades. Especialment, quan toques la paret en els 400 lliures i veure que has quedat primera. Uf, va ser increïble, no es pot descriure exactament.

Què opines dels Jocs en general?
Al principi ens van espantar que estava tot malament, que no hi havia ordre, sense neteja, transport… La veritat és que han estat uns Jocs 10. Tot estava molt bé, no tinc cap queixa, no canviaria res.

Un estiu molt intens.
Els tres mesos abans dels Jocs vaig estar entrenat cada dia, matí i tarda dues hores.

Com és el teu dia a dia?
Em llevo cada dia a les 6.45 h per anar a l’institut de 8 a 14.30 h. Després vaig cap a casa a fer els deures i a les 18.15 h començo natació al club fins a les 20.15h. Torno a casa i ja només em queda sopar i anar a dormir o a estudiar depèn del que tingui l’endemà. I ara el dissabte al matí també entrenaré 2 hores a l’Hospitalet. La resta del cap de setmana em dedico a descansar i estudiar.

Has rebut moltes felicitacions. Quina és la que t’ha fet més il·lusió?
Totes. Però destacaria els vídeos que em van enviar els amics que fa molt de temps que no veig i de gent coneguda, com els d’Andrés Iniesta o de Francesc Orella, l’actor que interpreta Merlí de la sèrie de TV3.

Quins són els pròxims objectius?
Aquest any tenim campionats de Catalunya i Espanya. Em faria molta il·lusió classificar-me en natació convencional. L’any vinent, a l’octubre, tindrem els Mundials de natació a Mèxic, amb piscina d’altura. Aquest serà l’objectiu principal.

Com portes participar en campionats de natació convencional i adaptada?
Als convencionals de Catalunya he guanyat un tercer lloc en els 200 esquena. Tinc moltes ganes de fer la mínima pels d’Espanya, ja que m’he concentrat pels Jocs i no hem estat tan pendent de fer bones marques en aquestes competicions.

Com els compares uns i altres?
Hi ha diferències, però a poc a poc s’anirà equilibrant. Els mitjans de comunicació ajuden a igualar-nos. La natació és un esport minoritari i l’adaptada més. Estem treballant perquè la gent ens vingui a veure i que a la llarga es vegi com a qualsevol esport.

Parles en plural perquè tens uns patrocinadors i un equip al darrere.
Sí, faig un agraïment especial als meus patrocinadors principals: Wave Control i Mybcnevents. També a qui és el meu entrenador des del 2014, Juan Carlos Quevedo, la família i als companys del CN Sant Feliu.

T’esperem als Jocs de Tòquio 2020.
Està bastant lluny, però estic molt motivada i vaig amb moltes ganes. Seran molt bones paralimpíades i amb moltes ganes que arribin (riu). Abans vindran campionats de Catalunya i Espanya en natació convencional, el mundial 2017 i l’europeu 2018 en adaptada.

Natació, estudis, amics i família
El Mauri és el seu germà. Té 12 anys i fa natació i waterpolo al CN Sant Feliu. Per a ell, la Núria és el seu referent i mirall, ens expliquen els seus pares, el Pere i la Maria Josep. Sempre estan al seu costat.
La Núria fa 2n de batxillerat científic a l’IES Montserrat Colomer de Sant Esteve. Quan no està a la piscina i no estudia, surt amb els amics.
Després de tota una vida al CN Martorell, la temporada passada va fitxar pel CN Sant Feliu. Or als 400 lliures (4’42”56) i plata als 100 esquena (1’09”57) als Jocs de Rio, al seu palmarès destaca 4 medalles al Mundial 2015 i 7 a l’Europeu 2016, amb un rècord d’Europa dels 100 esquena.

Destacats:
“Estic molt contenta perquè és la millor recompensa al sacrifici de tot l’any”

“Tòquio 2020: està bastant lluny. Seran molt bones paralimpíades i amb moltes ganes que arribin”

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here