Prou prioritzar els dictats de l’Estat, la UE i la patronal!

En el debat de pressupostos, el govern obeix la llei d’estabilitat del Gobierno de Rajoy. I es nega en rodó a tocar Societats i Patrimoni, ampliar l’IRPF de les rendes altes. És a dir de partida, les xifres que es mouen venen limitades no únicament pels dictats de Madrid i Brusel·les, sinó pels interessos de classe burgesos que defensa el govern de JxS.

Així, no es dona resposta a les necessitats socials (ni Renda Garantida, ni ampliació suficient de la RMI, ni Plans d’Ocupació…), ni comencen a revertir les retallades (Sanitat, Ensenyament), però en canvi, augmenten les privatitzacions (arreu però molt especialment a Afers Socials). És difícil calcular el grau exacte perquè hi ha un munt de partides que amaguen el finançament a l’empresa privada, i perquè en el capítol 2 (despesa en bens i serveis) que acostuma a utilitzar-se per a comparar amb l’1 (personal propi), també hi va llum, aigua,… però és cert que marquen la tendència. Prenent només la Generalitat per eliminar la desviació que produeix Salut, respecte els de 2015, les despeses de personal pugen un 9,5% mentre les del capítol 2 quasi el doble: més del 17%. Per tant els pressupostos ni comencen a revertir les privatitzacions: des del 2009, els béns i serveis han crescut més del 44% mentre el sector públic ho ha fet 5,6%!!.

I així com segueixen traspassant fons públics a mans privades, defensen la riquesa aconseguida amb ungles i dents sense contemplar que qui més te més pagui. Cal aturar-los de conjunt exigint la seva retirada i que es tornin a presentar contemplant la cobertura de les necessitats més urgents.

Si no passen les esmenes a la totalitat, la necessitat d’uns altres pressupostos és la mateixa i no es pot ajornar. Com a mínim no poden passar com estan els pressupostos de Salut, Ensenyament, Treball i Afers Socials i el dels Fons No departamentals –on està el deute- que depenen de Vicepresidència i Economia. Tot i les limitacions de partida que hi haurien, cal se- guir la lluita per fer-los canviar Departament a Departament per a que comencin a respondre a les necessitats socials, a revertir les retallades i s’aturin les privatitzacions. Esbossem propostes urgents per atendre les necessitats més vitals a cadascun d’ells.

1) Com a mínim cobertura amb la RMI de totes les llars on no hi arriba cap ingrés. Les xifres de novembre donaven que només s’atenia per algun mitjà el 30,1% de les llars d’aquest tipus, cosa per la qual els 70M destinats a incrementar-la són totalment insuficients i caldria triplicar la xifra del total d’ajudes d’aquest caire del 2015 que era de 173M, i actualitzar els 500 euros a 640 que demanen com a mínim els impulsors de la RSG –i que segueix quedant per sota del SMI 2017-, arribant a 674,7M. Això fa que en faltin 466,7M la qual cosa comporta el bloqueig immediat del pressupost del Departament de Treball i Afers Socials, així com la inclusió a la Llei d’acompanyament de l’ampliació de criteris d’adjudicació de la RMI com a transicional fins l’aprovació de la Llei de la RGC que cal s’aprovi en el primer trimestre 2017. Per a poder garantir la seva aplicació, s’obre Partida extraordinària en els Fons No departamentals de la diferència entre la RMI aquí definida (674,7M) i el cost aproximat fixat per la Plataforma de la ILP (2.100M): 1.425,3M.

2) A la pobresa energètica, que recentment va comportar la mort de l’àvia de Reus, que no te preu, no se l’aborda incrementant les partides de diner públic per suavitzar les pèr dues que compor pèrdues comporta a les companyies (se li dediquen 10M). Cal incorporar a la Llei d’Acompanyament la prohibició del tall energètic per motius d’impagament deguts a necessitat social avalada pels serveis municipals i cost total a càrrec de la Companyia. És Gas Natural qui, amb els seus llustrosos beneficis (1.052 milions a 2015) i amb La Caixa (814M, un 31,5% més que l’any anterior) al seu darrera, ha de cobrir l’emergència i no els diners públics. En cas contrari, multa milionària primer i canvi de companyia a contractar per part de l’Administració en cas de reincidència.

3) Però ni la RMI, ni la RSG són més que pal·liatius d’emergència a una situació estructural a la que cal donar sortida: atur i pobresa laboral. Per un primer Pla d’Ocupació mínim que s’inscrigui en els Fons No Departamentals per tal de distribuir entre els diferents departaments a fi de garantir ofertes amb diferents perfil i formació a l’abast de tothom. La Generalitat proposa crear-ne 6.923 dotacions, els docents en reclamen altres 4.800 (a més de les 1200 reals que crea Ensenyament) per a recuperar les retallades i atendre l’increment d’alumnat. Calen altres 8.277 de contractació directe per arribar als 20.000 destruïts per les administracions públiques, a distribuir en altres serveis que no impliquin el mateix perfil de titulació: construcció, manteniment, dependència… o fins i tot, si s’escau amb transferència a ens locals per completar l’oferta dels perfils, edats i gènere. Això podria implicar, fent mitjana del cost la- boral d’un lloc de treball públic de l’ordre de 22M d’euros. Partida extraordinària dins dels Fons No Departamentals per eliminar les percepcions per sota del salari mínim a l’Administració producte dels fraccionaments de jornada (com ara els terços de jornada a ensenyament que només en el curs 13-14 van representar el 10% dels més de 23.000 nomenaments), el pagament per hores o d’un dia –com algunes substitucions a sanitat- que formen part de la xacra de la pobresa laborall. Això suposa 1,51M d’euros en el cas d’ensenyament i al que caldria afegir altres 1,5M per començar a sanitat que haurien d’ acompanyarr- se de l’oferta de places suficients per a reduir dràsticament la precarietat en el Sector públic tot garantint el lloc de treball a interins, temporals i substituts. Aquesta segona mesura, no te cost –la gent ja te la feina- només cal incloure-ho a la Llei d’Acompanyament per a que ho apliquin els diferents Departaments. Prohibició expressa recollida en la mateixa Llei i aplicada a totes les clàusules de condicions de la prohibició de percepcions menors al SMI.

4) Aturar el pressupost de Salut, començant per ampliar la par- tida a reducció de les llistes d’espera. S’hi destinen 45M en lloc dels 103M que el propi Govern considerava calien per a reduir-les un 10% per a una intervenció quirúrgica i en un 50% el temps mitjà d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista. Cal afegir els 45M faltants com a mínim, en el camí de recuperar la despesa del Departament de 2012, per a la qual cosa en faltarien 1.044M més.

5) A Ensenyament també cal aturar -los ja que augmenten les partides de concerts i no reverteixen les retallades. Començar per congelar els concerts que passen de 1.020 milions el 2015 a 1.075 ara: això ens dona 50M 50M. Ampliar les partides per a respondre a les demandes del sector de millora de l’atenció i reversió de les retallades a l’escola de tothom, la pública: substitucions des del primer dia, retorn a l’horari lectiu del professorat i dues hores de reducció davant l’alumnat dels majors de 55 anys… tot plegat, a tenor del que marquen sindicats del sector es 142M, que calen altres descomptant els concerts, generen un dèficit de 92M d’euros. Tot això com a mínims per a recuperar la despesa pública per alumne que és demolidora: 3.620 euros als pressupostos 2017 davant dels 4.215 euros de 2010.

6) Dins de Treball i Afers Socials també: bloqueig de totes les partides que van a empreses del Tercer Sector -30,5% del pressupost, davant del 6.07% del personal propi per donar el servei- amb l’obligació de que han de mantenir el servei i els i les treballadores en les mateixes condicions que les tenien (no aprofitant a més per engrandir el negoci amb EREs encoberts com tracta de fer la patronal de FASI). Absorció immediata de tota empresa que no ho faci amb subrogació de totes les treballadores a l’Administració Pública. Ampliació immediata de les partides de la DGAIA per atendre com a mínim les indicacions del Síndic de 2014 (….). Del 2011 als pressupostos 2017: si les despeses de personal propi no arriben a multiplicar se per dos -i cal tenir en compte que s’ha traspassat personal que abans estava a Empresa i Ocupació i ara està a Treball i Benestar Social- les del Capítol 2 s’han multiplicat per més de 7, i la “Prestació de serveis amb mitjans aliens” ha passat de 84 milions a 6 0 4 : un 612% ! ! !… Totes les places compromeses com a noves a la dependència (els 67M per a noves places concertades i per nous centres residencials i diürns), a la DGAIA (210 compromeses més les altres 190 necessàries com a mínim, en centres petits i amb agrupació de problemàtiques com demanen els professionals del sector) i demés sectors socials, siguin públiques i de gestió directa, així com la recuperació de tots aquells amb gestió delegada (com ara CRAEs, algunes a més amb escàndols com el Petit Príncep). Cal que es reculli en la Llei d’Acompanyament el caràcter de les noves places, les condicions per aquest any a les concertades i el traspàs de la gestió de les delegades, junt amb el compromís de fer un mapa d’empr eses del T er cer Sector i les portes giratòries amb els càrrecs públics i acompanyar-lo d’un pla de reversió de serveis començant per les que facturen més de 5 milions, són d’àmbit català o superior i/o tenen més de 250 treballadores. Això comporta aturar l’aplicació del III Pla del Tercer Sector que va signar el Govern de JxS amb les empreses, i que van recolzar també la CUP-CC i CSQEP en el Debat de Política General, per tal de fer-ne un pel Sector Social amb presència dels moviments, els i les treballadores i els usuaris, en lloc de les patronals.

7) Treure els diners d’on son: JxS s’ha negat a gravar la injusta distribució de la riquesa que s’ha aprofundit amb la crisi, però a més segueix anteposant els bancs a la gent. El deute públic segueix sent la segona partida del pressupost (5.996M euros) euros), perquè a més paguem més devem i creix el deute públic total (77.495M d’euros). Del que vol Junqueras que es pagui, 799,3M són interessos: la resta fins a 5.999M, és cancel·lació de crèdits amb bancs a canvi d’agafar-ne de nous amb el FLA d’agafar-ne que ens fan encara més dependents de l’Estat espanyol, mentre li permet a aquest “justificar” seguir agafant diners de la guardiola de les pensions i ni augmentar-les amb el cost de la vida a nivells dignes, ni garantir la seva pervivència. Apart del que treu de la guardiola –queden 25.000M d’euros-, el 100% del seu patrimoni està invertit en deute pública espanyola, escanyant absolutament el sistema de pensions. En els dos darrers anys, amb Junqueras s’ha incrementat la dependència de l’estat que ja te 7 de cada 10 euros de deute deute: pública catalana. Gran avanç cap a la desconnexió.

8) Pla de lluita per garantir un nou pressupost amb la mobilització. Cal aturar la partida de Fons no Departamentals per tal de reduir el pagament del deute i afegir els Plans d’Ocupació i les Partides Extraordinàries contra la precarietat i pobresa laboral i la de la RSG. Perquè hi ha diners deixant de pagar interessos i amortitzacions de deute pública començant pels bancs. I és possible perquè és imprescindble. Aturem la sagnia del deute!!

La mobilització conjunta del Moviment per la Renda Garantida, de a Marea de Pensionistes o la d’Ensenyament ha de tenir continuïtat. Perquè és possible aconseguir uns altres pressupostos. Les previstes vagues de mestres i professors, son graons que permeten dir que sí, que es poden canviar.

Nosaltres creiem que el millor seria que passes una esmena a la totalitat i el Govern els hagués de refer al complert per respondre a les reivindicacions. Però si no ha estat així, la lluita ha de seguir perquè es pot tombar un a un el pressupost de cada Departament en els debats de Comissió de la segona quinzena de gener i és imprescindible, i es pot, imposar una altra despesa social. Esperar a seguir a que es votin de conjunt a la primera setmana de febrer és posar-nos-ho molt més difícil perquè és apostar a una sola carta i a una enorme mobilització general capaç de fer-los retrocedir de conjunt. O pot arribar a ser la maniobra dels qui no volen canviar-los sinó realment guanyar. No podem esperar si volem realment guanyar. Cal mobilitzar-se ara, i si cal el febrer … o més enllà perquè les necessitats, si no són ateses seguiran pendents i caldrà que, amb o sense debat de pressupostos, seguim exigint respostes.

Perquè les necessitats de la gent treballadora no poden ser moneda de canvi, ni pels rèdits polítics de la denuncia, ni pel xantatge del referèndum. Puigdemont amenaça que sense els seus pressupostos no n’hi haurà. Però que no ens enganyin, són les veus del seu partit i de la patronal catalana els qui el qüestionen. Si Puigdemont-Junqueres es tiren enrere en el referèndum no serà perquè no surtin aquests pressupostos, sinó perquè la burgesia catalana (patronal i PDeCat) traeixen les aspiracions de llibertat del poble de Catalunya. I al contrari, si els pressupostos recullen les necessitats socials de la classe treballadora, serà un senyal ineludible que la República Catalana serà una nova oportunitat per a les classes populars. I aquesta és la millor campanya per forçar i garantir el referèndum i demanar el sí.

Per Mª Esther del Alcázar, Militant de Lluita Internacionalista

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here