ENTREVISTA A Carlo Petrini, creador del moviment Slow Food

ENTREVISTA A Carlo Petrini, creador del moviment Slow Food

Carlo Petrini (1949, Itàlia) fou el creador del moviment Slow Food. L’objectiu d’aquest moviment és clar: reivindicar l’agricultura i gastronomia local per sobre de les grans corporacions. Així, explica, tots guanyen: els agricultors un sou digne i el ciutadà consumeix productes de proximitat. Però Petrini és, sobretot, una persona d’idees fermes. Després de l’acte, ens atén i, ja a la primera resposta, ens parla de la terra que l’ha acollit durant uns dies, el Baix Llobregat


Vostè ja coneixia el Prat

Ja hi havia estat. Cada vegada que vinc veig que ha augmentat l’ interès envers l’Slow Food. També veig que les xarxes s’han enfortit. No només la gent, també els restaurants i petits nuclis. Entenen, sobretot, la necessitat de canviar de paradigma. Volen canviar el sistema alimentari.

Has notat al Baix Llobregat més consciència que a altres llocs?

Si, és molt significatiu la de gent que hi ha aquí mobilitzada. No com a Barcelona on tenen molts restaurants però poca cultura alimentària. Aquí, al Prat, per exemple, hi ha molts agricultors que treballen la terra i que tenen voluntat de canvi.

Com estan afectant les grans infraestructures a la zona?

A nivell europeu estem recollint signatures per a la defensa del sòl. No som prou conscients de la de sòl agrícola que estem perdent per realitzar infraestructures. Necessitem un milió de signatures per fer ressò a la comunitat europea.

Com a consumidors podem millorar? Vivim en un ritme frenètic?

Sí, però això no és el més important. El més important és superar la intermediació i comprar directament als productors. La resta és secundari.

És important la consciència ciutadana?

És molt important. La publicitat i l’agroindústria afecten molt negativament. Utilitzen milions i milions d’euros per distreure la gent. Amb educació es pot contrarestar aquest intent.

Què podria canviar a nivell polític per millorar la situació?

Els polítics han d’entendre que la gastronomia no té una dimensió lúdica. Han d’entendre que també té una dimensió política. Parlem de salut, parlem d’educació i, per descomptat, de formació. El primer polític que entengui això serà el primer que encari correctament la qüestió.

Per Guillem Amatller 

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt