Les comarques limítrofes al Barcelonès són les principals receptores dels fluxos migratoris dins de Catalunya. Els saldos migratoris amb la resta d’Espanya i amb l’estranger són positius
Dades de 2016
A l’any 2016 es registren 230.171 canvis de residència entre municipis de Catalunya, amb una disminució del 5,8% respecte de l’any 2015. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 56,5% d’aquests moviments interns a Catalunya són intercomarcals i donen com a resultat un saldo migratori de signe positiu a 23 comarques i a Aran. El saldo migratori total de Catalunya és de 49.122 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració amb la resta d’Espanya (3.889) i la migració amb l’estranger (45.233).
Les comarques que presenten més capacitat d’atracció dels moviments migratoris procedents de municipis d’altres comarques són el Maresme, amb 2.037 moviments, seguida del Vallès Occidental (1.206), el Baix Llobregat (1.125) i el Vallès Oriental (1.106). D’altra banda, de les 18 comarques que registren saldos negatius, el Barcelonès destaca per presentar el major saldo d’aquest signe de les migracions intercomarcals, amb una pèrdua de 7.627 sortides netes a la resta de Catalunya.
El major flux emigratori prové del Barcelonès, amb 36.433 sortides cap a la resta de comarques de Catalunya. Les comarques limítrofes al Barcelonès són les principals receptores d’aquests fluxos: el 26,2% tenen com a destinació el Baix Llobregat, el 20,1% el Vallès Occidental, el 14,3% el Maresme i el 9,5% el Vallès Oriental. Per municipis, es constata el procés de desconcentració urbana en direcció a la perifèria metropolitana, amb un saldo negatiu de 7.053 a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, el conjunt de municipis de grandària petita (menys de 2.000 hab.) també són emissors nets de migració cap a la resta de municipis, amb un saldo de -637.
El saldo migratori net del conjunt de Catalunya amb la resta d’Espanya és de signe positiu l’any 2016. El balanç resultant entre immigracions (51.192) i emigracions (47.303) suposa una entrada neta de 3.889 residents provinents de la resta de l’Estat, que representa un 23,8% menys que l’any 2015. L’aportació de la població estrangera és del 53,4%. Els intercanvis migratoris amb la resta d’Espanya resulten de signe positiu a 32 comarques i Aran. El Barcelonès és el centre d’atracció de les migracions des de la resta d’Espanya, amb un saldo de 2.101 moviments. A la resta de comarques, els saldos són menys significatius. De les 9 comarques amb saldo negatiu, el Maresme és la que té una diferència major entre immigracions i emigracions (-101).
Pel que fa als fluxos migratoris amb l’estranger, l’any 2016 al conjunt de Catalunya s’han registrat 128.474 immigracions procedents de l’estranger, xifra que representa un increment del 12,7% en relació amb un any enrere. D’altra banda, s’han comptabilitzat 83.241 emigracions, un 10,5% menys que a l’any 2015. El saldo net resultant és de 45.233 moviments, i d’aquests el 57,3% són femenins. Pel que fa a la nacionalitat, el saldo net és positiu entre la població de nacionalitat estrangera (49.719 entrades), però és negatiu entre la població de nacionalitat espanyola (4.486 sortides).
Els intercanvis migratoris amb l’estranger han resultat de signe positiu a 35 comarques. El saldo més elevat el registra el Barcelonès (30.573), seguit del Vallès Occidental (3.720) i el Baix Llobregat (2.655). Entre les comarques amb saldos negatius destaca el Baix Camp (-656) seguida del Baix Ebre (‑306).
El saldo migratori total ha estat positiu per a 32 comarques i Aran. Cal destacar que no hi havia tantes comarques amb saldo migratori positiu des de l’any 2008. El major saldo el registra el Barcelonès, amb 25.047 moviments, i destaca com a comarca receptora de les migracions de la resta d’Espanya i de l’estranger, alhora que també és la principal emissora dels moviments dins de Catalunya. Entre les comarques amb saldos migratoris positius també hi ha el Vallès Occidental (5.480), el Baix Llobregat (4.029) i el Maresme (3.192), mentre que entre les comarques amb saldos migratoris negatius destaquen el Baix Ebre (-658) i el Baix Camp (‑358).
Font: premsa.gencat.cat