Diumenge de cinema: “The Square” de Ruben Östlund

Diumenge de cinema: “The Square” de Ruben Östlund

Art versus consciència

Per Joan Millaret Valls / AMIC

El cineasta suec Ruben Östlund presenta “The Square” després de la sacsejada que va significar la seva carta de presentació “Fuerza Mayor/Turist” (2014). El títol original respon a un concepte espacial, geomètric, la plaça, el quadrat, la nova instal·lació que prepara el programador d’un museu d’art contemporani, Christian (Claes Bang), amb la intenció de moure a la reflexió sobre la condició humana a través del valor de l’ajuda desinteressada envers els altres.

Però una entrevista inicial posa contra les cordes al personatge principal, confrontat a les seves pròpies declaracions, amb un seguit de paraules buides, sense sentit, definicions incomprensibles, críptiques, inintel·ligibles, com passa sovint amb el mateix art abstracte. I l’ideari o la voluntat de Christian de cara a la nova exposició és posada en qüestió també a nivell personal quan és atracat al mig del carrer després de caure en un parany per ajudar els altres.

“The Square” és un film controvertit i incisiu, i ho fa sovint des de la comèdia, emprant un to paròdic i corrosiu. Aquesta orientació crítica i sarcàstica es posa de manifest també en una escena de sexe entre l’entrevistadora, Anne (Elisabeth Moss), i Christin. Una situació que deixa l’home, pare divorciat amb dues nenes, com un egòlatra, confirmant l’autèntica dimensió mesquina d’un personatge tan cèlebre i famós.

El film planteja un dels gran temes de la contemporaneïtat europea, els valors de la solidaritat en comunitat, els drets personals, l’altruisme. I busca la conscienciació i la marca dels prejudicis des del perímetre d’una forma buida, essència de l’art abstracte. Una proposta que planteja els propis límits de l’art contemporani, qüestionant-se la utilitat de l’art no figuratiu. Així, els dards d’Östlund posen l’èmfasi en l’abast limitat de l’art conceptual per plantejar problemes d’ètica i de compromís.

El plantejament cinematogràfic és tan obert i agosarat que aconsegueix posar contra les cordes a l’espectador. El discurs provocador i gens retòric apareix carregat d’ambigüitat, contribuint enormement a l’empenta que conté aquesta tan temerària com satisfactòria proposta. Un film que interpel·la directament a l’espectador i l’aboca a la incertesa i el dubte, igual que el públic confrontat a la contemplació de l’art modern, que es pot moure entre l’atracció o el rebuig. La mateixa reacció que cerca el suec Östlund en el públic, fascinat o incomodat davant unes imatges del film sovint de sentit al·lusiu.

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt