Diumenge de cinema: “Jupiter’s moon” de Kornél Mundruczó

Diumenge de cinema: “Jupiter’s moon” de Kornél Mundruczó

L’àngel de l’anunciació

Per Joan Millaret Valls / AMIC

“Jupiter’s Moon” de Kornél Mundruczó, millor pel·lícula i millors efectes especials en el recentl 50è Festival de Cinema de Sitges, combina, en un difícil equilibri, el realisme i el fantàstic. El seu protagonista, el jove refugiat sirià Aryan (Zsombor Jéger), que viatja amb el seu pare, és disparat al traspassar la frontera i quan és malferit descobreix per sorpresa que pot levitar. Aryan serà ajudat per un metge d’hospital, Stern (Merab Ninidze), un personatge desenganyat i cínic, que sembla que el protegeix altruísticament, però que en realitat l’utilitza com si fos un negoci. Stern vol aprofitar els poders sobrenaturals del noi com una espècie de reclam de fe per a una societat descreguda.

A través d’aquest fet Mundruczó recrea moments brillants i hipnòtics, de gran força visual, combinant el cos flotant en l’espai, mitjançant perspectives invertides, o mentre una casa gira sobre sí mateixa, com aquells moments de suspensió temporal instituïts per “Origen” de Nolan. El fet de volar resulta un acte anormal, associat al meravellós, i aquí s’empra amb una voluntat més religiosa, associat com està a la condició d’allò miraculós. El noi que s’enlaira és com un àngel de la revelació, l’anunciant d’una nova època que superarà la manca de valors religiosos i socials en una societat deshumanitzada. Un discurs que combina la urgència de la condemna de la situació dels refugiats europeus perseguits amb el cristianisme.

Un film molt benintencionat que s’atreveix a parlar dels mals del nostre temps tot denunciant una societat autoritària i parafeixista, una especulació d’arrel orwelliana, però que un excés d’espiritualitat acaba danyant l’atrevida proposta. Una faula futurista que, gràcies als superpoders de Aryan, flirteja també amb el cinema de superherois, tot i estar ancorada en la realitat de la societat hongaresa. Una mirada local que es fa extrapolable alhora a la mateixa societat europea, en una connexió evident quan es serveix de la forçada analogia astrològica que estableix el director en el títol original del film, “Lluna de Júpiter”, una lluna descoberta i batejada per Galileu.

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt