Primer dia de campanya i el Baix Llobregat ja es va trobar amb Xavier Domènech trepitjant terra fèrtil. Des d’un primer moment, va voler concentrar esforços a aquell nucli de municipis on el seu grup superava amb facilitat el 30% dels vots a les eleccions generals (20D i 26J). Cornellà, i més concretament la Plaça de Sant Ildefons, va ser l’escenari on el líder de Catalunya en Comú-Podem es mostrà contundent, taxatiu i alternatiu a les polítiques excloents de la dreta i l’independentisme.
Començant amb les protocol·làries lloances a l’escenari històric de lluita social que suposa Sant Ildefons, Domènech va començar la campanya electoral amb una moneda de dues cares. D’una banda, punyent, rescatant el ja cèlebre cara a cara entre Marta Rovira i Inés Arrimadas al Salvados de Jordi Évole. Picada d’ullet al periodista autòcton i rèdits del ridiculitzant test sobre temàtiques socials a les líders de Ciutadans i ERC, que no van saber concretar l’atur, els feminicidis, els refugiats acollits ni els barracons escolars a Catalunya.
De l’altra, únic. Va afirmar ser l’únic partit no independentista “que mai ha recolzat al PP”, l’únic que “no demanava el vot” con a càstig a altres, i l’únic que suposa “una millora real de les condicions socials” allunyat dels dos extrems independentistes i de dretes. En aquest últim factor va sucar-hi pa, tot remarcant la situació laboral, mal anomenada “precària” quan el que hi ha és “pura esclavitud”.
I amb un to sobtosament agressiu – deu ser cosa del primer dia de campanya -, va acarnissar-se amb Inés Arrimadas i el grup de Ciutadans, a qui va acusar de voler “destruir l’educació catalana perquè mai l’han trepitjat”. I, encara més rellevant, va descartar-se d’un possible pacte amb la formació taronja, tot anomentant-la “crossa del Partit Popular”. Un acord ofert ahir al matí per una Arrimadas que, segons Domènech, busca ofertes socials atraients per Catalunya en Comú i no pel PSC perquè amb el cas dels socialistes no li és necessari, “els tindrà gratis”.
Però no hi era sol, Domènech. 15 minuts abans que ell, i fent callar al tro de veu de Nina Simone i el seu Ain’t got no, I got life com a gran tema inicial, havia encetat l’acte Candela López. La coordinadora d’Iniciativa per Catalunya Verds al Baix Llobregat i alcaldessa de Castelldefels fins al juny va obrir l’acte com a representant dels interessos de la comarca, d’on va recalcar que “el Baix Llobregat és la que rep menys inversió de tota Catalunya”.
Tot canviant del castellà al català com qui es corda i descorda la jaqueta segons el vent, López va aprofitar per reivindicar la candidatura dels comuns per “iniciar una etapa de més finançament i autogovern”, però defugint “els camins que ens porten al desastre”. La número 12 de la llista per Barcelona va rematar la intervenció reclamant la lluita contra la pobresa, que s’accentua entre les dones, i amb el reclam del vot a “l’únic” – de nou – “espai de canvi real” i venerant al seu prohom Xavier Domènech. Aplaudiments entre els encoratjats assistents.
I a les postres, dos candidats més d’històrica reivindicació social que s-han unit de manera simbòlica a la llista de CatEnComu-Podem. Rosa Cañadell, antiga delegada del sindicat USTEC-STES, amb la mirada en la seva especialitat, l’educació, va ser la primera en cenyir-se específicament al programa de Catalunya en Comú i va rebregar els descosits de les polítiques “neoliberals” que impregnen l’actualitat educativa. En la línia dels seus anterior ponents, però, no va perdre l’ocasió de fer clatellots a una banda i una altra. De les retallades del Govern de la Generalitat, on va destacar que només van anar a parar a l’educació pública, fins a la voluntat “segregadora d’Inés Arrimadas”. I va recalcar la idea dels comuns, de doblar el pressupost en educació – fins arribar al 6% – i de, progressivament, acabar amb els concerts a l’educació privada.
Joan Carles Gallego, en la seva línia d’ex-secretari de Comissions Obreres a Catalunya, va ser l’últim en fer aparició i en matisar un dels conceptes que més preocupen i havia fet aparició prèvia: la taxa d’atur. Una temàtica on ell va matisar que si bé és “alarmant”, encara hauríem de sumar-li a tots aquells “joves” que, “per desmotivació” no estan inscrits en aquestes llistes. I va centrar els focus d’actuació, no només en la dignificació laboral, sinó en les franges problemàtiques, de joves i majors de 55 anys.
Així, un primer acte de campanya normatiu, més encisador que concret – gairebé no es va aprofundir en la gran mesura d’augmentar l’IRPF de les rendes més altes – i més visceral que conciliador. Catalunya en Comú – Podem es col·loca així com l’alternativa “real” a la dreta i a l’independentisme. Només té un problema. Que el PSC, a la mateixa hora, a Sant Andreu de la Barca, deia exactament el mateix.