Amb llàgrimes va començar i amb llàgrimes ha continuat. Llàgrimes contraposades. Les primeres, de ràbia, segons van denunciar els familiars de la Guàrdia Civil que asseguraven haver-se sentit humiliats el dia 2 d’octubre pels comentaris d’alguns docents de l’institut IES El Palau a Sant Andreu de la Barca. Les segones, d’emoció, després que ahir s’organitzés un acte de suport als professors i els ex-alumnes rendissin homenatge als seus antics mestres, negant la possibilitat de les acusacions que pesen sobre el cos docent.

Al carrer, tot i l’amenaça de pluja

Les denúncies contra els 9 professors, acusats d’assenyalar i humiliar els familiars de la Guàrdia Civil presents al centre en motiu de l’actuació policial de l’1-O, van trobar ahir una resposta espontània de la comunitat, la veïnal i l’educativa. Prop de 300 persones es van concentrar davant l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, amb pancartes calcades, multiplicades i amb una frase reina impresa sobre totes elles: “Jo també soc docent d’El Palau”. Era la consigna del veïnat, els companys de professió i els antics discípuls, que s’havien trobat per rebutjar el tracte incriminatori intensificat els darrers dies.

Una situació que s’ha desbocat arran del ja famós article d’El Mundo, que presentava les imatges i els detalls personals dels acusats amb un elevat to inculpador. Una peça periodística que ahir encara era motiu de conversa i indignació a parts iguals entre els petits grups que es formaven sota l’amenaça de pluja, a Sant Andreu. Hores més tard, el Col·legi de periodistes rebutjaria l’article, concloent que se salta “el codi deontològic del periodisme”.

A la trobada, es feia costat absolut a la versió dels professors, que han rebutjat qualsevol incitació als delictes d’odi o discriminació pel que se’ls ha acusat. L’audiència corejava el “no esteu sols” per, acte seguit, canviar al “tots som docents”. La impotència era la més comuna de les emocions compartides i hi havia qui no s’ho podia callar. La Maria Rosa, que venia des de Corbera de Llobregat, s’escandalitzava: “És que és una vergonya! Com no s’havia de parlar de la violència de l’1 d’octubre? Si era el més normal”.

L’alumnat s’alternava entre els que encara ho eren i els que feia temps que ho havien deixat de ser. Tots, però, anaven a l’una. “Els mitjans ho han exagerat molt” acordaven l’Evelyn i la Natalia. Hores abans, allunyat del context de la manifestació, un jove alumne ens assegurava que ell “no havia viscut cap tensió a l’institut” però que ho havia vist “per la tele”.

Una versió que lligava amb les paraules expressades per una de les colles d’estudiants ahir presents, que recordava el dia dels fets, el 2 d’octubre. “La meva tutora l’únic que va fer va ser informar-nos que hi hauria un acte contra la violència viscuda durant el dia anterior, i que teníem l’opció d’assistir-hi” apuntava una de les alumnes.

“El silenci s’ha acabat”

Els col·lectius vinculats a l’educació també van fer acte de presència ahir per tancar files amb el professorat de l’IES El Palau després de 7 mesos de silenci per part de la comunitat educativa. Mireia Valentí, delegada sindical d’USTEC-STEs al centre, assegurava que “el silenci s’ha acabat” i que s’ha “trigat massa” a l’hora d’actuar. A partir d’avui mateix, el veïnat i la societat civil – d’on ha nascut el suport als professors – es reuniran amb professors i sindicats i s’auguren “futures accions més potents” que la d’ahir.

Unes reunions en forma d’assemblea que Josep Lluís del Alcázar, professor de l’institut i membre de la CGT, també confirmava. Segons el docent, “s’obriran nous camins amb expressions més concretes”, ja que la manifestació d’ahir va ser totalment espontània i simbòlica, nascuda dels alumnes, i “necessària per mostrar escalf a uns companys que ho estan passant molt malament”. Els professors acusats, de la seva banda, tenen prohibit fer declaracions sota avís de “conseqüències” i tampoc van assitir a l’acte.

En aquestes noves reunions, a travès del testimoni de Valentí, s’ha assegurat la presència d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, que s’unirà a les diferents expressions de la ciutadania i els col·lectius educatius. Ahir, Òmnium Cultural també hi era present a la concentració a través d’Ignasi Termes, vocal de la junta de l’entitat, que va posar l’accent en la “lluita contra persecució generalitzada que s’està vivint, ja sigui entre cantants, periodistes o, en aquest cas, els docents”.

Sense política però amb polítics

Qui no va assistir va ser l’alcalde socialista, Enric Llorca, que sembla veure com totes les pilotes li passen pel costat. Segons ha confessat avui a una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, ni va aconseguir reunir les famílies denunciants amb el cos docent, ni ha rebut l’informe d’investigació sobre el cas demanat el passat octubre al departament d’Ensenyament, ni ha estat convidat formalment a la visita del govern espanyol als familiars de la Guàrdia Civil.

Una trobada que, segons es va anunciar ahir a última hora, comptarà amb Marcial Marín, secretari d’Estat d’Educació i José Antonio Nieto, secretari d’Estat de Seguretat, que vindran amb l’intenció de traslladar el suport de l’executiu espanyol a la situació dels cossos policials i les seves famílies a Sant Andreu de la Barca.

La convoctòria havia demanat prèviament – i va instistir-hi durant la concentració – que es desvinculés d’aquella mostra de suport qualsevol proclama política. Tot i així, la presència de diferents representants de partits i estaments polítics era inevitable.

Jordi Albert, regidor santandruenc i diputat per Esquerra Republicana al Parlament, va matisar després dels actes de suport, en declaracions a elBaix.cat, que les denúncies i assenyalament dels mitjans “busquen una confrontació molt evident des del referèndum de l’1-O”. De la mateixa manera, va remarcar que la reivindicació a recolzar “no és una qüestió política, sinó de llibertat d’expressió en un centre on s’ha de poder debatre sobre tot”.

D’altra banda, Joan Mena, diputat per Unidos Podemos al Congrés, va apropar-se per demostrar que hi ha una majoria social que defensa el “model d’escola pública catalana” i que no cedirà a les “polítiques irresponsables d’assenyalament i divisió que practiquen partits com Ciutadans”.

Fins i tot Isidre Sierra, l’alcalde de Sant Climent de Llobregat i membre del PDECat, va fer costat a la presumpció d’innocència dels professors acusats. Per a Sierra, el terrible del cas d’El Palau és que “no s’estan seguint els procediments habituals” quan existeix un conflicte a l’interior d’un centre educatiu.

Altres membres de la primera plana política, com Carles Riera (CUP) o Eduard Pujol (Junts per Catalunya), també van presentar-se davant l’ajuntament de Sant Andreu de la Barca, però van preferir no fer declaracions per mantenir la solemnitat de l’acte.

Hores més tard, la política irrompria de ple en el cas santandreuenc amb l’avís de la visita del govern espanyol i amb una piulada de Clara Ponsatí, la consellera d’Ensenyament cessada, exigint al seu antic departament la publicació immediata de l’informe d’inspecció. Segons Ponsatí, “el silenci i la por atien el feixisme”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here