El compromís del govern del Partit Popular amb les inversions promeses a Catalunya semblava ple, s’estaven executant i se seguien els terminis establerts. Avui, a Sant Feliu, les principals ciutats catalanes amb la vista posada al seu soterrament s’han arreplegat per reclamar la mateixa responsabilitat al nou govern encapçalat pel PSOE. Especialment en el cas santfeliuenc, on les obres del soterrament de les vies planegen iniciar-se l’any 2019.
En una roda de premsa conjunta, Jordi San José, alcalde de Sant Feliu, Núria Marín (l’Hospitalet de Llobregat) i Laura Campos (Montcada i Reixac) han volgut transmetre el convenciment que tot continuarà segons allò establert amb l’anterior executiu. En un manifest comú, s’ha demanat de manera implícita al nou president, Pedro Sánchez, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que mantinguin els acords als que havia arribat cada municipi.
Segons aquest postulat comunitari, les obres “son imprescindibles”. El text recorda que els soterraments acabarien “amb l’actual saturació de la xarxa de rodalies” i suposarien un gran avenç per cloure “els problemes de seguretat, que ja s’han cobrat massa víctimes”. En concret, 28 en el cas de la capital baixllobregatina, i prop de 350 accidents mortals sumant les tres ciutats.
Núria Marín, al ser preguntada per la seva pertinença a la Comissió Executiva Federal del PSOE i el contacte amb el ministre Ábalos, ha reconegut haver contactat amb ell, però sense resposta efectiva pel que fa als compromisos del soterrament. L’alcaldessa hospitalenca ha demanat deixar uns dies al ministre per a que acabi d’assentar-se i pugui visitar i conèixer en profunditat els casos de Montcada i Reixac, l’Hospitalet i Sant Feliu. San José ha respost, demanant que això passi “abans de cent dies” i recordant que els tres municipis han estat units “en la lluita i en la confiança” i ha advertit que també ho estaran en “la vigilància”.
Aquesta trobada, que s’ha emmarcat en el mateix dia d’inici dels Diàlegs per al soterrament, avui centrant-se en les “Experiències d’altres municipis”, ha volgut mostrar l’esperit d’unió i col·laboració entre diferents territoris en matèria d’inversió en rodalies i la seva obligatòria millora. De fet, a l’acte posterior, s’ha posat èmfasi en l’empenta social i política que cal per fer realitat un soterrament.
En aquesta conversa institucional, escenificada a l’auditori del Palau Falguera de la ciutat de les roses, s’ha volgut sentir les veus dels municipis que ja s’han enfrontat a un soterrament i han reeixit. Tot i la baixa d’última hora d’Oriol Lladó com a representant badaloní, Enric Llorca com alcalde de Sant Andreu de la Barca i Pere Montaña, gerent de l’ajuntament de Terrassa, han posat fil a l’agulla recordant els seus processos de transformació exitosa de les vies i la ciutat. Montaña, ha rememorat la cura amb la que calia planificar la “transformació urbana” que suposaria soterrar el pas del ferrocarril.
Per a Llorca, l’altre representant de la comarca, la consecució del seu projecte va ser una insistència de més d’una dècada davant una proposta que des del primer moment li van catalogar “d’impossible de realitzar”. En una ponència marcada per l’èpica, l’alcalde de Sant Andreu ha conclòs que “el poble i el govern poden fer moltes coses si estan convençuts de tenir la raó”.
En tot cas, les diferents intervencions del dia, si bé han esmentat derivats constants de la paraula ‘confiança’, també han vingut a mostrar que la paciència pels soterraments és finita. Tanmateix, la possibilitat de retrocedir en els avenços aconseguits després de dècades de reclamacions en ciutats importants de Catalunya seria un risc massa elevat per un govern central que vol encapçalar la represa del diàleg amb el territori català. Sembla doncs que la unió és el pal de paller per una pressió constant, fèrria, com les vies d’un tren.