Valorem com una gran notícia que finalment el Govern de la Generalitat de Catalunya recuperi la gestió pública d’ATL i anuncïi la seva intenció d’obrir a la participació i control ciutadà la seva gestió. Tanmateix, Aigua és vida qüestionem alguns aspectes en relació al Decret Llei 4/2018 del 17 de juiol, de creació de l’Ens d’Abastament Aigües Ter – Llobregat (ATL).

L’aposta per la gestió pública d’ATL compte amb un gran consens polític. Tanmateix, la validacio del Decret de Govern per la recuperacio d’ATL no podrà ser debatut ni en comissions parlamentàries ni en plenari del Parlament de Catalunya. Sembla, però, que la Diputació Permanent del Parlament aquest mateix mes de Juliol ratificarà el Decret.

El Decret no deixa clar com finalment quedarà l’última pujada del 11,8% de la tarifa per als municipis que ja l’han executat. Es desconeix si han de mantenir-les, descomptarla o si els municipis que ja l’han apujat podran recuperar-la.

La composisió del nou Consell d’Administració d’ATL amb només membres del propi govern, molt contrari del que s’anuncia, és una clara mostra de nul·la governança participativa i d’obertura a facilitar i admetre cap tipus de control. Al nostre entendre haurien de configurar-lo també membres dels sindicats de treballadors, organitzacions socials i forces polítiques de l’oposició. Si més no de la principal força política de l’oposició. Així mateix, considerem que des del primer moment s’hauria de facilitar a sindicats i organitzacions socials el poder fer un acurat seguiment del procés de recuperació d’ATL.

Considerem que la participació ciutadana en el Consell de la Xarxa d’Abastament Ter – Llobregat hauria d’ampliar-se a organitzacions veïnals, sindicals i ecologistes com podria ser el propi comitè d’empresa, la CONFAVC, Aigua és Vida i les Taules de l’Aigua del Ter i del Llobregat.

Al nostre entendre apareixen certes ambigüetats entre les possibilitat d’endeutament d’ATL i les tarifes. Davant les experiències passades d’emprar ATL com a finançador d’inversions per sobre de la seva capacitat d’autofinançament considerem que s’han de posar totes les mesures perquè aquest fet mai torni a succeir. En aquest sentit, proposem se li faciliti i es doti de recursos econòmics a l’Observatori del Deute per a poder fer un exhaustiu seguiment.

Aigua és Vida considera que caldria fer una auditoria sobre qui realment és el propietari de totes les infraestructures. Molts Ajuntament varen fer inversions abans i després de la creació d’ATL (1990) que no han estat considerades ni compensades.

El Decret no contempla la inclusió al sistema ATL de l’ETAP de Sant Joan Despí. Des d’Aigua és Vida insistim que s’ha de posar data a la incorporació d’aquesta infraestructura al sistema.

Finalment i molt important, el Decret a la seva Disposició Final 2a fixa que el Deute assolit amb ATL l’assumirà l’Agència Catalana de l’Aigua i no els pressupostos generals de la Generalitat de Catalunya. De nou de forma increïble i fora de tota ètica el govern de Catalunya fa servir un Dret Humà essencial per a la vida com l’aigua com un producte financer.

La privatització d’ATL. Mostra d’un model fracassat

L’aposta de Mas per la liberalització dels serveis més bàsics

El 28 de desembre de 2010 Artur Mas va signar el decret d’anomenament del govern que va titllar dels millors . Emulant les polítiques neoliberals de Cameron, primer ministre britànic, Mas es proposava fer molt més amb molt menys. El seu equip de govern incorporava consellers de marcat perfil neoliberal com Mas Colell, Germà Gordó o Boi Ruiz amb la intenció d’aprimar en tot el possible l’administració pública i liberalitzar el màxim de serveis bàsics. Era el mantra neoliberal que havia de salvar l’economia. No es va fer esperar gaire la imposició d’aquesta miraculosa recepte. El 8 de Juny del 2011 presentava la Llei Omnibus, una llei que d’una tacada en modificava 83. Entre d’altres importants accions de tot tipus, dinamitava els espais participatius sobre gestió d’aigua a les conques i obria la porta a la privatització de l’emblemàtica empresa pública de gestió d’aigua en alta Aigües Ter Llobregat.

Àmplia resposta de la societat civil contra la privatització d’ATL

La resposta dels grups ecologistes no es va fer esperar. Varen presentar unes rigoroses i extenses al·legacions a aquesta nefasta modificació de 83 lleis, que tan afavoria el lliure mercat i tan de mal feia als Drets Humans i al medi natural. La Llei es va aprovar gràcies al suport parlamentari del PP.

La resposta ciutadana es va ampliar el 9 de novembre de 2011, Representants dels sectors veïnals, laborals i ecologistes presentaven davant l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) diferents demandes i properes accions per la defensa de l’aigua i la seva gestió pública i participativa. Sota el lema Avui és l’aigua, demà la vida. Ni un pas enrere denunciaven les retallades pressupostàries del sector públic de l’aigua, així com els anunciats acomiadaments i les previsibles reduccions dels estàndards ambientals com a conseqüència de la privatització del servei. El procés de privatització continuava sense escoltar a ningú. Les organitzacions socio ambientals i treballadores d’ATL i ACA persistien en la seva petició d’aturar la privatització d’Aigües Ter Llobregat i la pròpia Agència Catalana de l’Aigua. Al març de 2012 els treballadors varen convocar una vaga davant el risc de privatització i de pèrdua de llocs de treball. Ecologistes en Acció i Enginyeria sense Fronteres publicaren un mònogràfic en motiu del Fòrum Mundial de l’Aigua a Marsella i la Federació de Veïns i Veïnes de Barcelona va publicar un monogràfic a la seva revista El Carrer dedicat als perjudicis de la privatització de l’aigua.

Desenes d’Ajuntaments s’hi sumen

No només va ser la societat civil, els treballadors d’ATL i de l’ACA els que varen mostrar amb claretat el rebuig a la privatització d’ATL. Una moció proposada per Aigua és Vida va ser aprovada en ple per més de 50 Ajuntaments. Els arguments socials, econòmics i ambientals esgrimits per Aigua és Vida evidenciaven que la privatització de l’aigua només podia afavorir amb grans beneficis econòmics la multinacional que es fes amb el seu servei, empitjorar el servei als municipis i a la seva ciutadania i els ecosistemes fluvials que són font de vida. La moció alertava que l’accés a l’aigua potable i al sanejament és un dret humà, que l’externalització de la gestió encariria el cost de l’aigua en alta, que ATL és patrimoni comú dels ciutadans i ciutadanes, dels municipis i d’altres entitats locals, que aquesta privatització afectaria negativament les finances municipals i la governança del servei de l’aigua,

La moció informava i argumentava que la privatització d’Aigües Ter Llobregat era arbitrària i sense cap fonament ni rigor tècnic, ni econòmic, ni social, ni ambiental. No hi ha cap justificació en caps d’aquests àmbits.

La previsió dels impactes ambientals sobre el cabal de manteniment del Ter eren evidents. Els grups ecologistes amb un ampli suport social d’entitats de tot tipus i que eren la llavor d’Aigua és Vida Girona elaboraren una proposta de moció per aprovar-se als municipis de la conca del Ter. La moció es va aprovar per nombroses plens municipals de la conca. D’aquesta forma, el debat sobre la remunicipalització del servei en Alta d’Aigües Ter Llobregat es transformava en una lluita nacional i un referent dels vincles entre la gestió pública de l’aigua i la preservació dels ecosistemes fluvials.

L’excusa del dèficit i com argument al nyap de la privatització d’Aigües Ter Llobregat

A novembre de 2012 tot són preses per aturar la privatització d’Aigües Ter Llobregat. S’havia de tancar la privatització fos com fos per ordres del “magnífic” conseller d’economia Mas Colell. La Generalitat tenia un dèficit de més de 40.000 milions d’Euros i els 300 que avançaria Acciona eren imprescindibles per sanejar l’economia de la Generalitat. Una excusa poc creïble per simplement transferir una empresa pública que havia rebut premis internacionals per la seva bona gestió a augmentar els lucre de les grans companyies que es dedicaven a negociar amb un Dret Humà com l’aigua. Més quan anys després vàrem conèixer que el dèficit de 795 Milions d’Euros va ser assumit per la pròpia Generalitat.

Al concurs varen aparèixer dos possibles candidats a la gestió d’ATL un pilotat per Agbar i l’altra per Acciona. Agbar acompanyada per dos fons d’inversió de pensions; Caisse de Dépot, un fons canadenc (33%), i First State, un fons australià (30%). Fons d’inversió, d’altra banda, coneguts per la seva inversió en armament, grans projectes de mineria aurífera, processos de fractura hidràulica o “fracking” i fracassats processos de privatització de l’aigua, com en el cas de Manila, Filipines. El segon candidat a la licitació és del mateix estil, Acciona es presentava amb un fons d’inversió brasiler (anys després involucrat amb un gran escàndol financer) i dues famílies catalanes benestants.

De traca i mocador. La Generalitat contra la pròpia Generalitat

El procés de privatització va ser tot un espectable de l’Autonomia bananera vàrem passar al Govern de pandereta. El 17 d’octubre de 2012 Mas apreta el Departament de Territori per a correcuita adjudicar la licitació d’ATL perquè el Departament d’Economia apretava, però el 26 d’Octubre presidència al saber que el guanyador del concurs era Acciona, deixa en evidència al conseller de Territori i Sostenibilitat al·legant que calia fer un anàlisi complert de les dues ofertes presentades. Finalment en un un xoc que va a més de famílies convergents el 6 de novembre es concessiona a Acciona amb un gran disgust per Germà Gordó. Així que l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC) el 30 de Novembre suspén l’adjudicació. L’OARCC estava format per un sol membre i haviat estat creat per Germà Gordó, ara conseller de Justícia. Màxim propulsor al govern que el concurs se l’havia d’endur sí o sí Agbar. Als pocs dies la lluita de famílies i de multinacionals es torna a decantar cap a l’altra banda i s’aixeca la suspensió. Les pressions de les multinacionals i la lluita en el sí del govern va continuar. Fins i tot, va fer caure el conseller de Territori i Sostenibilitat pel fet de no beneficiar Agbar. El despropòstit continua i el 4 de gener ens assebentem pels mitjans de comunicació que la Generalitat porta als Tribunals a la mateixa Generalitat. Certament, impressionant com els interessos de les multinacionals varen fer ballar al govern de la Generalitat.

La privatització d’ATL comportava imputar al rebut 4.048 M€

Des d’Aigua és Vida vàrem fer tot el possible per aturar la privatització d’un servei públic tan essencial per al nostre país. Des de l’avantprojecte d’explotació elaborat per la Generalitat de Catalunya vàrem extreure i detallar els costos econòmics, laborals i ambientals que suposava la privatització i vàrem mantenir diverses reunions amb els diversos grups parlamentaris per intentar que el Parlament de Catalunya aturés aquella nefasta privatització.

Els hi vàrem informar de tota una sèrie de conseqüències que la privatització d’Aigües Ter Llobregat comportaria i que el pas del temps ha constatat: una reducció de les inversions, un menor manteniment de les instal·lacions, una reducció del personal, un augment de tarifes, unes subcontractacions opaques a empreses afins per augmentar els beneficis, una desconsideració a la Directiva Marc de l’Aigua, al bon estat ecològic de les nostres masses d’aigua i al Pla Hidrològic de Catalunya. És a dir, una pèrdua de la qualitat del servei i del medi, així com una pujada de preus desmesurada.

Econòmicament l’operació era molt negativa. La Generalitat cobraria inicialment 300 M€, que en només 12 anys la multinacional recuperaria, però obligava a repercutir en el rebut de l’aigua 4.048 M€ de costos del tot innecessaris que finalment haurien de pagar les famílies al rebut de l’aigua: 1.668 M€ de benefici net per als accionistes, 715 M€ d’impostos que com empresa pública no s’haurien de pagar i la repercussió en el rebut dels 1.000 M€ del canon concessional que la Generalitat cobraria (300M€ inicials i 700M€ aplaçats). A més, 1.645M€ de costos financers associats. La privatització d’ATL suposava facilitar una operació molt beneficiosa per a una multinacional i per als bancs que finançaven l’operació, mentre la Generalitat s’havia d’empassar una operació molt negativa en tots els aspectes.

A la primavera del 2016 es publiquen dades econòmiques dels primers anys de gestió privada d’ATL. Els anys 2013-14 ja havia registrat 35 milions d’Euros de beneficis. Tanmateix, un 90% es va repartir entre els accionistes. Cosa que, va suposar un increment de l’endeutament des de la seva privatització, El passiu financer el 2014 era de 820,62, 111 més que el 2013. Després d’aquesta xifra conjuntament amb una pujada de la tarifa de gairebé el 100% es fa evident que la gestió privada de cap manera és més eficient que la pública.

La pujada de tarifa d’ATL des de la privatització ha estat del 138,12%

Des de l’any 2010, la tarifa d’ATL ha tingut un increment acumulat del 138.12%. La pujada més elevada va ser l’any 2012 just abans de la privatització. Al juliol, una pujada del 70%, a principis de novembre del 0,63% i una tercera a finals del mateix mes de novembre del 6,9%. Per aquest any 2018 l’ACA a desembre de 2017 va aprovar una pujada del 11,8% de la tarifa, amb els vots de l’actual govern de la Generalitat i en contra de tota la resta. Una pujada incomprensible per la previsió de en breu temps una sentència definitiva del Tribunal Suprem de Justícia que molt probablement anul·laria la concesió a Acciona. A l’Abril de 2019, posteriorment a la sentència del Tribunal Suprem de Justicia l’ACA es va veure oblidada a fer marxa enrere davant aquestai incomprensible i injustificada pujada.

Sentències del TSJC i del TSJ anul·len l’adjudicació d’ATL a Acciona.

Han hagut de passar 8 anys perquè els tribunals donin la raó al que des d’un principi Aigua és Vida va anunciar. Els tribunals de justícia de forma definitiva anul·len l’adjudicació d’ATL. A febrer de 2018 el Tribunal Superior de Justícia va ratificar la sentència del Tribunal de Justícia de Catalunya de Juny de 2015 d’anul·lació de l’adjudicació d’ATL a Acciona. La Generalitat de Catalunya atesos els compromisos establerts pel govern i gairebé tot l’arc parlamentari estava obligada a d’una vegada per totes recuperar la gestió d’Aigües Ter – Llobregat.

Per Plataforma Aigua és Vida: WebTwitterFacebook

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here