‘America First’

Per Joan Millaret / AMIC

Celebrem el retorn a la primera línia de la palestra cinematogràfica així com la bona forma demostrada pel realitzador Spike Lee gràcies al thriller policíac ‘Infiltrado en el KKKlan’ després que s’esvaís la seva bona estrella sustentada sobretot en els seus primerencs i desacomplexats films ‘Haz lo que debas’ (1989) i ‘Jungle Fever’ (1991). El darrer treball de Lee, Premi del Jurat del Festival de Canes, és una adaptació del llibre de Ron Stallworth, ‘Blackkklansman’, d’altra banda títol original del film, que tracta d’una investigació policial dels anys setanta per desemmascarar la violenta secta racista Ku Klux Klan a la ciutat de Colorado Springs.

Un agent blanc jueu s’infiltra en l’organització racista KKK, Flip Zimmerman (Adam Driver), en el marc de la primera operació de responsabilitat del primer policia de color que acaba d’entrar en el cos de policia local, Ron Stallworth ( John David Washington), després de fer tasques d’espionatge als activistes negres més radicals, el moviment Black Panters.

Tot i la virulència del moment, amb una forta agitació social als carrers per causes ètniques, preval generalment un to de comèdia, sovint de paròdia, en què els racistes blancs, ells mateixos pura caricatura, són carn d’escarni. En aquest enfocament força distès hi ha un bon treball per construir diàlegs plens d’ironia i sarcasme, per exemple, sobre tòpics entre blancs i negres. Enmig d’acudits i gags de comèdia, destaca també la indiscutible vis còmica dels protagonistes principals, Adam Driver i John David Washington –fill del popular actor Denzel Washington-.

‘Blackkklansman’ gaudeix d’una lectura actual que es fa evident en el decurs del film a través d’eslògans dels supremacistes blancs, i que després han esdevingut trets distintius del discurs del president Trump, com els lemes ‘America First’ o ‘Make America Great Again’. Un paral·lelisme entre passat i pressent que es fa explícit en les imatges documentals finals, pertanyents a successos de violència de l’any 2017 a Charlottesville. De la mateixa manera com el cinema ha contribuït a perpetuar aquests patrons racials en films mítics sobre la causa sudista com ‘El nacimiento de una nación’ (1914, D.W. Griffith) o ‘Lo que el viento se llevó’ (1939, Victor Fleming)

Potser esperàvem una diatriba més contundent i sense contemplacions contra les barbaritats continuades en el temps en mans dels segregacionistes o de les rèmores del racisme incrustat en l’aparell del propi estat, venint d’un defensor i combatent de la causa afroamericana com és Spike Lee. Però també ens plau el predomini de l’esperit divertit i simpàtic del film, a to amb l’atmosfera de confraternització que regna en la pròpia comissaria on treballen els policies Ron i Flip, mentre la denúncia inapel·lable del racisme fa la seva feina de forma implacable entre rialles.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here