En relació a la presumpta violació en grup que va patir una menor a Manresa l’octubre de 2016, els Ajuntaments del Baix Llobregat han volgut expressar la més enèrgica condemna d’uns fets absolutament intolerables
Les concentracions es van fer coincidir amb la represa del judici a l’Audiència Provincial contra set joves, acusats de violar en grup a una menor de 14 anys de Manresa l’octubre de 2016. Tant l’acusació com els moviments feministes volen que l’acusació de la fiscalia no sigui d’abús sexual sinó d’agressió sexual, tal com ja es va reivindicar durant el judici del cas de ‘La Manada’.
La fiscalia manté la pena d’entre 10 i 12 anys per a 6 dels 7 acusats, ja que els imputa un delicte d’abús sexual. L’acusació demana una pena d’entre 20 i 25 anys de presó. Serà arran del testimoni de la jove que el ministeri públic decidirà si eleva la qualificació dels fets a agressió sexual.
Onada de suport al Baix Llobregat
Al delta, l’Ajuntament de Castelldefels va voler declarar la solidaritat amb la víctima i amb totes les dones víctimes de la violència masclista, i rebutjar qualsevol tipus de violència vers les dones. Les violències masclistes són una xacra i un problema social d’extraordinària magnitud contra el qual els poders públics hem d’oferir una resposta ferma, inequívoca i urgent.
Cal recordar que ahir 8 de juliol es va reprendre, a l’Audiència Provincial de Barcelona, el judici contra set joves acusats de la violació en grup a una menor de 14 anys a Manresa a l’octubre de 2016. Tant l’acusació com els moviments feministes volen que l’acusació de la fiscalia no sigui d’abús sexual sinó d’agressió sexual, tal i com ja es va reivindicar durant el judici del cas de ‘La Manada’.
Per aquests motius, l’Ajuntament de Castelldefels es va adherir a la proposta del moviment feminista d’organitzar concentracions de rebuig i denúncia davant de l’ajuntament.
L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i el Consell Municipal de les Dones de la ciutat, també es van sumar ahir a la convocatòria de concentració programada per dilluns 8 de juliol, a les 18 hores, a la plaça de la Vila, per mostrar el rebuig a l’agressió patida per la menor a Manresa.
Amb aquest acte, convocat per diverses entitats feministes, l’Ajuntament de la capital del Baix Llobregat va voler declarar la seva solidaritat amb la víctima i amb totes les dones víctimes d’agressions sexuals i violència masclista, i rebutjar qualsevol tipus de violència vers les dones.
Durant la lectura del Manifest, la regidora de Feminismes, Loren Rider, va assegurar que “això va de masclisme. De masclisme i de sistema patriarcal. Oblidem cap altra consideració que desviï el focus del problema real, no permetem que s’instrumentalitzi per part de qui vol exaltar el racisme o la xenofòbia, un problema d’estat de la magnitud de la violència masclista”.
Perquè “els violadors son nacionals i estrangers, de totes les religions i laics, rics i pobres, guapos i lletjos, coneguts i desconeguts, etc: violen perquè son homes masclistes, i això ho han après. S’han socialitzat en un sistema que ho permet. I és aquests sistema el que s’ha de combatre”, va sentenciar.
Finalment, el nord de la comarca també es va sumar a l’onada de concentracions. L’Ajuntament de Martorell es va adherir a les concentracions celebrades aquest dilluns a la tarda arreu del país per solidaritzar-se amb les víctimes de la violència masclista. A la plaça de la Vila es van reunir una trentena de persones, que van guardar un minut de silenci per rebutjar qualsevol mena de violència vers les dones.
La regidora d’Igualtat, Participació, Infància, Adolescència i Cooperació de l’Ajuntament de Martorell, Belén Leiva, va presidir la concentració amb l’alcalde Xavier Fonollosa, diversos regidors de l’equip de govern i de l’oposició, i martorellenques i martorellencs aplegats a la plaça.
Leiva va considerar que “estem molt sensibilitzats envers aquestes problemàtiques” i es va mostrar esperançada: “des de l’any passat hi ha hagut molt de ressò al voltant del cas de La Manada i això ha generat que s’organitzessin moltes mobilitzacions. Alguna cosa s’ha aconseguit, ja que la condemna ha pujat de 9 a 15 anys. Això ens dona forces per seguir i fer possible que totes les accions de violència tinguin un càstig”.