Descendeix la natalitat a la comarca per cinquè any consecutiu i l’edat mitjana per a ser mare es situa en el seu màxim històric: 32’3 anys. No es reverteix la tendència a la baixa en nombre de naixements iniciada al 2009 com tampoc l’endarreriment progressiu de l’edat de maternitat.
Segons publica l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, l’any 2018 va haver-hi a la comarca 6.620 naixements, 413 menys que l’any anterior. També disminueix la taxa bruta de natalitat, que se situa en 8’1 naixements per cada 1.000 habitants.
El municipi que més ha vist reduït proporcionalment el nombre de naixements ha estat Castellví de Rosanes, que ha passat de tenir 20 naixements al 2017 a tenir-ne 11 l’any següent (-45%). En segon lloc trobem Sant Climent de Llobregat, que passa de 50 a 19 (-38%), seguit de Pallejà, que passa de 99 a 73 naixements l’any 2018 (-26%).
A l’altre extrem trobem municipis que d’un any a l’altre han incrementat el nombre de naixements. Serien El Papiol, de 27 a 33 naixements (+22%), Sant Vicenç dels Horts, de 206 a 241 (+17%), i La Palma de Cervelló de 22 al 2017 a 25 l’any següent (+14%).
Segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, l’explicació a aquest fenòmen la trobem en “la disminució de la població femenina en edat reproductiva fruit dels canvis en l’estructura de la població”. En els darrers 9 anys, el nombre de dones entre 15 i 49 anys ha seguit baixant a la comarca: actualment hi ha 13.029 dones menys en edat reproductiva que les que hi havia al 2009.
33 anys: l’edat en què més naixements s’han produït
Les dades publicades també mostren que l’any 2018 l’edat mitjana de maternitat s’ha situat en el màxim històric de 32’3 anys, i l’edat en què s’han produït més naixements ha estat als 33 anys. Amb el pas del temps, indica l’Observatori, “el grup de dones de 35 a 39 anys ha superat la taxa de fecunditat del grup de 25 a 29”.
En relació a la fecunditat, el nombre de fills per dona ha baixat fins a 1’28 fills l’any 2018. Aquest indicador mostra diferències en funció de la nacionalitat de les mares: “és més elevat entre les dones estrangeres (1’8 fills per dona) que entre les espanyoles (1’2 fills).
una mirada a l’enquesta de fecunditat de l’institut nacional d’estadística (INE)
Publicada al 2018, seguint les anteriors de 1977, 1985 i 1999, l’Enquesta de Fecunditat de l’Institut Nacional d’Estadística analitza les barreres i els incentius que troben les persones a l’hora de ser mares o pares, així com el nombre de dones que recorre a la reproducció assistida. L’Enquesta mostra coincidències entre el nombre mitjà de fills per dona al Baix Llobregat i el mateix indicador a la resta de l’Estat.
I és que segons ha analitzat l’INE, gairebé 3 de cada 4 dones de l’Estat espanyol desitja tenir al menys dos fills, però la taxa de fecunditat és d’1’3 fills. Les principals raons de que les dones tinguin menys fills dels desitjats, conclou l’INE, “són laborals o de conciliació de la vida familiar i laboral, juntament amb les econòmiques”
Els resultats de l’Enquesta donen pistes de les mesures que els enquestats i enquestades (per primer cop l’enquesta es va dirigir també a homes, sense diferències rellevants entre els resultats d’ambdós gèneres) consideren que incentivarien la natalitat: un augment de la duració del permís de maternitat i paternitat; flexibilitat en l’horari de feina de pares i mares; una assignació per a famílies amb fills menors de 18 anys o que deixin la feina per a cuidar d’un menor, o més llars d’infants assequibles i de qualitat per a menors de 0 a 3 anys.