El jurat destaca que representa la “pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge”
El poeta Joan Margarit (Sanaüja, 1938) ha rebut el Premi Cervantes 2019 que atorga el Ministeri de Cultura com a reconeixement a la seva trajectòria. El jurat ha justificat el guardó per una obra poètica de “profunda transcendència i llenguatge lúcid sempre innovador” que ha enriquit tant la llengua espanyola com la catalana i representa, al seu entendre, la “pluralitat de la cultura peninsular en una dimensió universal de gran mestratge”.
El premi
El guardó està dotat amb 125.000 euros i és el més prestigiós de les lletres espanyoles. Arquitecte i catedràtic jubilat de Càlcul d’Estructures de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, Margarit ha dedicat la seva vida a l’escriptura, publicant més d’una trentena de llibres que han estat traduïts a una desena de llengües.
La reacció del poeta
El poeta santjustenc ha celebrat aquest dijous la concessió del Premi Cervantes 2019, i ha dit: “El premi permet que la poesia com a eina de consol arribi a més gent”.
En declaracions a Europa Press, Margarit ha dit que els premis tenen un claríssim interès per a la seva poesia: “La poesia és una eina de consol fonamentalment”.
“Si un poema no pot consolar una persona en una situació difícil és que no val gens com a poema”, ha agregat el poeta, que ha considerat que el premi fa que pugui consolar a més gent, perquè l’eina de consol arriba a més gent.
El poeta ha rebut la notícia del premi mentre dinava: “Dóna la casualitat que estic sol a casa avui”, ha agregat Margarit, que després de la conversa ha seguit menjant abans que se li refredés el plat, ha afirmat.
Joan Margarit, poeta
Margarit va iniciar la seva trajectòria poètica el 1963 publicant en castellà ‘Cantos para la coral de un hombre solo’ (Vicens Vives). Després d’un llarg parèntesi, publica el 1975 ‘Crónica’ (Barral). A partir del 1980 inicia la publicació de poemes en català. Destaquen ‘Cants d’Hekatónim de Tifundis’ (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or; ‘Vell malentès’ (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poesia; ‘Mar d’hivern’ (Proa, 1986), Premi Carles Riba de Poesia; i ‘La dona del navegant’ (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d’Or. Més recents són les obres ‘Estació de França’ (Hiperion, 1999); ‘Joana’ (Enciclopèdia Catalana, 2002); ‘Càlcul d’estructures’ (2005); ‘Casa de Misericòrdia’ (Proa, 2007), volum distingit amb el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i el del Ministeri de Cultura; ‘No era lluny ni difícil’ (Proa, 2009); ‘Des d’on tornar a estimar’ (Proa, 2015) i ‘Un hivern fascinant’ (Proa, 2017). L’any passat, va editar el seu primer volum narratiu, ‘Per tenir casa cal guanyar la guerra’ (Proa, 2018), unes memòries on narra la infantesa, adolescència i primera joventut.
La seva obra ha estat traduïda a una desena de llengües, entre les quals, l’alemany, el basc, l’hebreu, el francès, l’anglès, el portuguès i el rus. Fa dos anys va guanyar el Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda de Xile i aquest mateix 2019 se li ha concedit el Premi Reina Sofía de Poesia Iberoamericana. A més, ha estat distingit amb el Premi Rosalía de Castro (2008), el Premi Víctor Sandoval Poetes del Món Llatí al conjunt de la seva obra juntament amb el poeta mexicà José Emilio Pacheco, que també ha rebut el Premi Cervantes i el Premi Jaume Fuster de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.També s’ha encarregat de traduir al castellà o al català l’obra d’altres poetes com Thomas Hardy, Elizabeth Bishopo o Rainer Maria Rilke.
Font: ACN