Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
I seguim avui amb una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura o l’art per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes…que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
Ara i sempre, defensem la nostra atenció primària de Lidia Muñoz
Alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat
Després d’un mes de la declaració de l’estat d’alarma i de sortir cada dia a les 20 hores als balcons a aplaudir al nostre personal sanitari, voldria compartir una reflexió que crec que és necessària: la importància, i alhora la falta de visibilitat, que està tenint el nostre servei d’atenció primària en la resolució de la crisi provocada per la COVID-19 i la vàlua de les tasques que es realitzen als nostres CAPs.
Quan sortim a aplaudir pensem sovint en un determinat personal sanitari, el que veiem quan mirem la tele: el personal sanitari dels hospitals, de les UCI’s, persones que estan donant el millor de sí mateixes, al dos-cents per cent i amb una capacitat humana que mai, per sort, hem experimentat en la nostra història recent.
Aquest escrit té com a voluntat posar també en valor a un personal menys visible: els equips d’atenció primària que a data d’avui estan atenent el 80% dels casos de persones malaltes de COVID-19, amb atenció domiciliària, atenció telefònica i atenció personalitzada que aquests dies es veu triplicada; tenint present que, alhora, han d’atendre les urgències i les patologies agudes de la mateixa manera.
Aquestes fórmules personalitzades estan aconseguint evitar la propagació del virus, garantint el confinament però, alhora, exposant a milers de professionals. Cal recordar també que gran part del personal sanitari infectat forma part dels equips de l’atenció primària.
La nostra primera barrera contra el virus es troba als CAPs; la major trinxera contra aquesta pandèmia està governada pels metges, metgesses, infermeres, infermers i personal no sanitari, que lluiten dia a dia d’una manera gairebé invisible i que, paradoxalment, són els qui han patit, també en aquests moments, una retallada de personal, tancament dels CAPs i desviament de personal cap als hospitals. La tensió, de nou, la suporten els de baix.
També cal posar en valor una nova tasca que ha assumit el personal dels CAPs; l’atenció a les persones que es troben confinades a les residències. Aquest decisió encertada del CatSalut ha fet possible reforçar el sistema d’atenció i monitoritzar a un dels col·lectius més vulnerables davant el coronavirus, la gent gran. Els nostres professionals estan prestant una atenció de proximitat i estan garantint el tractament personalitzat amb una cura admirable, conjuntament amb tot el personal de les residències. Una feina, la d’ambdós col·lectius, totalment lloable, malgrat les complicades condicions en les que ens trobem en la lluita contra el coronavirus.
Els CAPs han de reobrir: dotar ja de recursos l’atenció primària és fonamental; el reforç del nostre sistema sanitari de proximitat és necessari i ho serà encara més quan tornem a la “normalitat”. Cada vegada es fa més evident que allò que molts i moltes reclamem des de fa temps, l’enfortiment de l’atenció primària, és i serà determinant en la solució de la crisi sanitària; i mereixerà rebre la dotació necessària de recursos per poder fer front a noves i antigues situacions. Continuarem sense voler llistes d’espera ni tancament de les urgències.
Gràcies a tot el personal sanitari i treballadors i treballadores dels CAPs, gràcies a tots i totes els que s’hi deixen la pell dia a dia.