Després de més de tres mesos aturades, la producció de vehicles a les plantes de Nissan a Catalunya es reprendrà el pròxim 31 d’agost. Malgrat tot, els dubtes envaeixen bona part de la plantilla subcontractada per l’automobilística, que acudirà a la feina amb la incògnita de no saber què acabarà passant amb el seu futur

Aquesta mateixa setmana, Nissan va enviar un comunicat on es comprometia a “garantir l’activitat” i tenir en compte els proveïdors de cara a la reindustrialització. Des dels sindicats, però, no ho veuen clar. “Dir que estem preocupats és quedar-se curt”, apunta el delegat del comitè d’empresa per l’UGT de Tachi, Francisco Ruiz, qui veu perillar el miler de llocs de treball que depenen directament de l’automobilística.

L’empresa més afectada pel tancament de Nissan és Acciona, que es dedica a tasques d’emmagatzematge, logística i subministrament a les diferents línies de producció de les plantes situades a la Zona Franca i Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat). La companyia multiservei suma més de 500 empleats a l’automobilística, la majoria a la fàbrica de Barcelona (a la planta de Nissan de Sant Andreu hi ha al voltant de 50 treballadors d’Acciona).

A hores d’ara, la situació entre la direcció d’Acciona, els treballadors i Nissan és tensa. La setmana passada, la companyia multiservei va anunciar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) a tota la plantilla que treballava per Nissan malgrat tenir contracte amb l’automobilística fins al març de 2021. El fabricant japonès va dir que el trencament de les relacions era “injustificat” i va afegir que està analitzant alternatives per cobrir el buit. De fet, les decisions d’Acciona han obligat a ajornar l’inici de la producció de vehicles almenys una setmana (estava previst que la fabricació arrenqués aquest dilluns 24 d’agost).

A banda, també cal tenir en compte la lluita dels treballadors, els quals afirmen que es troben “desconcertats” i que estan disposats a lluitar “amb totes les forces” per mantenir els seus llocs de treball. “Nosaltres volem continuar treballant, formar part del pla de reindustrialització i aconseguir les mateixes condicions que els treballadors de Nissan”, explica el representant del comitè d’empresa d’UGT, Javier Trenado.

Fins ara, Acciona s’havia limitat a oferir recol·locacions als treballadors afectats per l’ERO, una proposta que no va convèncer a la plantilla (se’ls volia traslladar a sectors amb convenis on la remuneració era inferior a la indústria). Ara, i amb l’ERO sobre la taula, comitè d’empresa i direcció començaran un període de consultes per intentar resoldre la situació.

Marelli, la primera subcontractada que va arribar a un acord

Marelli és una altra de les empreses subcontractades amb un fort pes dins les plantes de Nissan. El grup (abans Calsonic) s’encarrega de fer els tubs d’escapament i la part que es troba sota el quadre de comandament dels vehicles. Segons dades facilitades pels sindicats, l’empresa té un centenar de treballadors a la fàbrica de la Zona Franca i 77 més a una planta a Santa Margarida (Alt Penedès) que treballen exclusivament per Nissan.

A hores d’ara, Marelli és l’única empresa on treballadors i direcció han arribat a un acord després que Nissan anunciés el tancament de les plantes a Catalunya. El grup italià va pactar un ERO de 54 treballadors, que cessaran la seva activitat entre el 31 d’agost i el 31 de desembre en funció de les necessitats productives. La indemnització pactada contempla una compensació de 42 dies per any treballat més un lineal de 8.000 euros amb un topall de 30 mensualitats. Aquestes condicions es faran extensives a la resta de la plantilla en cas que es produeixi qualsevol acomiadament fins al març de 2022.

El president del comitè d’empresa, David Calatayud, creu que l’acord els ofereix “certa tranquil·litat”, tot i que també mostra els seus dubtes al voltant del pla de reindustrialització. “Dubto que si ve una altra empresa a la Zona Franca pugui donar feina a tanta gent; la preferència serà pels treballadors de Nissan, i això ens perjudica enormement”, comenta.

Alhora, Calatayud lamenta que les condicions de l’ERO pactades entre direcció i treballadors podrien haver sigut millors si s’haguessin fixat després de l’acord entre Nissan i sindicats. “Érem la primera empresa que negociàvem, i teníem molta pressió”, reconeix. Malgrat tot, Calatayud assegura que la seva intenció és seguir lluitant perquè les empreses subcontractades, entre elles Marelli, formin part de la reindustrialització de les plantes.

Magna i Lear, immersos en la incertesa

Magna i Lear són les empreses que es dediquen a la fabricació de seients pels diferents models que Nissan produeix a la Zona Franca. La primera, amb 66 empleats treballant únicament per l’automobilística, s’encarrega dels seients de les ‘pick-up’. La segona, amb un centenar de persones treballant per Nissan, fa seients per la furgoneta NV200.En el cas de Lear, l’empresa va presentar un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTE) a tots la seva plantilla, comprometent-se a abonar fins a un 80% del salari dels treballadors i respectar les vacances i les pagues de forma íntegra.

Pel que fa a Magna, els treballadors també estan en un ERTO de força major i no poden ser acomiadats, almenys, fins al mes de novembre.Tot i que els representants sindicals asseguren que la direcció de Magna ha volgut traslladar el seu compromís verbal als treballadors, la situació els preocupa. “Vivim apartats de la realitat de Nissan; tenim la incertesa de no aconseguir un acord similar al seu, però la nostra lluita es basarà precisament en això”, apunta el president del comitè d’empresa de Magna, David Ribas. En aquest sentit, demana a les institucions polítiques que se’ls tingui en compte sigui quin sigui el pla de reindustrialització que s’acabi definint. “Si per exemple ve un productor de patinets elèctrics, potser no hi haurà feina per tots nosaltres; això també requerirà solucions”, diu.

Tachi rebutja de ple les indemnitzacions

La situació pel personal de Tachi també és crítica. L’empresa nipona, que es dedica a muntar les estructures metàl·liques i les tapes de plàstic dels seients, fa només sis anys que treballa amb Nissan. Pel delegat del comitè d’empresa d’UGT, Francisco Ruiz, el futur del personal només passar per formar part del pla de reindustrialització. “Per a nosaltres no existeix un pla d’indemnitzacions, perquè estem parlant de quantitats ridícules”, explica. “Per una persona de més de 50 anys, una indemnització de 20 dies per any treballat amb un salari molt baix i poc temps a l’empresa és una ruïna total”, subratlla.

A hores d’ara, el comitè d’empresa encara espera reunir-se amb la direcció per aclarir el futur dels treballadors. En total, Tachi té a 41 empleats subcontractats per Nissan, dels quals un 27% tenen més de 51 anys.

La plantilla de Gestamp, sense notícies

Gestamp té 185 treballadors a Catalunya, un 75% dels quals s’encarreguen de fabricar components per a Nissan. A partir dels pròxims dies està previst que s’incorporin un centenar d’empleats que fins ara estaven en ERTO. Tot i que els sindicats han transmès a la direcció les seves inquietuds, l’empresa encara no els ha fet cap tipus de concreció. “A nosaltres ens han dit que oficialment seguim treballant per Nissan”, comenta el secretari general del comitè d’empresa, Rafa Rosa. “Més enllà de l’ERTO que vam pactar amb la direcció, no sabem res del tema de la reindustrialització”, lamenta.

Rosa admet que està preocupat pel que pugui passar quan marxi de Catalunya i demana que es pari més atenció als proveïdors. “L’acord de Nissan ens sembla molt bé, però als proveïdors no ens val”, defensa.

Una demanda per cessió il·legal

A banda de la preocupació que regna entre totes les empreses subcontractades, alguns treballadors van decidir interposar una demanda a Nissan. A través del Col·lectiu Ronda, al voltant de 300 empleats van denunciar a l’automobolística per cessió il·legal de treballadors. Segons l’advocat de l’associació, Josep Pérez, la situació de les empreses subcontractades està “en un punt límit” i reclama la necessitat que s’aclareixi el futur de les persones que s’enfronten a una pèrdua dels seus llocs de treball.

És per això que Pérez reclama que Nissan també s’assegui a les meses de negociació que mantindran les empreses subcontractades amb els diferents comitès d’empresa. “Mentre hi havia treballadors que celebraven amb cava l’acord de Nissan, el personal de les empreses subcontractades seguia molt preocupat”, conclou.

Font: ACN

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here