L’objectiu d’aquesta intervenció arqueològica, que s’està realitzant actualment, servirà per identificar i documentar les estructures arqueològiques presents en el subsòl i obtenir un coneixement millor de l’àrea d’El Molí amb vista a futures actuacions arquitectòniques i a la conservació, la posada en valor i divulgació del patrimoni històric de Molins de Rei.
Els treballs d’intervenció arqueològica duts a terme en la zona El Molí i Xemeneia de la fàbrica Ferrer i Mora de Molins de Rei, amb la supervisió dels Serveis Arqueològics Territorials de la Generalitat de Catalunya, han permès documentar les estructures existents al subsòl que aporten més informació a la documentació d’aquest gran complex industrial.
El context històric molinenc
Els orígens de la vila de Molins de Rei es remunten al segle XII, quan el rei Alfons II d’Aragó va ordenar construir un casal de molins hidràulics amb dotze moles i un rec, el qual es nodria de les aigües del riu Llobregat i li proporcionava l’energia necessària per funcionar.
Anys després, es van establir molins fariners i drapers, que, durant els següents segles, van ser destruïts per les freqüents i cícliques riuades del Llobregat. La part superior, de l’últim molí fariner, al costat del qual s’havia construït la fàbrica Ferrer i Mora, va ser enderrocada a la segona meitat del segle XX, de manera que els vestigis i els records del passat moliner de la vila van quedar coberts per l’actual urbanisme.
Just en aquesta zona, on es va instal·lar fa gairebé un any la Biblioteca municipal, és on s’estan duent a terme treballs d’intervenció arqueològica: en la fàbrica cotonera Ferrer i Mora, coneguda popularment com El Molí.
La intervenció arqueològica
En primer lloc s’ha pogut recuperar una part de la canalització que permetia captar aigua del rec i desviar-la cap a la gran turbina existent dins de l’espai de la Biblioteca actual i que, en època de la fàbrica, proporcionava energia a totes les màquines de la indústria tèxtil.
En aquest espai també s’han pogut documentar les restes d’una comporta de tancament de l’entrada d’aigua cap a la Fábrica. Es tractaria d’una comporta de ferro que funcionaria amb tancament de guillotina i que permetria dosificar el cabal d’aigua que entraria o, si fos el cas, tancar per complet l’entrada d’aigua.
A l’oest d’aquest canal hi ha un altre canal de dimensions més petites i es creu que podria haver servit per als moments en què es tancava l’entrada d’aigua a la fàbrica. En aquest cas, l’aigua es desviava per aquest canal i retornava al Rec Vell.
A l’est del ramal hi ha restes d’un “túnel o boca de fum” de petites dimensions que sembla que condueix a una xemeneia (associada a les últimes edificacions construïdes en el complex fabril durant el segle XX), més petita que l’actual, que estaria situada en aquesta zona i funcionaria amb una caldera que, de moment, estaria fora de l’àmbit de l’actual intervenció arqueològica.
Recordar que l’Ajuntament de Molins de Rei treballa per tal de poder comptar amb l’ informació arqueològica exhaustiva de tot el voltant del subsòl de la zona de El Molí i que aquesta actuació, al igual que les realitzades anteriorment i les que es realitzaran en un futur, s’emmarquen en aquesta línea de treball que té per objectiu el poder acabar posant a disposició de la ciutadania la informació i alhora posant en valor el patrimoni històric de la vila.
Font: Aj. Molins