La feina en el tèxtil de moltes dones viladecanenques, a mitjans del segle passat, no vol passar a l’oblit. Per aquest motiu, amb la recent remodelació urbana de la zona on es trobava la Fàbrica de Panes de Viladecans s’ha instal·lat una estructura de maons en forma de gelosia dels assecadors que se situaven en les façanes del primer pis de la desapareguda fàbrica i que han quedat com a record enmig de la nova plaça, on també s’ha instal·lat un faristol que exposa textos i fotografies per rememorar permanentment el passat de la ciutat. A més, en el faristol hi ha un codi QR amb més informació sobre la fàbrica.
Un espai memorial al carrer que se suma als dos que es van instal·lar l’any 2019, un al Cementiri Municipal, acompanyant el Memorial de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, i l’altre al carrer de Santa Isabel, per recordar la urbanització, fa més de mig segle, del barri conegut com la Taxonera.
Les treballadores
La primera notícia de la fàbrica de les Panes és de 1942, quan la senyora Dolors Rius Llovet, esposa de l’industrial Josep Codina Travessa, va demanar permís per construir les naus de la fàbrica. Una fàbrica que va arribar a tenir, a inicis de la dècada dels anys 1950, una plantilla de 70 treballadors, la majoria noies veïnes, en una Viladecans en la que hi vivien poc més de 1000 veïnes i veïns, dedicats, majoritàriament a tasques agràries o menestrals.
La fàbrica
La fàbrica de les Panes s’encarregava de tot el procés productiu d’aquest tipus de teixit. La primera matèria arribava en forma de troques de fil, després es passava pels processos de debanat, on els fils eren distribuïts en bitlles i en rodets abans de passar als ordits i als telers mecànics. Una vegada realitzada la fase de tissatge, cada una de les peces es tallava amb una mida de 70 metres i es tenyien i s’assecaven en unes sales àmplies de la primera planta, on les parets estaven cobertes de maons en forma de gelosia per afavorir l’aireig de les peces de roba. Finalment, quan les teles estaven seques, es portaven a la seu social del carrer d’Alí Bei de Barcelona on es venien a l’engròs, per confeccionar roba de vestir d’hivern, per cobrir coixins, entapissar sofàs i com a material per fer cortines.
Font: Aj.Viladecans