Com veuen el món els i les adolescents? I el periodisme? Un grup de nois i noies de 3r d’ESO de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat es converteixen en periodistes per un dia i entrevisten a persones de la comarca i del seu entorn que ells i elles han escollit.
Els gèneres periodístics son una part del temari de l’assignatura de Llengua Catalana de 3r d’ESO. A l’Escola Mestral els han treballat de manera pràctica, així que després d’entendre com es realitzen les entrevistes i quines son les seves característiques principals, s’han endinsat al món del periodisme i han buscat la manera de contactar amb aquelles persones que ells i elles volien entrevistar. Alguns ho han fet per Instagram, d’altres per Zoom, d’altres per telèfon i d’altres presencialment amb totes les mesures de seguretat necessàries degut a la situació de pandèmia en la que ens trobem.
Un cop per setmana, Elbaix.cat publicarà aquestes entrevistes en les que, amb preguntes a vegades poc freqüents o properes als interessos dels seus quinze anys, els i les joves baixllobregatins es posen a la pell dels periodistes amb resultats excel·lents i esperançadors.
Selena Soro: “Llegir és una manera de viure”
Per Marcel Barrio
Selena Soro i Gómez nascuda al 1991 a Barcelona és una jove escriptora i periodista catalana, que durant sis anys ha estat treballant al diari Ara. La seva passió per les lletres i la literatura va fer que deixés la dedicació total en aquesta feina per dedicar-se a culminar la seva novel·la Misteris de la boira que va resultar guanyadora del 9è premi Carlemany. Entrevistem a Selena Soro.
La Selena ja de ben petita mostrava dots importants per la lectura i l’escriptura, les seves dues mares mestres, una d’educació primària i una altra d’institut, van afavorir que la Selena s’endinsés en la literatura infantil i juvenil com a font de plaer on la lectura i escriptura formava part del seu dia a dia. Ja de ben jove, a l’institut on estudiava, va escriure un conte per encàrrec de la seva mestra de castellà, que va embadalir a aquells que el van llegir. Aquest conte titulat “Un mar de niebla” ha estat la llavor de la novel·la guardonada just ara fa un any, al mes de febrer del 2020, amb el premi Carlemany al foment de la lectura.
Bona tarda Selena, qui et diria que una historia que vas escriure de ben petita hagi estat la llavor del premi Carlemany 2020 i que hagi tingut tant d’èxit. Com t’has sentit després de rebre aquest premi?
La veritat és que no m’ho esperava ja que aquesta història la vaig començar a escriure per mi, sense saber que ningú la llegiria excepte els meus amics o persones properes. I molt menys vaig pensar que algú la publicaria, jo la vaig escriure perquè m’ho passava bé, tal era el meu goig que vaig decidir deixar la feina que tenia al diari Ara per poder acabar la novel·la.
Va ser difícil el deixar la teva feina al diari Ara, després de sis anys, per acabar la teva novel·la Misteris de la Boira?
Va ser una aposta arriscada, va arribar un moment que semblava que era la única decisió que podia prendre. M’havia llegit un llibre que es titula “Momo” de Michael Ende, el qual tracta de com fer servir el temps. Aquest llibre em va fer que pensar i al mes vaig decidir que havia de fer el que realment em plaïa, tot i que tenia certes inseguretats i dubtes vaig agafar impuls i vaig decidir dedicar tot el meu temps a escriure la meva novel·la. Així que guanyar el premi Carlemany va ser molt satisfactori perquè era un reconeixement a l’aposta que havia fet de deixar la seguretat que em donava la feina al diari per fer el que realment em feia més feliç en aquell moment. Escriure i acabar “Misteris de la boira”.
Un premi com el Carlemany, conegut arreu de Catalunya i significatiu per la literatura catalana, què ha significat per tu el poder guanyar-lo?
Ha donat visibilitat a la història i al llibre, em fa molta il·lusió perquè és un premi que l’escullen adolescents que són els que llegeixen el llibre i precisament són ells als qui va dirigit. És un llibre que té alguns temes difícils i està bé què els adolescents s’interessin per aquests continguts.
En aquests temps que corren, on les noves tecnologies i les xarxes socials fan que els joves vagin deixant una mica enrere la literatura infantil i juvenil, quines recomanacions els hi donaries perquè tinguessin més interès i agafessin més gust per llegir?
De vegades hi ha un problema i és que a alguns joves als quals no els interessa la lectura és perquè potser no han trobat la història que els hi agrada. Crec que tampoc se’ls ha d’obligar o forçar a llegir sinó els interessa. El que s’hauria d’intentar des de les escoles és buscar alguna història amb la qual els alumnes es sentissin propers i que els hi arribés, així seria com es podrien fer amants de la lectura. També es podria donar la llibertat que fossin les nenes i nens qui poguessin escollir quines històries volen llegir. Al final si obligues a algú a llegir el Quixot, i no li interessa gens, segurament acabarà odiant la lectura.
Quins van ser els teus inicis en la lectura? Quins llibres recomanaries d’aquests autors i quins et van marcar més al llarg de la teva adolescència?
Jo sempre he llegit molt des de petita, i una mica de tot, no m’he encasellat llegint una tipologia de llibres concrets. Des de ben petita la lectura per mi era com viatjar a altres llocs, conèixer altra gent o viure moltes vides. Els llibres que més em van marcar d’entre altres i que van fer que jo em volgués dedicar a escriure van ser les històries de Harry Potter, La història interminable, aquest llibre va ser el que em va fer obrir la imaginació… Ja de més gran vaig llegir, Un mundo feliz, 1984, Fahrenheit 485 aquestes novel·les també em van marcar molt. La meva història preferida de tots els temps és La matèria obscura, aquesta és una trilogia de Philip Pullman, és una història per adolescents tot i que toquen temes de més adults.
Creus que les mestres que vas tenir a la infància i joventut han influït d’alguna manera en la teva deriva professional com a periodista o escriptora, en quina mesura?
Sí ho crec, vaig tenir molt bones mestres i van potenciar molt aquesta part de mi, van demanar-me molt que escrivís i si ho feia bé m’ho deien, aleshores quan veus que una cosa la fas bé i et lloen, proves de fer-ho més.
Les meves dues mares, mestres de professió, també van influir molt en aquesta faceta, elles a l’estiu em feien escriure cada dia una redacció tot i que no em venia de gust fer-ho perquè preferia estar jugant. Ara he de dir que aquesta obligació em va anar bé perquè al final m’ha ajudat a convertir-me en l’escriptora que sóc.
T’has sentit identificada en algun moment amb algun protagonista o personatge dels llibres que has llegit?
Sí, i tant, al final t’enganxen històries en les que veiem coses nostres reconegudes.
Per exemple en Misteris de la boira la protagonista de la història i la resta de personatges no són perfectes, tenen defectes i inseguretats igual que nosaltres, aquests aspectes fan sentir-nos identificats i més propers a la història que estem llegint.
Què té més pes a la teva vida, la teva feina com a periodista o la feina com a escriptora de novel·la juvenil?
Jo ara visc del periodisme, és el que em dona ingressos, però el que té més pes en el meu dia a dia és la feina com a escriptora, em dedico a llegir, a escriure… de moment no puc dedicar-me només a escriure novel·la juvenil o novel·la en general, però algun dia espero poder fer-ho.
El conte “Mar de niebla” ha estat la llavor de la novel·la Misteris de la boira, què et va portar a desenvolupar aquesta història arribant a guanyar el premi Carlemany?
Sí, així va ser. Jo volia explicar una història sobre l’amor universal, aleshores vaig pensar que una manera de parlar de l’amor i de donar-li valor era una crear un lloc on estés prohibit. Aleshores vaig recordar aquell conte que havia escrit quan era petita justament perquè la professora em va dir que li havia agradat. Les seves paraules van ser molt importants per mi, es van quedar gravades en algun lloc de la meva ment i quan va arribar el moment les vaig rescatar, fent que busqués aquell conte que han estat els vuit primers capítols de la meva novel·la.
Ara que Misteris de la boira ha tingut tan èxit, molts dels teus lectors s’estaran preguntant si aquesta història tindrà una continuació, igual que JK Rowling va fer amb la saga de Harry Potter, és així?
Sí, hi haurà una segona part que l’estic escrivint ara. Ja tinc fet un 75% de la novel·la. Quan s’acabi aquesta segona part ja s’acabarà la història, després el següent llibre que vull escriure serà per adults.
Espero que aquesta segona part agradi encara més que la primera, hi haurà personatges nous i la meva intenció és que qui ho llegeixi no s’aixequi de la cadira i que els enganxi deixant de banda una miqueta les pantalles, el mòbil i que es quedin atrapats pel llibre.
Una, d’entre altres, de les teves feines al diari Ara ha estat la de ser coordinadora dels campus de periodisme d’estiu que aquest diari ha fet per joves i adolescents durant varis anys. El poder observar les relacions entre aquests grups t’ha inspirat alguna part del teu llibre?
Realment no m’ha inspirat cap part, però el que sí m’ha fet és donar-me esperances en saber que hi ha adolescents com els nois i noies del campus que són persones intel·ligents amb els que he pogut parlar com si fossin adults tractant temes complicats, això ha fet que quan escrivís pogués tractar temes difícils d’entendre.
Si haguessis d’anar a una illa deserta i et deixessin escollir un sol llibre, quin seria i per què?
M’emportaria el llibre El conde de Montecristo perquè té més de 1000 pàgines i per tant estaria molt ocupada en llegir. És una història de venjança i aquest tipus d’històries m’agraden molt. A ell també li passa que comença com en una presó i a l’estar jo en una illa deserta crec que m’ajudaria.
Quins consells pots donar a un futur periodista o escriptor?
Si el que volgués ser és periodista el que hauria de fer és començar a fer alguna feina amb una ràdio local, que es monti el seu propi blog, o canal de Youtube, que creï un canal de Twitch… i que practiqui i aprengui, el periodisme és un ofici i es consolida amb pràctica.
Si vols ser escriptor has de llegir molt perquè quan sents les històries dels altres arriba un moment que comences a sentir la veu d’una història pròpia dins teu, i això només passa vivint o llegint. Llegir és una manera de viure.
Després del teu èxit amb Misteris de la boira com planteges el teu futur?
M’agradaria dedicar el màxim temps possible del meu dia a dia a escriure. Si pogués dedicar-me només a escriure literatura ho faria i l’altra temps que em quedés el dedicaria a viatjar i a llegir. El meu objectiu a llarg termini és deixar de treballar i dedicar-me només a allò que realment m’apassiona.