La Diada de Sant Jordi de l’any 1979, festa i reivindicació

La Diada de Sant Jordi de l’any 1979, festa i reivindicació

La Diada de Sant Jordi es celebra des de fa segles a Catalunya, malgrat el seu caràcter ha anat evolucionant amb el pas del temps. Es va iniciar com una festa eminentment barcelonina i protagonitzada principalment per la noblesa i la aristocràcia del moment. Al 1436 les Corts van proclamar a Sant Jordi patró de Catalunya, però no va ser fins al segle XIX que la celebració de la Diada es va popularitzar i estendre a tot el territori català, convertint-se a més pel context polític de la Renaixença, en una reivindicació de la llengua i la cultura catalanes.

cartell estatut

Universitat Autònoma de Barcelona. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. CEDOC

Al 23 d’abril de 1840 es va celebrar la 1ª fira de roses –que enllaça amb la llegenda de Sant Jordi, que explica que de la sang del drac mort a mans de Sant Jordi per salvar a la princesa, en va néixer un roser de roses vermelles de les que Sant Jordi va escollir la més formosa per regalar-li. L’èxit de la fira va ser tan rotund que la rosa va esdevenir un altre símbol de Sant Jordi, fet que va propiciar que la Diada acabés convertint-se en el dia dels enamorats a Catalunya, desplaçant així la coneguda festa de Sant Valentí.

Finalment, va aparèixer el tercer element imprescindible, el llibre. El 23 d’abril de 1926 l’escriptor Vicent Clavé, un editor i escriptor valencià establert a Barcelona, va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona celebrar una festa en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes. Poc després, al 1930, es va traslladar la data al 23 d’abril, dia de l’enterrament de Cervantes. Molts anys més tard, al 1995, la UNESCO instituïa el 23 d’abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, ja que també havia estat el dia de la mort de Shakespeare.

Un cop feta una petita explicació de l’origen de la festa de Sant Jordi, volem fer memòria d’una celebració especial d’aquesta Diada, la de l’any 1979, una de les primeres celebracions de Sant Jordi després de la dictadura del General Franco, que va coincidir amb la constitució dels primers ajuntaments democràtics i la reivindicació de l’Estatut de Catalunya de 1979.

La victòria dels nacionals a la Guerra Civil va significar la repressió de qualsevol signe de catalanitat. Van ser abolits l’Estatut d’Autonomia de 1932, el Parlament de Catalunya i la Generalitat de Catalunya. El català va ser objecte d’una agressió brutal i va quedar reduït a l’ús familiar, mentre el castellà passava a ser l’única llengua de l’ensenyament, de l’administració i dels mitjans de comunicació.

Després de 36 anys d’una salvatge Dictadura, Franco moria al 1975 i les primeres Eleccions Generals Legislatives es celebraven al 1977. Entremig, les celebracions de l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, de 1976 i 1977, congregaven a centenars de milers de catalans i catalanes, que es manifestaren primer a Sant Boi de Llobregat i després pels carrers de Barcelona, sota el lema Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia.

Al juliol del 1978 els parlamentaris catalans aprovaren una comissió —la comissió dels vint— encarregada de redactar el nou Estatut, anomenat popularment Estatut de Sau pel lloc on es reuniren. El projecte d’Estatut fou aprovat en sessió solemne el dia 29 de desembre de 1978. L’abril de 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals democràtiques des de la II República.

presa-possessio-santfeliu

Constitució de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Font: <<24+6, un abans i un després>>

Les persones que van entrar a formar part dels nous consistoris, van assumir el repte de donar respostes a les necessitats de la ciutadania, de dotar de serveis, recursos i projectes els nostres pobles i ciutats, després d’un llarg període d’immobilisme, obscuritat i privació de la llibertat. Les eleccions es van celebrar el 3 d’abril de 1979, i aproximadament 20 dies després, gairebé coincidint amb la Diada de Sant Jordi, es constituïren els ajuntaments de la majoria de poblacions de la nostra comarca i d’arreu de Catalunya.

Les noves institucions democràtiques ja estaven constituïdes i la gent de Catalunya reclamava també la llibertat de poder expressar la seva identitat nacional i de que aquesta fos respectada. L’aprovació de l’Estatut l’octubre del mateix any, va significar la recuperació de les institucions d’autogovern i així, pocs mesos després, al març de 1980, es celebrarien les primeres eleccions democràtiques al Parlament de Catalunya, després de la dictadura.

Aquell 23 d’abril de 1979 doncs, va ser una data simbòlica molt més enllà de la celebració festiva de Sant Jordi.

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt