Ensenyament ja va reduir per aquest curs la seva aportació, passant dels 1.600 als 1.300 euros per plaça. La proposta que hi ha sobre la taula ara, és baixar aquesta aportació fins a 1.000
[dropcap color=”#336600″ font=”arial”]L[/dropcap]’educació en la primera infància ha despertat en els darrers anys un interès creixent que ha portat al convenciment col•lectiu que les llars d’infants, des d’una perspectiva educativa i social, era el millor model que aquest país podia haver adoptat. Des d’aquesta perspectiva, l’escola bressol ha estat qualificada com a espai educatiu, ample i flexible, que permet atendre adequadament tant els interessos dels infants com els de les famílies i de la comunitat.
Els ajuntaments han estat una institució clau en el desenvolupament de polítiques educatives de proximitat, de manera especial, en l’àmbit dels serveis educatius a la petita infància i a les seves famílies.
La pregunta és, cal prioritzar el manteniment de les llars d’infants, amb l’objectiu de contribuir a la millora social i al foment de la convivència; o aquestes no son una prioritat en aquests moments de crisi?
[level-premium]
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 5/2004, originada arran d’una iniciativa legislativa popular, la creació de 30.000 noves places de llars d’infants de titularitat pública, amb la intenció de fer un primer pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real. Aquest servei educatiu és, doncs, el producte d’un pacte legislatiu, reclamat per la societat, amb el que es fa front a diverses necessitats prioritàries: educatives, de conciliació laboral, d’inclusió i vertebració social, d’equilibri territorial del país…
El Departament d’Educació va elaborar posteriorment el Mapa de 0-3, tenint en compte la complexitat i les característiques de cada municipi, i va establir les fórmules de finançament per als ajuntaments per tal de facilitar la creació i el manteniment de les places previstes a la Llei. Així, es va considerar que el finançament local era essencial per garantir que els ajuntaments poguessin desenvolupar eficaçment la seva gestió, i s’incrementà, a partir del curs 2005-06, els 1.100 € d’aleshores fins als 1.800 € anuals per contribuir a les despeses de funcionament de les llars.
L’any 2009 la Llei d’Educació de Catalunya va regular l’àmbit competencial, tot establint respecte els convenis amb els ens locals per a l’educació infantil, que “restin garantides les condicions bàsiques de qualitat que garanteixin la prestació d’aquest servei públic”, afegint que aquests convenis “han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat”.
En l’actual conjuntura econòmica i social en la que ens trobem, i fruit també de la reducció dels fons de l’Estat destinats a la primera infància, el Govern ha anunciat una disminució significativa de la seva aportació amb una quantia que dificulta la viabilitat financera de bona part de les llars d’infants municipals del país.
L’actitud del Govern i les reaccions que ha generat als ens municipalistes i al Baix Llobregat
Ensenyament va proposar situar en 1.000 euros l’aportació que fa per cada plaça d’escola bressol municipal per nen per al proper curs 2012-2013, i de que en aquest any es reduís passant dels 1.600 als 1.300.
La consellera d’Ensenyament, va recomanar als ajuntaments que posposéssin la preinscricpió a les escoles bressol perquè no podia concretar encara quina seria l’aportació que farà la Generalitat. En roda de premsa, Rigau va dir que aquesta quantia està “vinculada” al pla d’ajust que està fent el Govern després de conèixer els pressupostos de l’Estat. Per aquest motiu va dir que aquells consistoris que necessitessiin saber aquesta xifra exacta seria “més prudent” que posposessin la preinscripció fins que Ensenyament els hi concretés quina serà l’aportació final que podrà fer per plaça.
No obstant, la majoria de poblacions del Baix Llobregat han iniciat els processos de preinscripció a les escoles bressol.
Aquesta certa desobediència, respòn en part, a la crida de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que ha demanat als consistoris que mantinguin els calendaris previstos per no generar desconfiança entre les famílies. Manuel Bustos, president de l’ens, ha assegurat que el Govern és qui té responsabilitat jurídica.
Bustos creu que l’executiu català actualment no està complint la Llei d’Educació amb aquesta indefinició i s’ha mostrat preocupat per la pujada de preus. Tanmateix, ha recalcat que la majoria dels ajuntaments ja tenen uns preus públics fixats. La preinscripció a les escoles bressol que els ajuntaments van engegar el passat 7 de maig han de continuar amb el calendari previst.
Per Bustos, “estem fora de termini” i el retard del departament trasllada desconfiança a les famílies i els genera inseguretat a l’hora de confiar en la possibilitat de tenir o no, una plaça a les escoles bressol públiques. Per això, el president de la FMC ha reclamat a la Generalitat que assumeixi les “garanties jurídiques” que han de tenir les famílies. També s’ha mostrat preocupat pel futur augment dels preus públics a les escoles bressol i ha lamentat que s’afecti així, la conciliació entre la vida laboral i familiar.
Pel que fa als consistoris de la nostra comarca, molts han aprovat en els seus últims plens municipals, mocions per garantir el manteniment de les llars d’infants municipals. En les que es demana al Govern de la Generalitat de Catalunya els recursos necessaris, suficients i correctes, d’acord amb la Llei d’Educació de Catalunya, per a mantenir les actuals escoles bressol municipals creades per acord parlamentari i, així, fer front a les necessitats educatives de les nostres ciutats i pobles en benefici de les famílies i del benestar social de la ciutadania.
També s’insta el Govern de la Generalitat a què doti fins a 1.600 € la bestreta de 1.300 € anunciada per la conselleria d’Ensenyament per al curs 2011-12, i a mantenir l’esmentat import per als cursos següents, i al Departament d’Ensenyament a trobar mesures necessàries que permetin la sostenibilitat i l’optimització del model d’Escoles Bressol, així com al Govern de l’Estat a que aporti els fons necessaris per a la sostenibilitat dels serveis de la primera infància.
La decisió del Parlament de Catalunya
L’oposició ha deixat sols a CiU i Joan Laporta, i ha aprovat que el Parlament reclami al Govern que torni a situar en els 1.600 euros les bestretes destinades a llars d’infants municipals, i mantenir aquesta quantitat en propers cursos. D’altra banda, també s’ha aprovat, amb els vots en contra del PPC i l’abstenció de C’s, constatar la “deslleialtat” que suposa que el ministeri d’Educació hagi “imposat unes normes a l’administració educativa catalana” amb el decret de retallades.
Tot i això, la moció de la que forma part aquest retret plantejava també que el Govern es negués a aplicar les retallades impulsades per l’Estat, però els vots de CiU, PPC, C’s i Joan Laporta han impedit que això prosperi.
Amb el mateix resultat de votació i de nou el suport unànime de tota l’oposició, el Parlament ha aprovat la convocatòria d’ajuts per a l’escolarització en llars d’infants de nens en situacions econòmiques desafavorides, i “mantenir com a mínim l’import per alumne en 735 euros del curs passat”.
[/level-premium]