Viladecans forma part del llistat de zones amb risc de contaminació de l’aire

Viladecans forma part del llistat de zones amb risc de contaminació de l’aire

La Direcció General de Protecció Civil (DGPC) alerta dels nivells extrems de contaminació atmosfèrica d’ahir dilluns, a les zones de Viladecans i la Plana de Vic

La Direcció General de Protecció Civil ha emès un avís de situació de risc de contaminació de l’aire perquè ahir es van superar els nivells extrems d’ozó troposfèric a la zona de Viladecans (Baix Llobregat) i de la Plana de Vic. En aquestes zones, els valors de contaminació d’ozó troposfèric s’han situat per sobre els 180 micrograms per metre cúbic.

Durant el dia d’ahir també hi havia risc de que es superés aquest llindar a les àrees de Barcelona, del Vallès-Baix Llobregat, del Penedès-Garraf, de l’Alt Llobregat i les comarques de Girona. En les àrees on se sobrepassen aquests nivells de contaminació és possible que part de la població sensible com els malalts de cor i de pulmó, persones amb altres malalties, infants i gent gran presenti símptomes de malestar, afectacions respiratòries i irritacions oculars i de gola. Amb tot, no es tracta d’una situació de risc elevat, sobretot pel ciutadans en general.

En aquest cas, es recomana, com a prevenció, que les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica -persones amb problemes respiratoris, gent gran i nens petits- evitin realitzar esforços físics a l’aire lliure, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es realitzen entre les dotze del migdia i les sis de la tarda. En cas de superació del llindar d’alerta, aquesta recomanació s’estén a tota la població.

L’ozó troposfèric pot trobar-se en concentracions superiors a les habituals a l’atmosfera i en aquest cas, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l’atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), (COVs) i una radiació solar intensa al llarg d’un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l’època típica dels màxims d’ozó coincideix amb la primavera i el principi de l’estiu. Els principals precursors de l’ozó (NOx i COV) s’emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

L’única manera efectiva de disminuir els nivells d’ozó superficial és evitant o reduint l’emissió dels seus precursors, els quals provenen majoritàriament del trànsit i de les indústries.

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt