La doble crisi catalana: independència o decadència, per Marc Giribet

La doble crisi catalana: independència o decadència, per Marc Giribet

Tots som més que conscients i estem saturats de la maleïda crisi econòmica. Des de 2008 tenim un mateix comú denominador al món i a casa nostra. Però a Catalunya l’estem patint doblement, ja que a la situació mundial s’hi afegeix l’escanyament econòmic que l’Estat Espanyol ens cobra per poder formar part d’ell.

Cada any, i enguany ja en fa 35, el nostre dèficit fiscal s’ha anat incrementant. Però abans de seguir, què és el dèficit fiscal? El dèficit fiscal és la diferència negativa entre els ingressos (impostos que es recapten en un territori) i les inversions públiques que el govern fa en aquest territori en un cert període de temps. Doncs avui en dia patim un dèficit fiscal del 8.2% del producte interior brut (PIB) de Catalunya, és a dir, 16.409 milions d’euros per any aproximadament. Però el malson del dèficit fiscal, o també anomenat espoli fiscal, no acaba aquí. Des de 1986, portem acumulats 289.274 milions d’euros d’espoli o dèficit fiscal. Fent-ne una comparativa per ser conscients dels números, el nostre espoli des de 1986 és el triple del que ha rebut Espanya en ajudes de la Unió Europea.

Aquests números són insostenibles en qualsevol economia d’estat. Ja no és qüestió de tenir una pedreta a la sola de la sabata, sinó d’estar lligats pel coll a una immensa llosa de marbre. En aquest context econòmic mundial i amb la nostra peculiar situació estatal, és impossible sortir-nos-en. Però encara es pot veure més negre i sobretot més injust, si ampliem el zoom a la vida quotidiana dels catalans. Molts de vosaltres pensareu que els números que us he esmentat abans no us afecten. Doncs ara toca demostrar com canviarien les coses si fóssim un estat independent dins la Unió Europea. És llavors quan podreu decidir si us afecten o no i si hem d’optar per un nou camí, anomenat independència.

Si Catalunya fos un país independent, augmentarien les pensions 175€/mes, és a dir, 2.450€/any. Tindríem una renta per càpita anual de 2.400€, la tercera millor renta per càpita d’Europa. Podríem reduir els impostos de societats un 20% i també podríem reduir l’IRPF a la nòmina un 48,5%. Els nostres estudiants podrien tenir beques de 1.000€/any i podríem ajudar 200.000 estudiants. També podríem crear una ajuda de 300€/mes als joves per facilitar-los l’emancipació. Podríem aplicar al complet la llei de dependència a més de 150.000 persones, quan ara només se’n beneficien 54.000. A la vegada eliminaríem totes les escoles que tenen barracons (actualment 1.046 a Catalunya) i construiríem centres educatius dignes d’un país del primer món. Podríem construir l’eix mediterrani, l’eix ferroviari transversal d’ampla de via europeu, desdoblar l’eix transversal, i a la vegada construir més centres tecnològics, com el sincrotró Alba, i invertir 4.000 milions d’euros en investigació i recerca. I, com no, per acabar, aturaríem immediatament i eliminaríem totes les retallades i taxes com les de l’euro per recepta o els 360€ per cursar FP que patim els catalans per culpa de la doble crisi. Tot això, i molt més, passaria si Catalunya fos un estat independent que pogués gestionar tots els seus recursos econòmics.

La independència no és res dolent; és fer el camí com nosaltres decidim i no que ens el decideixin a 600 km de distància, on no ens entenen, no se’n preocupen i no tenen la intenció de fer-ho. En situacions d’excepcionalitat, on els recursos i serveis van escassos, primer hem de mirar per nosaltres, pels qui paguem aquests recursos i/o serveis. No és qüestió d’ideologies ni de sentiments, sinó el sentit de la supervivència, el que ens ha de fer veure que pertanyem a aquesta terra, la qual va donar de menjar als nostres avis, la qual ens dóna de menjar a nosaltres i la qual ho farà amb els nostres fills. Tots estem obligats a defensar-la, a defensar els interessos comuns que tenim com a catalans.

No tinguem por d’explorar camins que els de més enllà pinten negres i inviables, perquè són ells els que tenen por que nosaltres decidim fer el nostre camí. Econòmicament som més que viables i així ho diuen tots els economistes mundials. Fins i tot el Premi Nobel d’Economia Aplicada va assegurar que seriem 7 vegades més rics si fóssim independents. Per altra banda tampoc hem de tenir por de conflictes bèl·lics, ja que formem part d’una aliança mundial i continental (de l’OTAN i de la Unió Europea) que en cap cas, i sota cap pressió, autoritzaria cap acció militar. No vindran els tancs ni tampoc es vessarà una sola gota de sang. Els catalans, per primer cop en molts anys, tenim les de guanyar, sense utilitzar cap fusell ni falç, tan sols la paraula i els fets que ens han fet arribar en aquesta situació límit. Tingueu clar que el món ens escoltarà i ens ajudarà, però el primer pas l’hem de donar nosaltres.

“Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada.” Antoni Gaudí

Marc Giribet, associat a Reagrupament

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt