“Mama! Papa! Tinc deures! Conciliació del temps dels infants” per Jaume Solé

“Mama! Papa! Tinc deures! Conciliació del temps dels infants” per Jaume Solé

Quan es tracta de la conciliació de la vida personal i familiar ens oblidem dels més petits. També ells han de gaudir del temps de lleure per jugar, fer altres activitats, relacionar-se amb altres infants o estar amb la família. T’has preguntat quan s’acaba la jornada d’un infant?

Per a molts nens i nenes la feina no s’acaba al sortir de l’escola, moltes tardes porten deures. Segons el diccionari són treballs escolars que els alumnes han de fer a casa, el que no especifica és: què es considera deures, quin esforç i quant de temps s’ha de dedicar a fer aquests treballs. En general, a primària, els deures són feines que els alumnes fan a l’aula i que si no acaben s’’enporten per fer a casa. Cada escola i cada mestre aplica el seu manual. La majoria diuen que no posen feina per fer a casa però a la pràctica, nens i nenes, surten tots els dies amb deures, també per als caps de setmana.

Es demana als infants no tan sols que acabin el que no han fet a l’aula, que repassin o estudiïn els conceptes treballats, sinó que a més surten amb tasques per fer a casa. De forma tàcita, doncs, el sistema educatiu amplia la jornada escolar amb les hores que els nens i nenes hi dediquen a casa. La qüestió és: quan de temps s’ha de dedicar als deures? Un alumne de primària passa 5 o 6 hores a l’escola i molts tenen activitats extraescolars. Cada cop tenen menys temps per jugar, fer esport, llegir o relacionar-se amb pares, germans o altres nens i nenes.

Els infants han de poder conciliar el temps que dediquen a la seva educació amb el temps de lleure per fer altres activitats fora de l’escola.

Alguna cosa no funciona si una tercera part dels alumnes de primària dediquen més de dues hores als deures. L’escola ha d’administrar correctament el temps que els alumnes dediquen a treballar a casa. Dedicar 30 o 60 minuts a repassar la matèria, a fer treballs en grup o a la lectura, contribueix a consolidar i fomentar hàbits d’estudi i preparar els infants per a l’etapa de secundària. Amb moderació i seny.

Poden ser els deures una càrrega? Per a molts alumnes, sí. Els alumnes amb dificultats o que tenen un ritme més lent acostumen a portar més feina que no han acabat a l’aula, feina que s’afegeix als deures que el mestre posa per fer a casa.  Aquests nens i nenes dediquen un gran esforç a fer unes tasques que els sobrecarreguen, convertint les tardes en esgotadores jornades de treball quan el que necessiten és temps per a repassar la matèria i assolir conceptes. Parlem de fracàs escolar? Els alumnes arriben a la secundària avorrits, cansats i desmotivats pel sistema, se’ls exprimeix i s’exigeix cada cop més. La màxima és quan més matèria, més conceptes; millor preparats.

El fracàs escolar és també el fracàs del sistema educatiu. No es pot demanar als infants que a les 9 del matí estiguin a l’aula i a les 8 del vespre acabin la seva jornada. No s’ensenya autòmats, s’educa persones. El sistema educatiu incita els alumnes a treballar i dedicar més temps a l’estudi. El lloc per fer-ho és l’escola però en lloc de facilitar-ho se suprimeixen hores de classe i es “regategen” mestres de l’escola pública. En lloc d’invertir en l’educació dels infants i joves, es dóna per fet que el que es deixar de fer a l’escola es farà a casa.

L’aprenentatge no es únicament passar pàgines i omplir quaderns sinó que es basa en assimilar conceptes, fomentar hàbits d’estudi, aprendre a entendre els coneixements i relacionar-se. La quantitat de matèria no millora per si sol el nivell educatiu.

I a casa? La família també pateix els deures. L’obligació d’acabar la feina que porten els infants angoixa fills i pares. Una lluita contínua perquè acabin els exercicis. És demana als pares que el que el fill o filla no ha entès a la classe ho aprengui a casa i no tots tenim el temps, la paciència o els coneixements per ajudar-los. El sistema educatiu crea artificialment més desigualtat entre els alumnes que a casa tenen la possibilitat de rebre atenció i aquells que no la tenen. El debat, sobre si els infants han de portar treball a casa o si és necessari i convenient que tinguin deures, és obert.

El passat mes de març, a França, la principal federació d’associacions de pares va promoure un campanya per suprimir els deures escolars a l’etapa de primària. Aquí s’han aixecat veus tant a favor com en contra: Tu què n’opines?

 

Jaume Solé, veí de Sant Feliu de Llobregat

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt