Montserrat Sanz i Joan Daura han liderat l’equip que ha trobat restes de neandertal d’uns 55.000 anys d’antiguitat

Un equip científic interdisciplinari coordinat per investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) ha trobat una mandíbula i un húmer d’un nen neandertal a la cova del Gegant de Sitges que tindrien una antiguitat de 55.000 anys.

L’anàlisi dels fòssils excavats, divulgat en un article publicat a la revista Journal of Human Evolution, confirma que són “les primeres restes de neandertal a Catalunya en una excavació actual”, van explicar el divendres passat els arqueòlegs de Castelldefels Montserrat Sanz i Joan Daura, directors del projecte.

Fins ara, totes les restes de neandertals trobades al territori català havien estat resultat de troballes casuals o d’excavacions antigues.

També es van trobar sediments que contenien utensilis de sílex de la mateixa època en què van viure els neandertals i restes de fauna, informació que ha completat la datació.

“Aquestes restes proporcionen una de les poques associacions entre restes òssies, lítics i fauna del mateix període en aquesta zona de la península Ibèrica”, va explicar Joan Daura.

Sanz va comentar que la tomografia computerizada feta a la mandíbula els va permetre “fer una reconstrucció en 3D i descobrir que, a més de les dues dents visibles, hi ha altres tres a l’interior de la mandíbula, un de les quals empenyia a una dent de llet per reemplaçar-la, una circumstància que ens permet determinar que l’individu tenia uns 5 anys quan va morir”.

De la tomografia dels dos ossos es dedueix que presenten “atributs específics de l’espècie neandertal com per exemple la robustesa de l’esquelet”.

Sanz i Daura van informar que “encara queden per excavar uns 6 metres quadrats amb un grossor d’uns 75 centímetres en aquest nivell de la cova, que és el més antic”.

Ocupada per animals carnívors i neandertals, la cova del Gegant està situada actualment a nivell de línia de costa —l’accés obliga als paleontòlegs a deixar-se caure amb cordes per un penya-segat i fer d’espeleòlegs— i ja han trobat cinc restes d’aquesta espècie, que correspondrien a quatre individus diferents: una mandíbula d’un jove de 15 anys, una dent d’un nen de 8-10 anys, una dent d’un subadult i l’húmer i la mandíbula presentades la setmana passada.

Segons Sanz, el clima en el que van viure aquests neandertals era molt fred, però el mar, que avui s’endinsa parcialment en la cova, es trobava a una distància d’uns 7 quilòmetres de l’entrada, i deixava enfront de la cova un paisatge d’estepa.

En l’estudi també han participat els investigadors João Zilhão, també de la UB; Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid, i investigadors de les universitats de Lisboa, Burgos, Binghamton (EUA), Bristol (Regne Unit) i del Museu d’Història Natural de Nova York.

Troballes a Castelldefels

A la tardor de 2013, la revista de l’Acadèmia de Ciències de França va publicar la troballa d’una espècie de cèrvid, actualment extingida, al jacciment de la cova del Rinoceront de Castelldefels.

Després d’aquesta troballa es trobaven també els arquòlegs de Castelldefels Joan Daura i Montserrat Sanz, responsables de l’excavació de Ca n’Aimeric des de 2002.

El cèrvid trobat al 2013, del que no es tenia coneixement a la Península Ibèrica, pertany a la família del cérvol actual i va viure al Pleistocè fa 90.000 anys.

Espècie coneguda com Haploidoceros mediterraneus, fins al seu descobriment a Castelldefels només se’n havien identificat restes en dos jacciments del sud-est de França.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here