La lluita contra els pesticides a l’Àrea Metropolitana: Com m’afecta?

La lluita contra els pesticides a l’Àrea Metropolitana: Com m’afecta?

Fa tan sols quinze dies, l’Àrea Metropolitana de Barcelona va celebrar una jornada per declarar la guerra als pesticides i demés químics d’ús potencialment perjudicial per a la salut

‘Però què significa això i com m’afecta?’ és la pregunta base que interessa als baixllobregatins. I la resposta és meridiana: t’afecta cap a bé, a nivell de salut, i t’afecta a malament, a nivell d’estètica urbana. Perquè bàsicament l’àrea d’actuació són parcs públics i espai verds.

Els pesticides són substàncies elaborades per a “repel·lir, destruir o controlar una plaga, o regular el creixement de les plantes”, segons l’informe sobre el seu ús elaborat per les Nacions Unides aquest mateix any. Hi ha altres químics, com els denominats herbicides, que també han estat objecte de debat.

L’AMB ja havia aturat per complet la utilització de l’herbicida més famós del món, el glifosat, en els parcs de la seva incumbència des de principis del 2017. Excepte en el sector Llobregat, on declaren que “s’està reduint l’àmbit d’aplicació”. I ara, es vol estendre la mesura a la resta de químics com els pesticides. 

Per què ara?

Perquè els estudis que argumenten la negativitat d’aquests químics sobre la salut i el medi ambient s’acumulen a cabassos. I tot i que cap recerca ha demostrat definitivament la relació nociva, les sospites sobre la influència de les indústries agroalimentària i bioquímica en aquesta ocultació són cada cop més intenses.

A mode d’exemple, una de les múltiples acusacions que cauen sobre aquests químics és que han incentivat la desaparició de les abelles. I el que ens trobem com a resposta de les principals productores mundials és silenci. O pitjor encara, ocultació. Tal i com destacava el diari Ara – Els pesticides: aliats o enemics? -, la ONU ha denunciat a Bayer i Syngenta (dos de les tres principals productores) per la no publicació dels seus propis estudis sobre la desaparició de les abelles, així com per amenaçar a funcionaris europeus per a que no publiquin contrarietats sobre els seus químics.

Per tant, se sumen les pressions industrials amb la dificultat d’estudiar els efectes dels pesticides, que es sospiten que són a llarg termini. I queda un resultat: davant del dubte, adoptem mesures preventives, com la de l’AMB. Millor prevenir que guarir.

Unes mesures que ja han resultat provades a altres països europeus (França, Suècia, Itàlia) i que ara adoptem a l’àrea metropolitana amb unes conseqüències clares. Segons ens diu la Noemí Guinovart, Cap de Sostenibilitat i Educació Ambiental a l’AMB, hi haurà un augment “de la vegetació espontània”. És a dir, més males herbes.

I quines alternatives s’instauraran?

Està per decidir. Tal i com ens reconeix Guinovart, això dependrà de cada municipi. S’estan contemplant diverses mesures, tant a nivell de prevenció com a nivell de rebuig. I l’àmbit d’actuació en la gestió del seu manteniment correrà a càrrec del departament de medi ambient local.

Algunes iniciatives planegen la incorporació de plaguicides biològics, que disposen d’un compostatge totalment natural. Altres van més encaminades a la correcció a nivell manual i mecànic. És a dir, incidir sobre les males herbes o les plagues amb mètodes clàssics, lliures de químics.

En tot cas, és important no confondre aquesta mesura amb la principal polèmica sobre els pesticides, que és la del seu efecte sobre els aliments des del conreu fins a la ingesta. Ara bé, el que sí resulta rellevant segons la mesura de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és que estem avançant cap a la reducció de la dependència sobre els productes químics en el tractament de la flora del Baix Llobregat. I que més val deslliurar-se de productes que es veuen relacionats de manera comú a problemes sobre els cervells dels infants, el sistema endocrí d’adults o el desenvolupament de determinats càncers.

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt