Intervenció de Jaume Bosch a la concentració de la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat, convocada per la Taula Local pel Referèndum

Intervenció de Jaume Bosch a la concentració de la Plaça de la Vila de Sant Feliu de Llobregat, convocada per la Taula Local pel Referèndum

1. Catalunya està vivint uns moments excepcionals:
– registres d’impremtes, aquí mateix a Sant Feliu.

– requisa de material.

– detencions de càrrecs de govern i treballadors públics , obligats alguns a declarar emmanillats davant el jutge.

– alcaldes i alcaldesses cridats a declarar.

– acusació de sedició contra la gent que s’ha manifestat aquests dies.

– intervenció de les finances de la Generalitat.

– intent de prendre el control dels Mossos d’esquadra.

I ahir Mariano Rajoy deia que “a Espanya hi ha una democràcia admirable”. Patètic.

Però fixeu-vos : els que diuen que actuen per defensar la legalitat no tenen cap escrúpol en vulnerar-la.

Dos exemples:

– nombrosos juristes, entre ells catedràtics de Dret Penal, han afirmat que el delicte de sedició en cap cas és aplicable al que està passant a Catalunya. I a sobre, la denúncia ha estat presentada pel Fiscal general de l’Estat que ha estat reprovat pel Congrés de Diputats: el que hauria de fer és dimitir de forma immediata.

– o el cas de l’intent de controlar els Mossos d’esquadra: un fiscal no pot decidir que quedin a les ordres del Ministeri de l’Interior. Perquè l’Estatut ,en el seu article 164, que el Tribunal Constitucional no va anul·lar, estableix que els Mossos mantenen la seguretat a Catalunya i depenen de la Generalitat.

Però la cosa va més lluny: s’ha parlat molt els darrers temps que el Govern de l’Estat podia agafar competències de la Generalitat o suspendre l’autonomia aplicant l’article 155 de la Constitució.

Ara està fent una cosa pitjor: fer-ho per la porta del darrera. Perquè per aplicar l’article 155 hagués hagut de posar-ho a debat al Parlament espanyol , explicar què volia fer i tots els grups s’hagessin hagut de retratar.

Ho ha denunciat el catedràtic de Dret constitucional de la Universitat de Sevilla, Javier Pérez Royo: Rajoy “no quiere decir ni el qué ni el cómo de lo que pretende hacer. Su propósito es crear una suerte de vacio que le permita actuar sin control jurídico alguno. La mostruosidad jurídica no puede ser mayor. Por no hablar del destrozo que supone para nuestro sistema democràtico”.

 

2. Aquest atac a l’autogovern afecta a totes les persones que vivim a Catalunya:

– a les que volen la independència i a les que voldrien mantenir la vinculació amb Espanya amb una relació federal o confederal.

– a les que consideren el referèndum amb prou garanties per ser reconegut per la comunitat internacional i a les que pensen que no les té.

– a les que volen anar a votar el 1 d’octubre i a les que dubten o fins i tot a les que no hi volen anar.

– ens afecta a tots i totes!!!.

 

3. I afecta també als drets de la ciutadania de tot l’Estat espanyol:

– ja hem vist actes prohibits a Madrid, a València o a Saragossa.

– i el delicte de sedició es podria aplicar si es repetissin mobilitzacions massives com les de Nunca mais a Galícia o del 15 M a tot l’Estat.

– o es podria aplicar als veïns i veïnes de Múrcia que lluiten, com nosaltres, pel soterrament de les vies del tren.

 

4. Però alhora passen coses positives: la solidaritat amb els nostres drets s’estén per tot arreu.

 

-hem vist les manifestacions als Països Catalans: a València, a Palma o a Perpinyà.

-hem vist manifestacions a la Puerta del Sol de Madrid i a moltes ciutats espanyoles.

– i ara, a aquesta hora, a Saragossa, es fa una assemblea de parlamentaris i càrrecs públics locals, en la que participa el Manel Martínez de l’Ajuntament de Sant Feliu, amb presència de Unidos Podemos, Catalunya en Comú, el PDCAT, ERC, Compromís pel País Valencià, MES de les Illes, el PNB( i aquests són molt importants…) i altres grups. S’està aprovant un manifest que exigeix diàleg i diu de forma textual: “emplazamos al Gobierno del Estado a cesar en su política de excepcionalidad y represión”.

 

– i a Europa , una cinquantena d’eurodiputats i eurodiputades de divuit estats diferents exigeixen al govern del PP que aturi les mesures repressives.

 

Alguna cosa es comença a moure. La Comissió Europea ha passat de dir que és un tema intern espanyol a que els preocupa el que està passant a Catalunya. No sembla molt, no és gaire, però en llenguatge diplomàtic estan dient-li al govern espanyol que els preocupa la seva negativa a negociar res.

 

5. I la nostra resposta ha de ser la unitat i la mobilització.

La unitat que es va expressar en el Pacte Nacional pel Referèndum fa uns mesos i que estava trencada, i ara s’ha refet.

La unitat que expressa el declaració de la Taula de Sant Feliu que s’ha llegit.

La unitat que es va poder veure en l’acte dels periodistes catalans amb un manifest llegit per professionals de ideologies ben diferents com la Mònica Tarribas i el Jordi Évole.

O la unitat de l’acord entre ANC, Òmnium , CCOO i UGT per impulsar mobilitzacions conjuntes.

 

I calen mobilitzacions:

– com la que estem fer ara.

– com les que estan fent els estudiants i les estudiants de les Universitats catalanes.

– com les que ha protagonitzat la gent davant del Departament d’Economia, del Tribunal Superior de Justícia o de la Ciutat de la Justícia.

– com les dels pagesos amb els tractors o les dels estibadors del port.

– com les dels sindicats, dels col·legis professionals, de la gent de la cultura..

– com les que farem aquesta setmana.

Unes mobilitzacions que han de ser massives i pacífiques.

Ens miren molts ulls i no ens podem equivocar. El nostre èxit és la protesta pacífica, sempre pacífica!.

L’error del PP, en canvi, són els vaixells plens de policia als ports, amb el Piolín inclòs, o les caravanes de vehicles policials que envien a un territori que no coneixen, o les detencions de càrrecs democràtics: cada imatge d’aquestes els hi resta suports a Europa, els deixa en ridícul. Per això nosaltres no ens podem permetre ni una errada.

I hem de saber que després ha de venir la negociació. No sabem què negociarem ni amb qui negociarem, però caldrà dialogar.

Ens diuen que el dret a decidir no existeix i que el dret a l’autodeterminació no es pot aplicar a estats del primer món. Però el Quebec , al Canadà, i Escòcia, al Regne Unit, han exercit aquest dret. I si a Escòcia hagués guanyat el sí, avui seria un estat de la Unió Europea i miraria com el Regne Unit en marxa. La diferència entre el Regne Unit i Espanya és que el Partit Conservador britànic és molt de dretes però ha viscut sempre en els valors democràtics. El PP és hereu del franquisme i se li nota. Els seus gens franquistes l’impedeixen negociar i l’impulsen a pensar que davant la discrepància només es pot aplicar la repressió.

Els problemes polítics es solucionen fent política, no amb tribunals, policia o multes.

Deia Vicent Andrés Estellés que “el que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”.

Aquests dies estem sentint més que mai que som poble. Un sol poble que té dret a decidir el seu futur i que vol fer-ho de forma democràtica en un referèndum.

I que alhora vol acabar amb les retallades al seus drets socials, vol defensar els serveis públics, vol lluitar contra la pobresa, vol acollir els refugiats i vol fer fora els corruptes de la política.

No vàrem lluitar contra el franquisme per a que ara els seus hereus ens intentin limitar els drets i l’autogovern.

El dia 1 sortirem al carrer. I a Sant Feliu hem de ser milers ! Perquè Sant Feliu sempre ha estat una ciutat valenta, lluitadora i solidària!.

Visca Sant Feliu!

Visca Catalunya lliure!

Per Jaume Bosch; membre de la Taula Local pel Referèndum de Sant Feliu de Llobregat  

Deixa un comentari

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Tornar adalt