Olesa torna a bolcar-se de ple amb la celebració de la Setmana Santa

Els carrers del centre d’Olesa van ser escenari aquest Dijous Sant i Divendres Sant de l’especial pelegrinatge que centenars de persones, moltes vingudes de fora del municipi, van fer per visitar els Misteris d’Olesa

Els anomenats Misteris son onze imatges que representen diferents escenes de la vida i Passió de Crist i que es poden visitar en locals i cases de la vila. Alguns dels visitants van aprofitar per participar en les visites guiades que es van oferir des del Col·lectiu dels Misteris, unes visites que els van permetre descobrir no només la historia, els detalls i i les curiositats de les imatges i de la tradició dels Misteris, sinó també descobrir racons i indrets olesans, alguns dels quals, encara poc coneguts, fins i tot, per la ciutadania del nostre municipi.

La tradició dels Misteris es remunta a finals del segle XVII i es va desenvolupar també durant tot el segle XVIII. Posteriorment es va anar mantenint, tot i que de manera interrompuda, fins que, ja al segle XX, es va recuperar cap als anys 40. Es van mantenir fins a finals dels anys 60, quan es van prohibir per part de la parròquia local, arran unes indicacions del concili Vaticà II i el bisbat de Barcelona. Després de diferents intents per recuperar-ho, finalment va ser possible el 1994, gràcies a la insistència de l’olesà Mariano Segura.

Les onze imatges que es van poder visitar, i que conformen la ruta dels Misteris, van ser el del Bes de Judes, al carrer Colom 149 (a l’Hospital), seguint per La Pietat (Molí de l’Oli, c/Clota, 30); l’Ecce Homo (carrer Església, 32); el Camí del Calvari (C/Ample, 39, a Cal Pel·la); la Flagel·lació (que enguany ha tornat Cal Puigjaner); L’oració de l’Hort (Santa Oliva, 34); El Sant Crist i la mare de Déu dels Dolors o Dolorosa, a l’església parroquial; el Sant Sepulcre, al carrer del Forn, 2; La Soledat, al carrer Argelines, 24; i el Crist de l’Agonia, a l’església de Sant Salvador, ubicada al carrer Indústria.

Com és habitual, les imatges van restar exposades acompanyades de rams de flors, ciris i els espectaculars grillats, les plantes de brots blancs que sempre són un dels elements que més crida l’atenció dels visitants.

Els Misteris d’Olesa: tradició i innovació

Malgrat comptar amb centenars d’anys d’història, els Misteris d’Olesa han apostat un any més per adaptar-se a les noves tecnologies i tendències del segle XXI. Si l’any passat ja sorprenien posant en marxa un servei d’àudio-guia mitjançant codis QR, fet que permetia fer el recorregut sentint-ne explicacions amb el telèfon mòbil, enguany s’ha optat per innovar amb Instagram.

En aquest sentit, i per tal d’intentar impulsar també la presència dels Misteris d’Olesa a les xarxes socials, l’entitat organitzadora ha impulsat un concurs de fotografia d’Instagram on, tothom qui hi participi optarà a endur-se diversos premis.

Però, aquest 2018, el Col·lectiu Misteris Olesa, també ha volgut anar un pas més enllà. I és que, amb l’objectiu de promoure els Misteris d’Olesa cap a un públic més jove, l’entitat ha lliurat als visitants d’entre 15 i 35 anys, d’Olesa i d’arreu de Catalunya, una targeta que es podia segellar a cadascun dels 11 Misteris. Entre tots els que han completat el recorregut, entraran ara dins un sorteig. El resultat se sabrà al voltant de la data de Sant Jordi.

La Passió d’Olesa també es bolca amb la Setmana Santa

A banda dels Misteris d’Olesa, La Passió també havia preparat una Setmana Santa ben intensa amb la recuperació, per un sol dia, d’antigues escenes que fa temps que no es representen. Així, aquest Divendres Sant, tothom qui ho va voler va poder gaudir de nou del quadre “El fill de la vídua de Naïm”, que feia dècades que no es representava.

Alhora, durant la representació de La Passió també s’hi van poder veure dues escenes que ja van incorporar-se en la representació de Divendres Sant de l’any passat: l’escena del Centurió i el Decurió i la Verònica, així com també altres detalls tals com el mantell vermell de Crist i l’antic vestit de Ponç Pilat.

De fet, la Setmana Santa d’Olesa és una de les més riques de Catalunya, amb molts elements: La Passió, els misteris i el viacrucis, entre d’altres. I, des de La Passió d’Olesa, s’ha volgut —un any més— completar-la recuperant escenes que amb el temps s’havien deixat de representar. Una representació especial que, tal i com ja destacava Ignasi Campmany, director artístic i escènic del muntatge, perseguia l’objectiu d’atraure, també, el públic olesà. I la recuperació del quadre “El Fill del Vídua de Naïm” n’ha constituït el principal al·licient.

El Teatre Principal reneix per Setmana Santa

Però aquesta representació especial de La Passió, no va ser l’única aposta vinculada al drama sacre enfocada a engreixar encara més les activitats vinculades amb les tradicions de Setmana Santa a Olesa.

En aquest sentit, Dijous i Divendres Sant al vespre centenars d’espectadors van gaudir també de la representació d’ “El testament de Maria”, de Colm Tóibín, a l’edifici on hi havia l’antic Teatre Principal, espai que va acollir representacions de La Passió des de 1847 fins a 1919.

Tal com ja va explicar Campmany, director també d’ “El testament del Maria”, la representació d’aquesta obra ha servit per portar a escena les nou actrius que han interpretat les darreres dècades el paper de Maria, Mare de Déu, a La Passió d’Olesa: Antònia Martells, Sílvia de Paco, M. Cristina Pujol, Tona Cerdeira, Dolors Xairó, Carmina Checa, Paquita Bellès, Núria Riera i M. Teresa Aiguadé. I tot plegat, en un ambient d’allò més singular.

L’edifici de l’antic Teatre Principal és situat al nucli antic d’Olesa, al carrer de la Clota, 1 (cantonada C/ Sant Josep Oriol). Però, avui en dia, el Teatre Principal no és cap teatre: és ni més ni menys que l’emblemàtica MonSalmó, una empresa olesana fundada el 1994 i dedicada encara avui en dia a la confecció de peix fumat. Tal com també va explicar Campmany, el lloc té una càrrega simbòlica pel fet que s’hi hagués representat La Passió fa tants anys, però també diverses dificultats vinculades a l’organització de la sala i del propi muntatge.

‘El testament de Maria’ presentava una revisió de la figura de Maria, convertida en una simple camperola a qui han pres l’únic fill a causa d’una decisió divina que no comprèn. Una Maria pagana que passa els seus últims dies a Efes, turmentada per l’odi que s’ha desfermat en contra de Jesús i vigilada pels deixebles del seu fill. Ella sap que n’hi ha algun que escriu mentides i per això vol explicar el que va passar, segons ella, realment.

Caramelles d’Aulesa s’alcen al crit de “No callarem!”

Però la Setmana Santa no acaba el Divendres Sant. De fet, aquest dissabte, els joves cantaires de les Caramelles d’Aulesa tornaran a recorre els carrers d’Olesa cantant les seves particulars caramelles: cançons populars que s’entonen per Pasqua o Pasqua Florida, que tradicionalment tenien temàtica religiosa (cantaven la joia de la resurrecció de Crist), i que en els últims temps han incorporat cançons de to festiu i també d’aire satíric sobre qüestions locals i nacionals.

Precisament, les Caramelles d’Olesa han agafat com a insígnia la campanya “Save Catalonia” iniciada per Òmnium Cultural els darrers mesos. De fet, enguany, el lema de les Caramelles d’Aulesa serà “No callarem”, fent referència a la situació política que viu el país.

El punt de trobada serà el porxo de Santa Oliva a les 4 de la tarda. Després de fer un assaig general, les persones que hi participin faran un recorregut pel Nucli Antic.

Per acabar, hi haurà sopar popular per  a tots els participants. Les caramelles joves d’Aulesa van sorgir per intentar mantenir aquesta tradició de Setmana Santa. Per aquest motiu, al municipi, es va crear un format propi amb cançons conegudes però potser no les tradicionals que es canten arreu. De fet, es van programar dissabte a la tarda quan tradicionalment les caramelles es fan diumenge.

 

Recollida de farigola: Olesa recupera una tradició

Durant aquesta Setmana Santa també s’ha volgut recuperar una tradició olesana d’anar d’excursió a l’entorn de La Puda per recollir farigola. Una quarantena de persones van participar Divendres Sant al matí a la proposta organitzada pel Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olesa, i que tenia per objectiu rememorar aquesta tradició, així com també veure fotografies antigues d’aquestes sortides.

Per realitzar aquesta sortida, el Departament de Medi Ambient remarcava que s’havien demanat i obtingut els permisos necessaris a l’Ajuntament d’Esparreguera, on s’ubica el balneari de La Puda, així com també dels agents rurals. L’objectiu era rememorar la sortida i recuperar-la, no en canvi collir farigola de forma massiva, ja que es tracta d’una espècie autòctona protegida.

Font: Ajuntament d’Olesa de Montserrat

Deixa un comentari

© 2018 - elBaix.cat 

Tornar adalt