Vivim temps complicats. I els diaris digitals ens hem d’adaptar a una situació nova i inesperada. La nostra obligació principal continua essent la informació de tot allò que passa, inevitablement centrada en la crisi del coronavirus, i l’oferir notícies que puguin ser d’utilitat per a totes les persones que viuen al Baix Llobregat.
Però el confinament ens marca també la necessitat d’aportar idees per passar el millor possible el temps a casa. És el que fem amb la secció #joemquedoacasa i què puc fer? oferint alternatives culturals, d’entreteniment i d’activitat física.
I seguim avui amb una altra secció #desdelbaix: Reflexions en quarantena. El temps a casa en pot ser útil per a reflexionar amb una certa profunditat sobre determinats temes, relacionats o no amb el coronavirus. Per això hem demanat a diverses persones de la comarca que utilitzen habitualment l’escriptura o l’art per a comunicar-se que elaborin articles, escrits, contes…que ens permetin analitzar aspectes diversos de la nostra societat. I que ho facin no per parlar exclusivament de temes del Baix Llobregat, però sí des del Baix Llobregat.
ENTRE DUBTES I CERTESES de FRANCESC BALTASAR
Ex Alcalde de Sant Feliu de Llobregat
Quan portem sis setmanes de confinament ens movem encara en un mar de incerteses.
Ni sabem d’on ve el Coronavirus, ni perquè reacciona de maneres tants diferents en persones i llocs, no tenim uns medicaments declarats com efectius per el seu combat, i pensar en una vacuna sembla molt llunyà.
Tot i això, jo he acollit amb energia el confinament: exercici físic, lectures –recomano la “Madre de Frankeinstein” de Almudena Grandes-, menjar bé però sense passar-se, pràctiques d’anglès i poca tele, a no ser que siguin sèries. Escoltar molta música, especialment clàssica i operes. Malgrat tot això, no puc estar immune a veure l’estrèpit que provoca la caiguda de tot el sistema.
Anem a pams; no hi hagut cap organisme mundial al front de la crisi sanitària –l’Oms no exerceixi el lideratge- i la resposta del Estats es tan diversa que fa difícils fins i tot veure quines son les bones pràctiques.
La UE ha demostrat una vegada més que es incapaç de coordinar efectivament els països membres encara que en aquets moments sembla que al menys donarà resposta parcial a la crisi econòmica en mig de intensos debats i confrontacions.
Pel que fa a nosaltres, el Govern Central ha anat prenent mesures força valentes en general, amb la voluntat de que ningú quedi malparat de la crisi però esta sent contestat de una manera fastigosa per la oposició de dretes i per una falta de lleialtat institucional del Govern de la Generalitat i especialment del seu President Torra. Aquest Govern i les forces que li donen suport no paren de generar conflictes i controvèrsies sobre cada mesura que empren el Govern Espanyol. I ho fa de una manera ben contradictòria així apareix com a radical en la durada dels confinaments però apareix com a ultra lliberal i de dretes per exemple en les compensacions econòmiques cap a la sanitat privada.
A nivell de Sant Feliu em sento orgullós del que esta fent el Govern local amb l’Alcaldessa al front.
Tot això es el dia a dia però el mes preocupant es el post confinament. Les mesures que cadascú i col·lectivament haurem d’aprendre i amb ells els dubtes per els propers mesos.
Res serà igual, però no te perquè ser pitjor. Haurem de fer valdre els valors que haurien evitat caure en aquest pou i combatre per que d’aquesta crisi la classe treballadora i els mes desafavorits no en surtin colpits.
A més caldrà demostrar que aquest sistema camina cap a la autodestrucció i cal revertir-ho. Que aquest obligat confinament refermi els nostres ideals i principis.