Sant Jordi per Maite Carranza

Sant Jordi per Maite Carranza

Fa uns anys, em van convidar a fer una conferència a la Xina amb el títol -de ressonàncies fabuloses- de “Dracs i llops”. I va ser allà, des de la distància, on vaig adonar-me que Sant Jordi, el nostre heroi nacional i Sant Patró era sospitós d’exercir la violència gratuïta i la crueldat contra els animals. Els  xinesos no entenien  la nostra devoció per un assassí de dracs ja que per als orientals els dracs són amables, sensibles i intel.ligents. Se’m va embarbussar la llengua defensant una festa al voltant de la mort de la pobra bèstia. Tot d’una, la llegenda em va semblar morbosa i pobrament argumentada. Excusa barata la del sacrifici del drac per defensar la princesa i la catalanitat. Sant Jordi Matadracs va esdevenir persona non grata a Begin. Sant Jordi, al 2012,  no sortiria indemne del judici de xinesos, ecologistes, pacifistes, defensors dels drets dels animals ni de nens amants dels contes capgirats.

I, malgrat tot, Sant Jordi reneix any rere any, cada vint-i-tres d’abril,  amb el seu prestigi intacte, la seva armadura brillant i ben disposat a celebrar  la seva Diada Nacional, la més gloriosa del País.

Si convido algú a Barcelona sempre els recomano que la visitin el dia de Sant Jordi. Increïble, els dic, dugueu la càmera i no badeu.  La nave di livri –   un vaixell que van fletar els italians des de Roma- va atracar al port de Barcelona ara farà dos anys, ple fins dalt d’italians que volien veure amb els seus propis ulls aquest esdeveniment.  Mamma mía! S’exclamaven astorats.

I vet aquí el miracle. Hom oblida i perdona  la sang, l’espasa i  la mort del pobre drac perquè Sant Jordi, com a contrapunt, regala amor i saviesa.  Llibres i roses, roses i llibres arreu impregnant el país de paraules, de textos, d’històries, d’aromes, de textures, de colors, de somriures.  Sant Jordi redimit per la paraula. Sant Jordi exculpat per les flors. Pels enamorats. Pels sentimentals. Pels nostàlgics.

Tots guardem a la memòria aquella diada de Sant Jordi exultant de felicitat. El sol de primavera escalfant la pell i el cor bategant d’il.lusió tot lluint amb orgull la rosa i el llibre de la mà del nostre amor. Rambla amunt i rambla avall.

Poca cosa més  a afegir-hi.

Els símbols no es toquen i menys encara quan fan bonic, atreuen els turistes i omplen la bossa dels llibreters i dels propietaris d’hivernacles del Maresme.

Els autors són els banyuts que paguen el beure.

Feliç Diada de Sant Jordi!

Maite Carranza, escriptora, guionista i professora de guió.


Deja un comentario

© 2012 - elBaix.cat  |  Un projecte de Social Mirror i desenvolupat per Cabans

Scroll to top