Eurovegas: El joc que ens posa en risc, per Conxita Sánchez

[dropcap color=”#336600″ font=”arial” fontsize=”40″]D[/dropcap]arrerament moltes persones han expressat que Eurovegas és un mal negoci per a Catalunya. Hi ha diversos arguments en contra, pel model econòmic, social i laboral que representa i també des de la perspectiva cultural i de la sostenibilitat, que, de fet, engloba tots els anteriors. En la proposta que coneixem hi ha punts que toquen de ple la dignitat col.lectiva.

Els ciutadans hem d’aportar arguments al debat i deixar ben clar què pensem, què volem i què ens convé.

Callar és una posició indigna, ja que qui calla pot ser còmplice del poder mediàtic amb que compten alguns dels potentats que s’han fet rics gràcies a la desregulació del joc i de l’urbanisme.

Eurovegas és l’antítesi del que necessitem per superar la crisi, ja que es basa precisament en el model que ens hi ha conduït. Es vol aconseguir una adhesió irreflexiva a tot allò que ve acompanyat d’anunci d’inversions, de llocs de treball i de creixement econòmic, sense tenir en compte que precisament el Sr. Adelson representa el perfil de negociant que ha estat una de les causes importants de la crisi econòmica actual. Eurovegas, o el model que representa, és una forma de captar inversió mitjançant estratègies anacròniques. Més aviat representa un notable risc per al conjunt de la comunitat i del territori per la clara vinculació negativa que equipaments d’aquestes característiques poden tenir amb la seguretat de les persones i amb l’entorn.

Els efectes socials negatius són constatables quan analitzem que, 80 anys després de la construcció de Las Vegas, l’Estat on s’ubica, Nevada, ocupa la posició 46, entre els 50 Estats de la Unió, pel que fa a la qualitat de les escoles; la posició 42, pel que fa a la salut dels ciutadans i ciutadanes, i la posició 45, pel que fa a la proporció de joves amb títols universitaris. D’altra banda, ocupa la tercera posició en nombre de crims violents, la segona en nombre d’execucions hipotecàries i la primera posició pel que fa a desocupació. Nevada és l’Estat amb l’índex d’atur més elevat de tot Estats Units.

El primer objectiu d’Eurovegas és que la gent jugui, i que jugui com més millor i com més diners millor. Els aspectes socials, mediambientals o relatius al foment de l’economia productiva són secundaris per al projecte. Eurovegas va adreçat a les persones i el que vol és incitar-les a jugar als casinos. Uns casinos, que, sense ànim de demonitzar, són el primer model de joc en el rànquing de “duresa” del joc. Cal dir, però, que el joc a Catalunya té un contingent; és a dir, hi ha un numerus clausus de cadascuna de les modalitats de joc presencial. Així, tenim 4 casinos, un màxim de 750 bingos, un màxim de 125 salons de joc i unes 40.000 màquines recreatives (conegudes com “escurabutxaques”). Eurovegas distorsionaria, doncs, de forma alarmant i preocupant l’oferta de joc existent.

Cal tenir en compte, també, que hi ha un nombre de factors socials que influeixen en el comportament del joc i que podrien contribuir al desenvolupament del joc patològic. Des d’una òptica política, una de les qüestions més importants és si la creixent accessibilitat i oferta de jocs d’atzar amb aposta augmenta els índexs de prevalença de joc patològic en la població.

Els resultats de diversos estudis demostren que la localització d’un nombre més gran d’establiments de joc en una comunitat està associat a índexs de joc problemàtic i patològic que són aproximadament el doble del que tenen aquestes comunitats sense aquests establiments. Per tant, és del tot inacceptable que algunes de les condicions que han posat sobre la taula els representants d’Eurovegas promoguin la permissió de jugar a les persones que consten en els registres d’auto-prohibició d’entrada a establiments de joc i també l’accés als menors d’edat.

D’altra banda, els instruments internacionals de lluita contra el crim organitzat consideren que els negocis del joc són els més utilitzats pel blanqueig, la financiació il·legal i una nova tipologia de criminalitat financera en sectors desregulats. Roberto Saviano, reconegut expert en la màfia, ha escrit recentment que Eurovegas es pot convertir en “el centre de reciclatge mafiós d’Occident”. A tot això haurem d’afegir el que implicaria un augment considerable de la presència d’unes màfies que ja actuen ara a Catalunya (i que ja preocupen el Cos de Mossos d’Esquadra) i que veurien incrementades brutalment les seves expectatives, el seu poder i la seva capacitat de penetració en la nostra societat.

La proposta per fer modificacions regressives de lleis que fins ara han guiat la nostra convivència produirà, sens dubte, una erosió en la cohesió social. És curios que vulguin fer canviar moltes lleis, però que no diguin res sobre regular els sectors dels quals indirectament viuen i que funcionen inevitablement amb diner negre. És evident que Eurovegas, més enllà de la delinqüència que els ciutadans i ciutadanes no veuríem (les màfies, la de coll blanc, la dels propietaris, la de ”junkets”), seria un centre d’atracció de tot tipus de delinqüència, de la que causa alarma social perquè es percep al carrer: violència, robatoris, tràfic de drogues, etc. Cal no oblidar, a més, que Eurovegas es dotaria (com ja ho fan altres establiments de la companyia) d’un sistema de seguretat privada que expulsaria bona part d’aquesta delinqüència comuna cap als municipis veïns.

Hem de tenir present que l’actual política de retallades ha comportat una disminució considerable dels efectius policials destinats al Baix Llobregat. Qui pagaria, doncs les conseqüències serien les poblacions veïnes, que suportarien l’activitat delinqüencial derivada de l’aglomeració d’Eurovegas, ja que els delinqüents trobarien més facilitats per practicar robatoris, actes violents o tràfic de drogues en aquestes poblacions. A més, a les ciutats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podria produir un “efecte crida” de persones a la recerca de feina o de viure d’activitats clandestines. En aquest sentit, cal tenir present que a Las Vegas resideixen 18.000 persones sense sostre que malviuen dels residus dels casinos.

Fa més d’un quart de segle que estem dissenyant i implementant estratègies de qualitat, d’economia del coneixement, de creativitat i d’innovació, estratègies sostenibles que podem deixar amb orgull a les generacions futures. Hem acumulat molts esforços per fer un Parc Agrari, per protegir el medi i no esgotar el recurs de l’aigua, per construir consorcis de desenvolupament, etc. I també des de fa molt de temps estem fent universitat amb post-graus d’excel.lència per projectar-nos al món amb personalitat i dignitat. Val a dir que no anem malament, i que la crisi ens ha de fer insistir en aquest camí. I hem de saber veure, i fer veure, que la crisi es concentra, s’esplaia i afecta en profunditat justament en els sectors econòmics que van créixer al marge d’aquesta estratègia de qualitat, que són els sectors econòmics que van viure de l’alegria de l’especulació seguint models exactament iguals als que planteja Eurovegas. “Si caus en un forat, para de cavar”, i que ve a dir que no solucionarem un problema fent servir la mateixa lògica que el va crear.