Avui ja tenim molta informació sobre el que significaria Eurovegas per a la nostra comarca, tant a nivell d’ingressos com a nivell ambiental, territorial i turístic. Aquest reportatge pretén ser un resum de l’impacte que la instal·lació d’aquest macrocomplex d’oci tindria sobre el Baix Llobregat

Els valedors d’Eurovegas defensen que generarà inversió, ingressos i ocupació, és cert?

thevenetian-lasvegas
Imatge de Las Vegas. Foto: ACN

Les dades sobre la inversió difoses als mitjans, oscil.len entre els 15.500 milions € i els 27.000 milions €, que es materialitzarien al llarg dels propers 15 anys. Previsió de construcció de 12 hotels (36.000 places), 6 grans casinos (1.000 taules i 18.000 màquines recreatives), desenes de restaurants (50.000 places), un teatre, tres camps de golf, un estadi-auditori de 17.000 places, centres de convencions, gimnasos, spas i piscines.

En una primera fase, pel 2016, es preveu inaugurar 4 hotels (12.000 places), un casino i un centre comercial, amb una inversió total de 6.000 milions d’euros. La segona fase només es desenvoluparia si aquesta primera funciona. La previsió és que quan el complex finalitzi les diverses fases, vinguin  11 milions de turistes més a Catalunya, que sumarien una xifra total de 40 milions. Dels 11 milions de visitants, un 17% pernoctaria fora del recinte. Els guanys previstos fins a l’any 2025 són 30.000 milions d’euros. Representen un 15% del PIB de Catalunya, i un creixement del 0,9% del PIB espanyol. Segons les dades ofertes, si la despesa del turista mitjà a Catalunya és ara de 100 euros/dia, a Eurovegas serà de 250€/dia.  Es preveu una pujada de la despesa turistica de 15.500 milions en els proxims 10-15 anys.

Ara bé, si el negoci no prospera, cosa força probable atesa la naturalesa sistèmica de la crisi actual, les restants inversions no es faran o es veuran dràsticament retallades.  És el que ha succeït amb altres projectes, com Marina d’Or Golf.

[level-premium]

Pel que fa a l’ocupació, Las Vegas Sands calcula que el complex generaria un total de 40 milions de visites (17% de les quals s’haurien d’allotjar fora del recinte) i crearia una enorme quantitat de lloc de treball. Entre 100.000 i 270.000 llocs de treball directes i indirectes. 270.000 llocs de treball són més que totes les places de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (230.000) i representa aproximadament el 7% del total de l’ocupació catalana.

Però un un anàlisi més acurat demostra que les dades ofertes no són certes. Pel que fa a la construcció, si finalment, s’inverteixen uns 1.000 milions d’euros anuals en obres d’edificació, això generaria tan sols uns 20.000 llocs de treball (13 vegades menys que els anunciats). A més, incidiren temporalment en un sector de futur incert, i en crisi crònica per excés d’edificacions no venudes.

Si es creen 50.000 places d’hotels com prometen els promotors, es competiria amb les actuals 63.997 places hoteleres de Barcelona i les 9.506 del Baix Llobregat (IDESCAT-2010). Segons les dades del Gremi d’Hotels de Barcelona, el turisme aporta un 14% del PIB de la ciutat de Barcelona i genera 30.000 llocs de treball directes i 100.000 d’indirectes. Per tant, és improbable que les noves 50.000 places hoteleres d’Eurovegas puguin duplicar (entre directes i indirectes) el conjunt de llocs de treball de les activitats turístiques de Barcelona. D’igual forma, el conjunt de treballadors del sector turístic a Catalunya, en el moment més àlgid de la temporada 2010 va ser de 390.900 persones, amb 539.463 places d’allotjament reglat.

En conseqüència,  els 50.000 llits d’Eurovegas, per més que s’hi afegeixin casinos i camps de golf, dificilment podran donar feina a 164.000 persones, una xifra que suposaria el 42% del sector. Aquest projecte no cobriria les expectatives laborals manifestades, a les quals s’haurà també de descomptar els llocs de treball destruïts en agricultura, medi ambient, patrimoni i altres activitats connexes del parc actual.

Hi ha una tradició associada a les grans inversions que tenen forta contestació social, de vincular-les a una creació irreal del nombre de llocs de treball.  Un estudi sobre l’ocupació que generaria el transvasament de l’Ebre ho situava en 514.000 persones. Altres propostes, com el Parc Warner de Madrid o Terra Mítica de València, van difondre una oferta laboral que després no van complir.  Al respecte, el Parc Warner Bross presentà un ERO a principis de 2011 i arrossega pèrdues millonàries.

L’impacte en el territori: els crítics creuen que Eurovegas trenca el consens territorial, és cert?

La Generalitat de Catalunya ha ofert a Las Vegas Sand Corporation, de forma unilateral i opaca, un total de 800 hectàrees del delta, entre Viladecans i Cornellà de Llobregat.

Aquest oferiment trenca els consensos entre les diverses administracions territorials (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal i el conjunt d’Ajuntaments) establerts en els últims 30 anys per l’ordenació del territori, i que en el Baix Llobregat es tradueix en un equilibri entre les zones residencials, industrials, forestals, agrícoles i fluvials.

delta del llobregat
Aus al Delta del Llobregat. Foto: ACN

El marc legal actual arrenca del Pla General Metropolità de Barcelona (PGMB), de 1976, el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, de 2003, i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), de 2010.  Algunes zones d’estanys del Delta, s’integren dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat, de 1992, zones d’interès de les naus (ZEPA) i Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea de 2006.

El Govern de la Generalitat ha manifestat la voluntat d’aprovar el Pla Territorial Sectorial dels Sòls Agraris a Catalunya. Aquesta acció d’ordenació del territori és una reivindicació d’Unió de Pagesos i que alguns partits d’esquerres també han recollit en el programa electoral de les eleccions catalanes.  Resulta irònic i un menyspreu que aquest Pla es vulgui impulsar excloent el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les zones més fèrtils de Catalunya, i amb un ric llegat de patrimoni cultural, natural i paisatgístic.

Apostar per Eurovegas és contemplar el Parc Agrari com un terreny expectant per l’especulació urbanística, i desprovist de les funcions econòmiques i naturals que hi alberga.

Pel que fa a la mobilitat, en una comarca que arrossega uns grans dèficits de mobilitat interna, però que ha vist el seu territori trinxat per les grans vies d’entrada a barcelona; Eurovegas representaria una mobilització diària d’unes 30.000 persones, només visitants, i una xifra indeterminada de desplaçaments obligats, de cop, a les actuals infraestructures viàries i ferroviàries de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El promotor demanaria noves infraestructures d’accés específic a les pròpies instal.lacions, com ja ha fet en altres complexos.

A més de l’impacte de la urbanització del propi recinte, cal sumar l’impacte de noves infraestructures de mobilitat: metro, ferrocarril, alta velocitat, línia d’autobusos, carreteres i connexions de subministraments: línies elèctriques, conductes de gas i aigua, etc.  La suma de totes les actuacions comporta la pràctica destrucció del parc agrari. La dificultat de construcció en alçada arran les limitacions de la normativa aèria,  legislació de la que no es pot eximir, fa que l’encaix de la proposta en el Parc Agrari parteixi d’una evolució de les alçades dels edificis.  D’aquesta forma, al sud, a prop de l’aeroport, els edificis serien més baixos, i a mesura que s’avança cap al nord, són més elevats, ubicant-se a Cornellà les alçades que pretén Sheldon Adelson. Al respecte, la facilitat de Madrid per construir grans gratacels és hores d’ara el principal aventatge per captar el projecte.

L’impacte mediambiental: poden coexistir Eurovegas i la protecció dels valors naturals de la zona?

El projecte d’Eurovegas produiria una afectació greu i irreversible de la recàrrega dels aqüífers del delta, una de les reserves d’aigua més estratègiques per a la conurbació barcelonina i que ha donat lloc a una de les experiències més innovadores de gestió col.lectiva de l’aigua a través del CUADLL (Comunitat d’Usuaris d’Aigües del Delta del Llobregat). Els terrenys de Viladecans compten amb la proximitat dels estanys de la Murtra i del Remolar, inclosos en el PEIN i a la Xarxa Natura 2000.

Amb l’objectiu de garantir el paper com a connector biològic, el PTMB, aprovat l’abril de 2010, fixava per aquest sector una estratègia de reducció o extinció edificatòria. Això vol dir que el planejament municipal, sempre que fos possible, havia de classificar-los com a sòl no urbanitzable. El Delta del Llobregat ha proveït d’aigua i aliments l’àrea metropolitana de Barcelona durant segles.  L’aqüífer del Delta té uns 100 hm3. Hi ha 700 pous en funcionament que extreuen uns 50 hm3/any, que serveixen per subministrar la indústria i el consum residencial.

delta llobregat
Horts del Delta del Llobregat. Foto:ACN

El Delta originariament eren 90.000 hectàrees. L’any 1962 restaven 4.300 hectàrees llaurades. Ara resten menys de 1800 hectàrees (un 2% del total). La sobreexplotació, l’abocament de residus i el creixement periurbà l’havien posat a prop de l’extenuació. Durant els últims 30 anys, els industrials, els pagesos, les administracions públiques i els proveïdors d’aigua han treballat coordinadament I pacientment per racionalitzar l’explotació, contenint l’avanç de la falca salina, creant el Parc Agrari, conservant els retalls dels espais naturals, recuperant el front litoral, inversions que han aconseguit preservar un espai de valor estratègic incalculable en l’entorn mediterrani.

La preservació de l’agricultura de la Vall Baixa i del Delta del Llobregat, ha permès una de les experiències més importants d’Europa en la gestió participativa del sòl rural periurbà,  on hi intervenen des de la Unió de Pagesos, fins els municipis, el Consell Comarcal i la  Diputació. Es tracten d’un terrenys més fèrtils de Catalunya, conreat des de l’antiguitat.

El Baix Llobregat és la primera comarca productora de carxofes de Catalunya, on és un senyal d’identitat i de dinamització econòmica (a tall d’exemple l’esdeveniment popular de la Carxofada de Sant Boi de Llobregat, que enguany ha celebrat la 13à edició). Els Ajuntaments del Prat i Sant Boi treballen conjuntament amb el Parc Agrari per a aconseguir la indicació  geogràfica protegida (IGP) per a la Carxofa Prat.  IGP és un distintiu atorgat per la Unió Europea a productes agroalimentaris de prestigi que tenen el seu origen en una zona agrària concreta, en aquest cas, el Baix Llobregat.

L’impacte sobre el turisme: augment de l’oferta i la clientela, o degradació d’aquesta?

La Generalitat  vol empeltar el projecte amb elements que el vinculin al territori. Ha suggerit que es faci una rèplica a petita escala de l’edifici que Gaudí va idear a l’illa de Manhattan, que s’anomenava Hotel Attraction.  Aquest mal ús del llegat de Gaudí és una descarada especulació comercial i turística.  És una falta de respecte cap a Catalunya i la seva cultura. Els 12 resorts que es plantegen són gairebé els mateixos llits que tota la ciutat de Barcelona. Una oferta propera complementària tan important  i agressiva en preus, gràcies a les múltiples excepcions de normatives, afectaria de ben segur les pròpies tarifes dels hotels barcelonins.

Fitxes de casino de Las Vegas
Fitxes de casino de Las Vegas. Foto: ACN

A més, una oferta turística d’aquesta magnitud, centrada en el joc, afecta molt negativament la imatge de marca que ha sabut crear Barcelona des de l’any 1992. La competència normativa i deslleial d’Eurovegas posaria en perill el turisme de negocis i convencions de Barcelona o de Sitges. Per una altra banda, turisme de qualitat, no vol dir turista amb diners.  Les grans ofertes d’oci i festa han castigat molt Catalunya, com és el cas de Lloret. El que ha requerit una acció en positiu molt intensa del sector turístic i de l’adminsitració, per esborrar la mala imatge.

La Generalitat postula que l’espai total destinat a joc només representa entre el 2 i el 4% del macrocomplex. D’aquesta forma tracta de suavitzar una visió negativa del projecte per part de l’opinió pública. Encara que el percentatge de superficie dedicada al joc sembli petita, la previsió és que els casinos signifiquin el 35% dels ingressos totals. El 65% restant se’l reparteixen l’activitat hotelera, els serveis del resort i les convencions. En total la producció econòmica prevista és de 30.000 milions d’euros fins al 2025.

[/level-premium]

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here