Totes aquelles poblacions que tenen a Sant Pere per patró celebren, pels volts del 29 de juny o el cap de setmana més proper, la seva festa major d’estiu. És el cas de Gavà, que fins dilluns celebra la seva Festa Major d’Estiu 2014, coincidint amb la festivitat d’aquest sant, que com Sant Joan, també és amant de la pirotècnia i el foc
El culte a Sant Pere és un dels més antics i arrelats d’Occident, doncs en la seva figura hi conflueixen tres condicions: la d’apòstol, la de primer bisbe i la de màrtir.
A Catalunya, el sant té nombrosíssimes capelles i esglésies dedicades, moltes viles el tenen com a patró i molts dels reis i nobles catalans tingueren aquest nom, encara avui un dels més corrents.
Sant Pere és el patró dels barquers i els pescadors i moltes de les confraries de pescadors catalanes estan acollides sota la seva advocació.
Aquesta vinculació amb el mar i allò marítim pot ser un dels factors d’arrelament de la festivitat a una localitat costanera com Gavà.
Tradicionalment la festa de Sant Pere és la segona revetlla. Aquest dia, a imatge i semblança del que passa per Sant Joan, es celebren innumerables revetlles i animades celebracions estiuenques. Aquestes són especialment rellevants a les poblacions costaneres.
La revetlla es celebra amb activitats relacionades amb la cultura marítima i dels pescadors, com processons marítimes, travesses amb embarcacions tradicionals, àpats gastronòmics, etc, i també amb fogueres, petards, coques i ballarugues.
Una mica d’història gavanenca…
(per Benet Solina, Arxiu Municipal de Gavà)
La Festa Major d’estiu es caracteritzava per l’abundància i l’ostentació dels béns -sobretot de menjar i beure- que s’oferien, així com per la generositat i hospitalitat de les famílies. La carn, per exemple, no formava part de la dieta alimentària quotidiana dels gavanencs, o bé, en tot cas, en els dies feiners només es consumien les parts del porc considerades menys valuoses.
Es convidaven amics i familiars dels pobles veïns i la festa consistia, bàsica i fonamentalment, a entaular-se i menjar fins a afartar-se de tots els aliments que hom no tastava mai, els aliments de luxe, el millor que havia produït la casa. El menú de Festa Major consistia en l’escudella i el rostit. Més endavant s’hi van incorporar el fricandó i els canalons. El segon dia, l’anomenat dels forasters, era també costum fer una gran cassolada d’arròs.
El trencament de la rutina quotidiana abastava un ampli espectre de comportaments i actituds. Quan s’acostava la Festa Major, en previsió de l’arribada de forasters, l’Ajuntament enviava una brigada a arranjar els carrers del poble, aleshores sense asfaltar, que estaven plens de sots i roderes que feien els carros, sobretot el carrer de Sant Nicasi. Les façanes s’emblanquinaven, les mestresses deixaven la casa neta com una patena i n’hi havien que fins i tot compraven mobles nous.
Els gavanencs anaven a cal barber i a la perruqueria, que es veien plenes de gom a gom d’homes que s’hi feien afaitar -cal Basomba, cal Magí o cal Figa- o bé de dones que es feien la permanent. Estrenar vestit, sabates i barret era un dels principals al·licients per als més joves. Setmanes abans, les modistes i les xicotes que anaven a cosir s’afanyaven per tenir tots els vestits enllestits la vigília de Sant Pere.
Els fotògrafs -locals o ambulants- aprofitaven l’ocasió per immortalitzar les mudades famílies gavanenques al davant de decorats muntats a l’aire lliure o en fotomatons.