Una onada de concentracions i contra-manifestacions s’estén pel territori espanyol: a Sant Vicenç dels Horts, sembla que una rèplica a l’estil Torre Pacheco, sota el lema “Ni un intento de violación mas. Por la seguridad en Sant Vicenç dels Horts”, convocada per al proper 17 de juliol. Inmediatament després es convocava la contramanifestació antiracista i antifeixista
Els disturbis iniciats a Torre Pacheco (Murcia) després de l’assalt a un veí de 68 anys han derivat en mobilitzacions ultradretanes que han reclamat “caçar magrebins” i han impulsat concentracions similars en altres punts de l’Estat.
La detenció més important, relacionada amb aquests fets, ha tingut lloc a Sant Andreu de la Barca(Baix Llobregat): les autoritats van arrestar un escolta privat de 28 anys identificat com a líder de la plataforma supremacista Deport Them Now UE, acusat d’instigar l’odi a través de Telegram i d’organitzar aquestes “caceres” xenòfobes.
Les protestes de l’extrema dreta, força més petites del que es preveia, han generat també una forta resposta antifeixista en municipis com Sant Vicenç dels Horts. Allà hi ha convocada una manifestació que sembla inspirar-se en l’estratègia de Torre Pacheco, i alhora s’ha organitzat una concentració de rebuig per part de col·lectius veïnals i entitats locals.
La primera querella a Espanya contra la difusió de “fake news” racistes,va ser al Baix Llobregat
Al 2020 un jutjat de Sant Feliu de Llobregat va investigar una veïna de Sant Joan Despí per difondre a Twitter un vídeo que mostrava uns joves violents i assegurava que eren Menors No Acompanyats (MENA) en un centre educatiu espanyol, quan en realitat eren unes imatges gravades al Brasil.
La fiscalia es va querellar contra la dona per un delicte d’odi i discriminació amb l’agreujant de difusió per internet.
La condemna exemplaritzant va ser d’un any de presó, malgrat la fiscalía en demanava dos i 6.480€ de multa. Finalment, la dona va acceptar els fets i no va ingressar a presó a canvi de pagar900€ de multa i fer un tractament contra delictes d’odi.
La condemna també va incloure cinc anys d’inhabilitació per a ofici educatiu, esportiu o de lleure.
La dona, que tenia antecedents penals per simulació de delicte, va publicar al seu compte de Twitter un vídeo de 45 segons que mostrava uns joves violents, cridant, llençant papers contra una professora i fent malbé el mobiliari de la classe. Moments després l’acusada va publicar un missatge en el mateix canal en què s’hi podia llegir: “T’envio un vídeo d’un centre educatiu pels immigrants menors d’edat que entren il·legalment a Espanya. Et prego que el difonguis perquè Espanya se n’adoni d’una vegada com ens agraeixen que els acollim”.
L’acord establia que, si la dona delinquia en un període de dos anys, la suspensió de la pena decauria i, per tant, sí que hauria d’ingressar en un centre penitenciari. Així, la reacció judicial en aquest cas reforça un missatge: difondre l’odi té conseqüències legals. Esperem que sigui així.