Tens temps lliure, sofà i ganes de cine aquest estiu? En aquesta secció especial d’elBaix.cat et recomanem cada dijous fins a l’11 de setembre una trilogia (o saga) cinematogràfica ideal per fer-ne una marató. Aventures èpiques, mons distòpics, màgia, viatges en el temps, galàxies llunyanes… Tot s’hi val mentre ens enganxi i ens faci gaudir durant hores. No parlem de sèries ni de l’univers expandit de cap títol, només de cine, de cine pur. Prepara les crispetes!

Star Wars: mítica i desigual

La trilogia original (Una Nova Esperança, L’Imperi Contraataca i El Retorn del Jedi) és, senzillament, història viva del cinema.

Una Nova Esperança (1977) va sorprendre el món amb una barreja mai vista de ciència-ficció, aventures i mites clàssics. Luke Skywalker passava de ser un granger de Tatooine a convertir-se en l’esperança de la galàxia, mentre Han Solo, Leia Organa i Obi-Wan Kenobi completaven un grup protagonista inesborrable. La batalla final contra l’Estrella de la Mort és encara avui una lliçó de ritme i tensió cinematogràfica, de la mà de George Lucas.

L’Imperi Contraataca (1980) és considerada per molts la millor pel·lícula de la saga. Més fosca, amb girs dramàtics i moments icònics, com l’entrenament de Luke amb Yoda a Dagobah, la batalla de Hoth o la revelació de Darth Vader. Va demostrar que la saga podia créixer en complexitat i emoció.

El Retorn del Jedi (1983) va tancar la història amb una combinació d’aventura i redempció. El rescat de Han Solo, la batalla d’Endor i la lluita final entre Luke i Vader culminen amb la caiguda de l’Imperi i la redempció d’Anakin Skywalker. Tot plegat embolcallat amb la sensació d’epopeia final i victòria col·lectiva.

La segona trilogia, que va començar amb L’Amenaça Fantasma, ens va portar un jove Anakin Skywalker i un jove Obi-Wan.

Tot i que aquesta primera entrega té moments molt gaudibles, la saga – que segueix amb L’atac dels clons i La venjança dels Sith -, es ressent per la manca de química entre l’Anakin i la Padmé i una conversió al costat fosc molt radical i poc creïble.

Tot i així, aquesta segona trilogia ofereix d’altres moments brillants: en Yoda en acció, batalles inoblidables i, sobretot, el clímax amb la caiguda de l’Anakin i el naixement de Darth Vader.

La tercera trilogia, més recent, amb el títols El despertar de la Força, Els últims Jedi i L’ascens de Skywalker; no arriba al nivell de les anteriors. Personatges poc carismàtics i trames irregulars.

No obstant, no es pot negar que alguns moments de nostàlgia i fan service aconsegueixen emocionar als fans de sempre. Potser no és el final que esperàvem, però no deixa de ser una trilogia d’aventures que es pot gaudir amb diversió, i perquè no, amb alguna llagrimeta d’emoció…

Rogue One: el veritable esperit Star Wars

Si hi ha una pel·lícula recent que ha sabut captar l’essència original de la mítica trilogia dels setanta, és Rogue One.

Fosca, èpica, amb personatges memorables i un final senzillament brillant. Una joia de l’univers Star Wars.

Una icona cultural per generacions

Star Wars no és només una saga de pel·lícules: és un fenomen cultural que ha influït en la música, la moda, el llenguatge, el marxandatge i fins i tot la manera d’explicar històries al cinema. Les seves frases (“Que la Força t’acompanyi”), els seus personatges i la seva música – una joia del genial i per sort ben prolífic John Williams -, formen part de l’imaginari col·lectiu mundial. Poques obres han aconseguit unir tantes generacions i crear una comunitat de fans tan apassionada i creativa.

Les pel·lícules no citades, no ho són expressament. Ni spin-offs gens memorables ni sèries de l’univers expandit, algunes memorables i d’altres oblidables, però que donarien per un altre article que potser vindrà més endavant. Aquí, només trilogies i cinema en estat pur.

Preparat per a la marató? Ens veiem dijous vinent!

📅 Pròxima entrega (dijous 21 d’agost): Els jocs de la fam